Diari digital d'Andorra Bondia
Façana principal del bloc d'apartaments projectat el 1957 per Miquel Maria Aragonés a Doctor Mitjavila: constava de planta baixa amb galeria comercial i restaurant i quatre plantes.
Façana principal del bloc d'apartaments projectat el 1957 per Miquel Maria Aragonés a Doctor Mitjavila: constava de planta baixa amb galeria comercial i restaurant i quatre plantes.

L'arquitecte Aragonès i el temple de la uralita


Escrit per: 
Redacció / Il·lustració: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya / Col·lecció Dilmé

Dilmé aprofita el confinament per prodigar-se al bloc d'arquitectura andorrana del segle XX i exhumar l'únic projecte andorrà de l'arquitecte Miquel Maria Aragonés, un bloc de pisos a Doctor MItjavila de la capital que no es va arribar a construir.

D'acord, no té el nom de revista d'un Bofill, ni el pedigrí acadèmic d'un Fisac, ni la pàtina racionalista d'un Sostres o d'un Escorsa, ni l'empenta olímpica d'un Bohigas o d'un Martorell, ni molt meys l'impacte brutal que va deixar Puig Torné amb l'edifici administratiu. A més, l'únic edific andorrà que va projectar, un bloc d'habitatges a l'inici de Doctor Mitjavila, a la capital, no es va arribar a aixecar mai. Però Miquel Maria Aragonés i Virgili (Tarragona, 1921-2003) forma part del gupet de professionals catalans que als anys 50, 60 i 70 va liderar la renovació de l'arquitectura catalana, i de passada també de l'espanyola. Ho va fer com a membre destacat de l'anomenada Escola de Barcelona, al costat de tots els noms il·lustres que hem dit al començament, i també d'altres com Coderch, Moragas i Pratmasó, i tot i que al seu catàleg no hi figuren grans edificis, va ser autor d'un grapat de projectes de clara inspiració racionalista -el xalet bifamiliar (1963) i el bloc d'apartaments Rocamar de Sitges (1964), el xalet La Guaita de Ridecanyes (1964), i l'església parroquial de Sapt Pere i Sant Pau de Sescelades (1974)- que han passat als llibres d'història de l'arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX. Així que la humil petja andorrana que Enric Dilmé n'ha trobat a les profunditats de la seu tarragonina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és excusa més que suficient per prestar-li atenció i dedicar-li una estoneta de confinament.

El bloc de Mitjavila, en fi, se'l va encarregar Foment Turístic d'Andorra, misteriorsa societat de qui no consta, diu Dilmé, cap altra referència. La ubicació és igualment aproximada, perquè els plànols que s'han conservat només indiquen que la parcel·la estava situada al quilòmetre 0,350 de la carretera d'Andorra a Ordino, i que la parcel·la es troba encaixonada entre el riu -el Valira G: el Gran Valira, interpreta l'historiador. Dilmé en fa prou per especualr que en realitat s'està referint al tram inicial de Doctor Mitjavila, "coneguda en aquella època com a carretera de la Massana". El projecte, firmat el març del 1957, preveia un bloc amb planta baixa destinada a galeria comercial i quatre plantes amb una desena d'apartaments per planta. En opinió de Dilme, era una proposta de "gran valor arquutectònic", amb "la façana de migdia que s'obria amb grans finestrals al sol i a les vistes, i  la de tramntana que es tancava sobre el vial, deixant només obertures reduïdes a la llum de llevant". El més singular de tot, diu, és que Aragonés preveia cobrir la façana principal amb una pell de plaques ondulades de "fibrociment", amb un efecte de "gran dinamisme" que probablement s'inspirava en l'aigia del riu.

El cas és que era la primeríssima vegada que s'utilotzava entre nosaltres el "fibrociment" per vestir una façana. I que, dit així, potser no hi hauran caigut. Però "fibrocient" era el nom diguem que tècnic de la uralita, que als anys 50 i posteriors va ser utilitza massivament en cobertes de naus i magatzems. Es veu que en blocs d'apartaments no era tan habitual. Òbviament, avui tindríem un problema, amb aquell edifici i aquest material, però Dilmé s'imagina el resutat i sosté que la dèria d'Aragonès per barrejar materials "que no semblaven fet per combinar-se" -el granit del país amb què s'havia de recobrir el sòol de la planta baixa i la uralita de les superiors- "hauria tingut un gran efecte estètic".

 

Andorra
coronavirus
arquitectura
Covid-19

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte