L’àrea d’infància ha atès fins a 244 menors durant el 2016, un 38% més

L’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va atendre l’any passat fins a 244 menors en situació de risc, un 38% més que el 2015, quan en va atendre 176, segons les dades facilitades ahir pel ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, i el cap de l’àrea, Jordi Olivé, que va precisar que els casos atesos van ser objecte de 155 expedients, davant els 114 que es van registrar el 2015.
Olivé, que va recordar que una comissió tècnica avalua ini­cialment el risc potencial dels casos que es deriven al servei especialitzat d’atenció a la infància, va atribuir l’increment de casos tractats a la “major importància” i “esforç” que s’ha fet en l’àmbit de la prevenció, així com a una “major sensibilització” dels diferents agents implicats, tant d’Afers Socials com d’altres ministeris, per assolir una millor coordinació en les actuacions, ja que “una detecció abans també permet poder actuar abans”.
En aquest sentit, Espot, que va recordar que en assumir Afers Socials ja va situar l’atenció a la infància i l’adolescència com “a línies mestres” del ministeri, va repassar la reestructuració de l’àrea que es va portar a terme l’any passat, així com l’increment de recursos humans, ja que es va dotar amb dues noves places de psicòleg i treballador social i aquest any es preveu incorporar-hi un altre psicòleg i un tècnic d’atenció social. A més, el ministre va avançar que es treballa també en la reactualització dels protocols amb Educació per millorar la comunicació.
Pel que fa a l’origen dels casos atesos, Olivé va precisar que  majoritàriament, concretament 57 expedients, van venir derivats de l’àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies, si bé n’hi va haver també des de la Batllia (43), l’àrea de Polítiques d’Igualtat (20), la Policia (14), els serveis socials internacionals (8) i altres (13).
La gran majoria de les actuacions, 147, van ser motivades per casos de negligència, o sigui, segons va remarcar Olivé,  casuístiques en les quals els menors no reben les atencions necessàries d’higiene, alimentació o horaris, entre d’altres, i que habitualment no responen a una casuística concreta sinó a la suma d’unes quantes.
En aquest sentit, es va registrar un increment en aquest apartat –el 2015 els casos de negligències van ser 95–, així com en els de maltractaments físics o psíquics (de 3 a 11) i en violència domèstica (de 7 a 19). També es van donar deu casos d’abusos sexuals –que també creixen, ja que el 2015 n’hi va haver set– i 34 d’adolescents amb conductes de risc a més de quatre abandonaments, dues tipologies que van registrar un descens, i 19 casos d’altres tipus. 
Pel que fa a les característiques d’aquests menors, una part important (87) es troben en la franja que va dels 4 als 10 anys i 81 més en tenen entre 11 i 15. Un total de 24 van fins als 3 anys i 52 estan entre 16 i 18. Fins a 169 eren andorrans, 38 espanyols i 24 portuguesos.
En relació amb les mesures de protecció, el cap de l’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va destacar que es va establir 33 noves mesures per atendre 69 menors. I va precisar que 23 van estar en una família extensa (és a dir, amb algun familiar), 24 al centre d’acollida d’infants, 6  amb una família aliena, 6 més van ser objecte de mesures de protecció de l’àrea de Joves Tutelats i Extutelats, 9 van estar en un centre terapèutic i un altre va ser objecte d’una adopció nacional. Actualment al centre d’acollida hi ha 18 menors, tres estan amb una família aliena, 23 més amb l’extensa i quatre menors i una jove són atesos per l’àrea de tutelats.
Quant al servei especialitzat d’adopcions i acolliments familiars, l’any passat va haver-hi  6 menors acollits en família aliena i 23 en família extensa. A més, es van portar a terme 7 adopcions, de les quals 3 van ser internacionals i una nacional i les tres restants van correspondre a adopcions del fill del cònjuge.

Aposta per una “revisió en profunditat” de la Llei qualificada de la jurisdicció dels menors

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, considera que ha arribat el moment de fer una “revisió amb profunditat” de la Llei qualificada de la jurisdicció dels menors, que data del 1999, perquè les mesures disciplinàries que s’hi preveuen estiguin “més adaptades a les circumstàncies actuals” i tinguin realment “un caràcter més dissuasiu” davant determinats actes delictius.
No obstant, el ministre, que va fer aquestes manifestacions en relació amb la desarticulació, la setmana passada, d’una banda juvenil que hauria comès diversos furts amb força al país en el marc de l’operació coneguda amb el nom de Pastorets, va insistir que més que en la vessant repressiva cal centrar els esforços en la prevenció d’aquestes conductes. En aquest sentit, Espot va remarcar que cal seguir treballant de manera transversal entre la Policia, l’àrea d’Atenció a la Infància i l’àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives.
Espot va admetre que la cadena de furts havia generat “un cert neguit entre la població”, motiu pel qual va voler felicitar la Policia per l’operació que va culminar amb la detenció de dos menors de 17 anys com a suposats autors de diversos furts amb força en set establiments de la part alta d’Escaldes-Engordany a finals del desembre passat, així com la identificació de dotze adolescents més, tots ells residents al país, que podrien estar relacionats amb aquests fets i amb altres furts de mercaderia.
Tot i això, el ministre, que va precisar que alguns dels joves ja eren coneguts per l’àrea de Justícia Juvenil, va voler defugir d’alarmismes ja que, tot i que segurament fins ara no havien tingut lloc furts de forma tan reiterada, no es tracta de situacions noves al país. En aquest sentit però, Espot sí que va admetre una “certa preocupació” pel fet que la majoria dels integrants del grup delictiu  fossin menors d’edat i, a més, joves “que tenen un arrelament al país”.