L’Ajuntament es ‘menja’ 77.645 euros d’indemnització “per no actuar abans”

“S’hauria d’haver regularitzat abans, i com que no es va fer durant molts anys, ara ens ho hem hagut de menjar”. La regidora d’Educació, Núria Tomàs, defensa l’acord extrajudicial al qual l’Ajuntament de la Seu va haver d’arribar amb l’exdirectora de l’escola municipal de dansa, Anna Martín: 77.645,70 euros exactament, com es va conèixer al ple de dilluns passat. Martín va presentar una demanda per vulneració de drets laborals on reclamava que se li abonessin els sous que hauria percebut durant les dues dècades que va estar al capdavant del centre si hagués estat contractada. Sense l’acord pactat, “segurament hauria estat una xifra molt més elevada”, reconeix Tomàs, que no obstant això es remet a les paraules del vicealcalde i regidor d’Hisenda, Jordi Fàbrega, durant el ple: tenint en compte la “factura desorbitada” que presentava anualment al consistori, els quasi 80.000 euros estaran amortitzats en tres anys. 

Des de les files de l’oposició municipal, Carlota Valls, de Compromís, valora tot l’afer com “una autèntica vergonya” que l’actual equip de govern hauria pogut evitar “només amb una trucada”, que era el que Martín va estar esperant infructuosament. “Ara pagarem l’error entre tots d’haver-ho fet tan malament, hem d’indemnitzar amb diners públics un treballador que es considera maltractat”, insisteix. 

Martín havia posat en marxa l’Escola Municipal de Dansa fa més de dues dècades i la dirigia sense un contracte laboral formal, sinó seguint l’acord pactat al seu dia, pel qual facturava una quantitat per cada alumne matriculat. La factura duplicava alguns anys, segons Tomàs, el que marca la llei de contractació pública del 2017, que marca el topall en 15.000 euros. En el moment en què el consistori, a principis de curs, decideix treure la plaça a concurs, Martín va presentar una demanda contra el consistori per considerar vulnerats els seus drets. “Ella demanava que li paguessin des de l’any 2000 com si hagués estat contractada”, explica la regidora responsable de l’àrea. Per no haver d’arribar a judici, amb els costos afegits que suposa, el consistori va arribar al pacte dels 77.645,70 euros. “Segurament si haguéssim arribat a judici hauria estat més alta que la que hem pactat”, reconeix Tomàs. “Reclamava que ella havia estat en una situació irregular des de l’any 2000”, sense tenir contracte. Com s’ha fet el càlcul? “Sincerament, no ho sé, el va fer l’advocat de l’Ajuntament, amb Intervenció”, respon. 

I a això, a les dates, es remet la regidora, per argumentar que el consistori ha hagut d’assumir en el present errors que venen d’antic. “Des de fa deu anys cap aquí s’hauria d’haver regularitzat i no s’havia fet”, insisteix. Ara bé, puntualitza la regidora, “ella tampoc no havia reclamat fins ara” que es regularitzés la situació. 

Valls apunta al moment en què l’aleshores regidora de Cultura Anna Martí li va fer l’oferta a Martín: la va fitxar amb una proposta que havia de ser atractiva “i en aquells moments absolutament legal i correcta”. I no tan estratosfèrica, recorda, si es miren al detall totes les condicions. “I quants anys portem amb governs locals de Convergència sense que hi hagin fet res?”, es pregunta. 

Falta de mà esquerra?
La diguem-ne crisi va esclatar quan Tomàs i el seu equip tècnic li comuniquen que la plaça ha de sortir a concurs. Amb falta de tacte? Valls recorda la trucada que Martín va estar esperant de l’aleshores alcalde Jordi Fàbrega, col·lega de professió, i que potser hauria suavitzat la situació. “Manca de mà esquerra? Per part meva, i del tècnic, i d’ella també, segurament. Segur que tots podríem haver fet les coses d’una altra manera”, respon Tomàs. Un mea culpa? “Tothom, sí, ella també ha fet coses que no ens han agradat. Potser ha faltat comunicació”, puntualitza. Martín hauria tingut opció de presentar-s’hi, com els dos monitors que treballaven amb ella, insisteix la regidora. I cap d’ells no ho va fer. “Li vam oferir, i li vam dir quan sortien les bases”. 

Tomàs conclou que “vist ara, potser hauríem fet les coses d’una altra manera, fins i tot podríem haver fet signar un contracte, i que ni molt menys per fer deu hores a la setmana es pot arribar a cobrar allò al cap de l’any”. Hi havia massa “acords de paraula, no escrits”. 

Ara, amb la plantofada de la indemnització, “i sense ella, perquè tenim una cap de recursos humans des de l’any passat”, precisament per evitar situacions com aquesta, el consistori s’ha posat mans a l’obra i revisa tots els contractes i totes les situacions laborals, “i qui factura, per quant de temps, que no entrem en falsos autònoms, etcètera, perquè no ens torni a passar”. És el que exigeix la  nova Llei d’Administració Pública, d’altra banda, recorda Tomàs. Amb termini fins a l’any 2024. 

Tot l'afer va restar possiblement el protagonisme que hauria d'haver tingut la cessió dels terrenys al CatSalut destinats a la construcció de l'hospital comarcal. Tots els grups van ratificar l'acord i els tràmits han conclòs sense entrebancs i en el molt curt lapse de temps de què disposaven.