L’Apapma vaticina que l’ADN caní serà un projecte que s’abandonarà

“És una de les moltes coses en què ens donaran la raó a la llarga”. Ho va dir la presidenta de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma), Patricia Bragança, referint-se al projecte del cens caní per ADN. Es basa en els arguments expressats pels veterinaris i l’experiència viscuda en altres països. És per aquests motius que l’entitat ecologista entén que “a la llarga, segurament, serà un projecte que quedarà abandonat”. 

Bragança explica que l’associació va posar en dubte aquest sistema com a forma d’investigar la titularitat d’un excrement que hi ha a la via pública des que els veterinaris van exposar que entenien que el genotipatge caní no era una forma probatòria contundent que hi hagués hagut una defecació d’un animal concret, en una zona concreta i en un moment concret. Tenint en compte que finalment aquests professionals han accedit a participar en el projecte no per motius científics, sinó d’un altre ordre, l’Apapma segueix desconfiant de la iniciativa.

De fet, va recordar que “en molts altres països es confiava que aquest procediment sancionador tindria un èxit rotund”. Amb tot, “després de cert temps s’ha vist que si posicionem la despesa que té analitzar cada excrement i el resultat que s’obté d’aquell procés no hi ha un just equilibri, per molt que la sanció sigui alta”, ja que s’han d’analitzar “molts excrements”. Així doncs, Bragança vaticina que “quan es tingui una radiografia real de la despesa d’analitzar cada excrement i el poc resultat de cada anàlisi, els comuns es plantejaran si segueixen o no amb el projecte”.

En tot cas, l’Apapma defensa que la majoria dels propietaris d’animals de companyia són responsables. Exposa que les tifes que hi ha a la via pública generalment s’ubiquen en unes zones concretes i en uns moments concrets, i afegeix que normalment sol ser el mateix propietari qui no les recull. “Individus que en d’altres procediments podries identificar, si realment vols prestar-hi atenció”, apunta. A banda, la presidenta de l’Apapma destaca que cal tenir en compte que el Principat acull un gran volum de persones que hi viuen de forma temporal (com ara els turistes) i que no sempre tenen l’hàbit de ser “més higiènics”.

A l’últim, l’entitat denuncia que amb el projecte es crea una discriminació en funció del lloc on visqui el propietari de l’animal. Així, indica que no estarà subjecte al mateix procediment sancionador si el propietari és d’Escaldes o si és d’Andorra la Vella o d’una altra parròquia. 

Altres projectes fallits

Per l’Apapma, el projecte del cens caní per ADN acabarà tenint el mateix final que el parc d’animals de Naturlàndia, al qual l’entitat es va oposar i que ara s’ha tancat. O que el forn incinerador de la Comella, “la nostra batalla de llarga durada de la qual veurem potser en aquesta era 2020 un resultat”. 

L’entitat reclama que l’opció de la incineració sigui l’última i “molt residual” i que realment hi hagi una política per reduir les emissions de dioxines arran de la incineració. Així, demana apostar per altres mesures com el compostatge o la reducció de residus. Per l’associació, “el fet que estem incinerant residus d’altres llocs és un impacte mediambiental innecessari” però també “una conseqüència d’algunes decisions polítiques que es van haver d’adoptar en un moment donat i que se segueixen adoptant”.

La col·laboració amb Naturlàndia, clau per al futur dels animals

Quan es va començar a plantejar la possibilitat de tancar el parc d’animals, l’Apapma es va posar a disposició de la direcció de Naturlàndia i del Govern, que ha fet de mediador, perquè això esdevingués realitat. I és gràcies a la col·laboració i els contactes que tenia l’associació ecologista que s’han pogut trobar solucions, destaca l’entitat.

Va ser a través d’aquests contactes que es va trobar la possibilitat de portar els animals del parc a santuaris, sobretot els grans depredadors com ara els llops i els ossos. L’Apapma entén que el tancament del parc ha estat una “decisió valenta” tant per part del Comú de Sant Julià de Lòria com de la direcció, perquè “això té una conseqüència econòmica i és desfer un projecte que s’havia previst de llarga durada”. També destaca el paper de mediador del Govern per “trobar una solució al parc i un compromís clar per ajudar els animals a fora d’Andorra quan això no és tan evident com sembla perquè necessiten certs acords per poder fer aquest desplaçament, veterinaris, sistemes de seguretat”, diu Bragança.

La presidenta de l’Apapma va recordar que el trasllat encara no s’ha acabat per les conseqüències econòmiques que té. En aquest sentit va indicar que la institució catalana que els acollirà va impulsar una recollida de fons per poder mantenir aquests animals.

Bragança va declarar que l’Apapma es va oposar des del principi al parc d’animals, ja que el considerava un projecte caduc. El seu tancament els reconforta, diu, “perquè dona sentit al temps que estem dedicant a l’associació, que és voluntària”. Davant d’objectius assolits com aquest afirma que “a la llarga veiem certs encerts i que el temps ens ha donat la raó”.