L’Apapma proposa limitar l’accés a la natura per evitar aglomeracions

Les imatges de persones amuntegades a la muntanya han omplert les xarxes socials aquest estiu. La darrera mostrava cues de gent circulant per Tristaina. Davant d’això, l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma) considera que cal actuar limitant el nombre de visitants que accedeixen cada dia als espais naturals. El president de l’entitat, Carles Iriarte, remarca que en alguns llocs aquest control seria difícil d’implementar. A Tristaina, en canvi, seria fàcil: no està permès l’accés rodat i un nombre important de les entrades es fa a través del telefèric.

És per això que l’associació veu necessari que la societat explotadora de l’estació estableixi un nombre màxim de persones per dia. Iriarte exposa que aquesta no és una zona protegida, però que el caminet d’accés s’ha erosionat de forma significativa i caldria “que no anés a pitjor”. El president de l’Apapma insisteix que “la muntanya no és l’avinguda Meritxell”, i afegeix que una elevada afluència de persones té efectes sobre la flora i la fauna. Així recorda que no fa gaire temps els banders van haver d’intervenir a Tristaina perquè hi havia gent practicant canoe caiac o banyant-se al llac. Això afecta negativament la fauna d’aquest medi i a més té un impacte (no pas positiu) per a la vegetació.

El president de l’Apapma recorda que les massificacions d’excursionistes no són exclusives d’aquesta zona del país. El mateix succeeix a Pessons, on l’accés ja es fa per les pistes d’esquí en un paisatge totalment “desnaturalitzat”. També a Incles hi ha una afluència elevada. “Quan s’incentiva de forma no pensada fer venir més gent a la muntanya poden passar situacions com aquestes”, lamenta Iriarte. A més, apunta que facilitar l’arribada de visitants a aquestes zones amb ginys, per exemple, permet que gent mal equipada arribi fins a aquests indrets, fet que pot provocar més accidents.

La limitació del nombre de persones per dia que poden accedir a un espai natural pot suposar una pèrdua de la llibertat de les persones de gaudir del medi i Iriarte no n’és pas aliè. Malgrat tot, el president de l’entitat ecologista remarca que “tothom  té dret d’anar a la muntanya, però la muntanya també té uns drets”, que són poder sobreviure a l’impacte que generen els éssers humans. Es tractaria d’una cosa similar a les pintures rupestres d’Altamira, indica. L’accés està restringit a molt poques persones al dia i potser es pot trigar cinc o nou anys a poder entrar-les a veure, diu Iriarte. Tot això perquè amb el pas del temps aquestes pintures “segueixin sent-hi”.

L’adopció d’aquestes mesures no seria un invent d’Andorra. El president de l’Apapma recorda que al Parc Natural d’Aigües Tortes i al Machu Picchu l’accés està limitat a un nombre concret de persones per dia. A la vall del Madriu s’han fet estudis sobre l’impacte que pot suportar aquest espai per tal que no es degradi. La mesura considera que donaria “valor afegit” i permetria al mateix temps donar a conèixer altres indrets d’Andorra als visitants. “És bo que la gent pugi a les muntanyes, però també cal preservar la natura per a les futures generacions”, va concloure el president de l’entitat.