L’APDA alerta sobre com afecta la biometria en la protecció de dades

L’Agència de Protecció de Dades d’Andorra (APDA) va fer pública ahir una guia sobre com afecta la biometria en la protecció de dades en el marc de la commemoració del Dia mundial de la protecció de dades. Segons el director de l’APDA, Joan Crespo, l’objectiu de la publicació és, d’una banda, donar a conèixer els drets que emparen els ciutadans quan són objecte del tractament de les seves dades, i de l’altra, les obligacions de les empreses que usen els sistemes biomètrics.

Crespo va explicar que cal situar la guia en el marc de la legislació de la Unió Europea i del Principat sobre el tractament de dades sensibles. El reconeixement facial, de les dades dactilars o de l’iris són alguns dels sistemes més utilitzats i últimament “s’estan posant molt de moda”, va constatar Crespo, i el desenvolupament de les noves tecnologies sobre les quals se sustenten va més de pressa que la legislació que regula l’ús d’aquests dispositius “que poden ser molt intrusius”, va assegurar. En qualsevol cas, creu que no s’ha d’oblidar que les dades biomètriques que s’obtenen són dades personals, és a dir, dades sensibles que contenen “una informació que només pertany a cadascú de nosaltres”, va subratllar el director de l’agència. És per això que la llei confereix a aquest tipus de dades una protecció especial i, per tant, convé analitzar els riscos que presenten per tal de dissenyar un sistema de seguretat adient per protegir-les.

Entre els riscos que recull la guia s’indiquen el de la irreversibilitat de filtracions i ciberatacs. A més, cal tenir en compte que les dades biomètriques són permanents, i això vol dir que no es poden modificar i que si es veuen compromeses no se’n pot recuperar el control.

El manual assenyala que la seguretat en la recollida de dades biomètriques ha de ser la preocupació principal dels responsables del seu tractament. Amb relació a això, s’enumeren quines són les obligacions específiques dels encarregats de tractar-les. Així, han d’informar convenientment l’interessat i obtenir-ne un consentiment exprès i informat. També han de fer servir un sistema de recollida i tractament basat en la protecció de la intimitat i que garanteixi en tot moment la confidencialitat de les dades recollides. Igualment, han d’avaluar l’impacte sobre la intimitat que poden tenir els mecanismes usats, identificant-ne els perills del tractament, proporcionant les mesures adequades de protecció i buscant les solucions més adients per atenuar-los. Finalment, han d’establir mesures tècniques i organitzatives que assegurin la confidencialitat i la seguretat de les dades.

Quant als drets dels interessats, són els mateixos que tenen en qualsevol recollida de dades. És en el dret a la informació on hi ha especificitats, ja que la persona haurà de ser informada del tipus de dades biomètriques recollides, la finalitat, la base legal, la forma de control i els possibles destinataris d’aquestes dades, entre d’altres aspectes.