L’augment de l’atenció psicològica a la presó “sorprèn” les associacions

“Ha estat una sorpresa”. D’aquesta manera reacciona la presidenta de l’Associació de Familiars per la Salut Mental a Andorra (Afmma), Rosa Lluís, a les declaracions del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, sobre l’anunci d’un conveni entre el seu ministeri i el SAAS per incrementar les hores d’atenció psicològica i psiquiàtrica als interns del centre penitenciari. Una sorpresa que no ve donada perquè no celebrin i valorin que s’ampliï aquesta assistència psicològica, sinó perquè consideren que no és oportú “ara”  parlar d’aquest conveni quan encara no s’ha aprovat el Pla integral de salut mental i addiccions. 

I és que segons Lluís esperaven que “no es fes res” fins que no es tanqui definitivament aquest pla, l’esborrany del qual les associacions implicades tenen a les seves mans des de fa dies, però que treballaran els primers dies del mes que ve, ja que fins a finals de setembre tenen temps per fer les esmenes i aportacions que creguin oportunes. És per aquest motiu que des de l’Afmma creuen que Rossell “s’ha avançat” fent aquest anunci. 

En aquest sentit, Lluís recorda l’aportació que van fer fa temps sobre la necessitat d’un mòdul psiquiàtric al centre penitenciari, ja que ara per ara la infermeria, remarca, “és molt petita”, mentre que hi ha tota una planta buida a la presó on es podria muntar aquest mòdul específic per a les persones amb problemes de salut mental, per això “el seguim  reivindicant”, exposa. I encara va més enllà, ja que considera que en temes de salut mental “no es pot improvisar” i s’ha de fer “ben fet i sense presses”. I és que Lluís recorda la visita que va realitzar amb el doctor Joan Escoter al centre penitenciari, on va poder comprovar de primera mà que hi ha tot un espai “sense estrenar” amb un pati exclusiu i que no costaria gaire de condicionar per habilitar aquest espai específic. Precisament van ser els mateixos professionals de Salut Mental i els familiars de l’associació els qui van fer arribar aquesta demanda que després l’Afmma va aportar mentre es treballava en l’elaboració del Pla de salut mental. “Nosaltres actuem quan hi ha una alarma”, i en aquest cas hi era i encara hi és, afirma. A més, recorda que l’Organització Mundial de la Salut recomana que hi hagi aquest àmbit d’atenció a la salut mental dels interns ben delimitat i diferenciat. 

Lluís vol deixar clar que des de l’associació creuen que és importantíssim reforçar la salut mental a la presó amb l’augment de l’atenció psicològica i psiquiàtrica. De fet, creu que els dona la raó en la necessitat d’una atenció més acurada de la salut mental dels interns en el sentit que “és cert que hi ha problemes allà dalt, hi ha més gent afectada de la que podem pensar o la situació se’ls ha escapat de les mans”. 

Reinserció conductual
També des de l’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra) mostren sorpresa per aquest conveni que es podria materialitzar a la tardor: “ens ha sobtat molt”, remarca Cano, que explica que ha generat neguit i preocupació entre algunes de les famílies que formen part d’aquesta entitat perquè consideren que des del Govern “ja donen per fetes les accions que es portaran a terme” del Pla de salut mental i addiccions i això no els ha agradat. Ho troben precipitat i els genera desconfiança després de les hores i l’esforç que han dedicat a treballar aquest pla que encara és un esborrany, remarquen. Segons Cano, suposen que Rossell s’ha referit a la tardor per a la posada en marxa del conveni entre el seu ministeri i el SAAS perquè és l’objectiu plantejat pel ministeri de Salut de cara a l’aprovació definitiva del pla, però denuncien que avançar ja algunes de les actuacions que s’engegaran pot suposar “fer les coses a mitges” i deixar relegades d’altres que seria convenient també prioritzar. 

L’Adjra reivindica igualment el mòdul psiquiàtric al centre penitenciari. En aquest sentit, posen en relleu que no han de ser els funcionaris penitenciaris els qui s’han d’encarregar de donar la medicació als interns, no perquè no valorin la tasca que realitzen, ans al contrari, sinó perquè ja “tenen altres feines” i sobretot perquè ho haurien de fer els professionals adequats. A més, insisteixen que la reinserció conductual dels interns “passa pels psicòlegs” i “en fan falta molts”, assegura Cano. 
Finalment, des de l’Adjra lamenten haver d’assabentar-se per la premsa d’aquestes iniciatives sense que el Govern hagi informat prèviament totes les parts implicades. 

Preocupació per la manca de relleu a salut mental
Tant l’Adjra com l’Afmma manifesten la seva preocupació perquè el càrrec de cap del servei  de salut mental continua vacant a hores d’ara, I no només això, sinó que encara no s’ha convocat cap edicte per trobar el professional que el pugui ocupar, fan notar Cano i Lluís. Creuen que és fonamental que es pugui formalitzar la substitució del càrrec que es va quedar buit després de la renúncia per motius personals del doctor Joan Escoter. Una dimissió que es va donar a conèixer a primers d’abril. Han passat ja gairebé quatre mesos des d’aquest anunci i les associacions insisteixen que convé que hi hagi un lideratge a Salut mental per enfortir aquesta àrea. En paraules de Cano, l’excusa del període vacacional no serveix, perquè “les malalties mentals no tenen vacances”. I aquesta vacant durant tant de temps “clama al cel”, remarca.