L’Ajuntament ofereix espai a l’Albert Vives per reubicar els joves escoltes

Havien expressat una greu preocupació, els joves monitors de l’Agrupament Escolta Urgellenc: amb les obres de construcció del futur hospital comarcal –i, ja saben, previsiblement una o dues grans superfícies comercials– els tirarien a terra l’edifici que els allotja. Un sostre precari i en unes condicions no gaire òptimes  però sostre al cap i a la fi. Dues de les monitores havien comparegut en un ple de l’Ajuntament per fer-se sentir. Ningú no els prestava prou atenció, es van queixar i l’Ajuntament anava arraconant les seves demandes. La regidora responsable, Núria Tomàs, va haver de recollir el guant i comprometre’s públicament que no passarien molts dies abans que els oferissin un lloc alternatiu. L’espai és l’antiga escola-llar de l’Albert Vives, els dormitoris i altres instal·lacions on s’allotjaven els alumnes dels pobles de la comarca que havien de quedar-se interns al centre. “Els vam ensenyar el local i sembla que els va agradar, així que ara només estem pendents de perfilar els convenis de cessió amb el departament d’Educació i amb l’agrupament mateix”, explica Tomàs. 
La planta, ubicada sobre el menjador escolar, ja “la teníem prevista per a ells, però ja sabeu: són joves i es pensen que les coses de l’Administració poden ser d’avui per demà”, argumenta la regidora. “Amb hospital o sense, la idea ja era posar-los allà, perquè el lloc on són ara se’ls ha quedat molt petit”, insisteix. En visitar-lo, els hauria agradat. “Ja els hem explicat que l’enderroc de l’edifici actual del CAU serà una de les últimes coses a anar a terra, perquè allà hi va la rotonda”. Per tant, no hi ha cap urgència. A les instal·lacions proposades hi caben amb comoditat els aproximadament noranta infants i adolescents que prenen part en les activitats del moviment, considera la regidora d’Infància. “És molt més gran que el que tenen ara, fins i tot, com que hi aniran durant el cap de setmana podran disposar del pati”, hi afegeix. 
Condicionament? No s’ha de fer cap obra d’importància. “Està en bones condicions. Només hi ha trastos, que els ajudarem a treure”, puntualitza. Només hi ha un inconvenient, atès que no hi ha ascensor. Només es tracta d’una planta, “però igualment estem mirant com ho podrem resoldre: o bé amb una cadira de les que pugen per la barana o fins i tot a la llarga, no sé quan es podria instal·lar un d’aquells ascensors que van per fora”. De totes maneres, no seria un entrebanc greu, considera. “De moment, els ha agradat. Als pares també. Els ha agradat que sigui un espai gran i amb lloc per córrer a fora”. A falta de dades concretes sobre els metres quadrats, explica que el lloc ocupa l’equivalent a quatre aules, amb uns lavabos extensos, una sala per als monitors, un espai que podria funcionar com a magatzem, “i ells mateixos ja van veure que podrien fer espais per als petits i per als més grans, així que crec que tenen espai de sobres”, conclou.