L'Ensemble una cosa rara porta el públic als ritmes d'un cafè de l'Havana del segle XIX

El públic que ha omplert aquest dimecres la sala del Prat del Roure d'Escaldes-Engordany ha pogut gaudir d'un "retall d'un cafè de l'Havana" de meitat del segle XIX de la mà del trio de clarinets Ensemble una cosa rara, que han estat els encarregats d'oferir el tradicional concert d'estiu de la Fundació ONCA. I és que tot estava preparat, des de l'escenografia fins a la disposició de les cadires i el repertori escollit, perquè els assistents es traslladessin al Cafè Saumell que donava títol al concert per viure un "popurri" de les músiques que sonaven a l'Havana d'aquells anys, tal com ha explicat Oriol Garcia, un dels músics del trio.

La idea d'oferir aquest concert que anés més enllà d'un recital tradicional els va sorgir als músics en descobrir la figura de Manuel Saumell. "Ens va agradar la seva música i la història del personatge", ha manifestat Garcia, afegint que a partir d'aquest punt van fer "una recerca" sobre les músiques que es tocaven en els cafès i van fer un arranjament per fer-les sonar amb el clarinet, un instrument "prou flexible i versàtil" per oferir un repertori tan ampli com el que ha pogut escoltar el públic aquest dimecres a la nit i que ha anat des de "la finesa de l'òpera italiana" fins als ritmes ballables que començaven ja a configurar el que avui coneixem com la música cubana i tot, conduït amb una veu en off que reproduïa un fictici diari personal de Saumell per contextualitzar la música. I és que aquestes eren les músiques que sonaven en aquells cafès on la gent es reunia. A més, tal com ha completat Garcia, el clarinet va experimentar la segona meitat del segle XIX una "evolució molt important i a l'illa (de Cuba) era habitual".

Peces de Saumell o de José White s'han anat alternant amb Erik Satie, Giuseppe Verdi o Giacomo Rossini, per configurar un viatge musical a aquelles músiques que "arribaven de tot arreu" i que eren la banda sonora de l'Havana del segle XIX. Tot de la mà d’Oriol Garcia, Naüm Monterde i Carlos Moliner, l’Ensemble una cosa rara.