“L’eina més eficient ets tu”

 
“No és difícil fer-ho”. Per a l’estament jove, personificat en tres alumnes del batxillerat de ciències de l’Institut Joan Brudieu, que agafaven la paraula en l’acte de cloenda de les segones Jornades de conservació del medi ambient celebrades a la Seu d’Urgell, aturar el canvi climàtic, deixar un planeta habitable per a la seva generació i les que vindran, no sols és possible sinó que “l’eina més eficient ets tu”. Una mirada al futur, amb advertència al present, per tancar dos dies de debat per on desfilaven professionals de diversos àmbits, científics, divulgadors. “La divulgació és molt important, sobretot quan ho lligues amb l’educació, aquí s’obre un meló que donaria per a unes altres jornades”, reflexionava David Manzanera, l’artífex de tot plegat (amb  el suport de l’Ajuntament, és clar, i diverses entitats i empreses). L’educació mediambiental en l’àmbit de l’ensenyament, insistia, és “difícil, no tenim ni recursos, ni material”, que s’ha d’improvisar, “ens l’hem d’inventar”. 

Dificultats i entrebancs a banda, les Jornades sí que van donar veu als joves, dèiem, que no van dubtar a posar damunt de la taula idees concretes, molt concretes, per actuar en l’entorn més proper. Per posar fre al canvi climàtic “només cal motivació, que ens unim”, advertia el manifest llegit per les estudiants. “No siguem egoistes, pensem més enllà de nosaltres”, exhortaven. Per enumerar mesures (no per conegudes, sovint ignorades), des de moderar el consum a optar per productes de proximitat, sí, però també idees deixades sobre la taula dels responsables polítics municipals: afavorir la creació de més espais verds dins de la ciutat, per exemple, creant una zona enjardinada a la plaça Europa, aquest conglomerat de duríssim ciment sense vida. També apunten a les zones d’esbarjo, com les taules de pícnic al costat de la Palanca en el camí cap a Arfa, necessitades d’un bon repàs, o una actuació en el camí entre l’institut Joan Brudieu i els pavellons militars.  

Així mateix, s’adreçaven a les empreses, a qui demanen incentivar l’ús d’embolcalls reciclables, “fer més eficient el procés de reciclatge” i crear incentius, motivacions, per als grups de voluntaris que recullen brossa a la natura. Millorar el transport públic cap als barris per advocar per la mobilitat sostenible era una altra de les mesures que passaven pel seu manifest. Juntament amb la demanda de construcció de carrils bici, a l’avinguda Valira, camí de la Palanca i la carretera, així com a Bisbe Benlloch. 

Plaques solars a tots els centres educatius també sortia en la seva particular carta als reis, com el toc d’alerta als responsables del supermercat més gran de la ciutat: per què llençar productes en bon estat, “com una capsa de cereals simplement perquè un dels cantons està aixafat?” També amb advertència al consumidor: cal de debò comprar més del que es necessita? “Per això el nostre eslògan és: abans de comprar toca pensar”.

“Desastre moral” 
Pel que fa a la pèrdua de diversitat ‒un 30% de mitjana entre totes les espècies a Catalunya, posa de manifest l’informe abordat en l’acte d’obertura de les sessions per l’ornitòleg Marc Anton‒, les portaveus juvenils recollien que tot i que “et poden sancionar si les teves accions afecten les espècies en perill, nosaltres volem anar més enllà i protegir totes les espècies abans que no arribin a estar en risc d’extinció”. Ells, els joves, es proposen llançar crits d’alerta en forma de manifestació, en lluita per “evitar el desastre immoral”. Ho intentaran, es comprometen, “però necessitem la vostra ajuda”. 

“Un entorn que no sé si valorem prou”
Prop d’una vintena d’experts van desfilar per aquestes intenses jornades d’exposició i debat. I de públic? “Menys de l’esperat, potser, però potser perquè les expectatives eren altes”, resumia Manzanera. Cert és que tots els debats continuen penjats a YouTube i ningú no farà tard per seguir-los. El regidor de Medi Ambient, David Servat, tancava la trobada. “A la Seu tenim un entorn que no sé si hem valorat prou”, reconeixia. Començant, sí, per aquestes places dures, de ciment, que han substituït el verd. Ara, potser, toca revertir-ho.