Les consultes jurídiques gratuïtes per temes de família cauen a la meitat

Els casos de família pel procediment de justícia gratuïta que ofereix el Col·legi d’Advocats d’Andorra (CAA) s’han reduït pràcticament a la meitat durant el primer trimestre de l’any. Així, si de gener a març del 2022 en van ser 48 per temes relacionats amb divorcis, separacions o mesures paternofilials, enguany han estat només 25, segons les dades facilitades per la vocal de la junta del Col·legi, Marga Marticella. 

A l’hora de buscar els perquès d’aquesta reducció de casos, l’advocada explica que no hi ha un únic factor i que tant de bo la motivació principal fos que “la  gent està millor a casa”,  però Marticella apunta una de les motivacions que cada vegada va prenent més força, pels comentaris d’aquest tipus que els arriben: “amb el problema dels pisos hi ha molts problemes amb les separacions”. I doncs? Un dels dos cònjuges ha de marxar de casa i trobar un pis per viure-hi, és clar, “i això, quan parles amb la gent que se separa els genera un problema important perquè trobar un pis que puguin assumir sols no és fàcil”. D’aquí que aquest sigui un element que influeixi en la reducció dels casos de separació, remarca. En aquest sentit, comenta que hi ha gent que opten per seguir compartint l’habitatge i difereixen la decisió: “més endavant ja veurem, si trobo pis ja ho farem”. Tal com reconeix, es tracta d’una situació complicada en aquest moment que potser fa que la gent es freni a fer el pas. 

Família i mediació
El servei de consultes jurídiques gratuïtes que presta el Col·legi d’Advocats va atendre l’any passat fins a 137 casos de família i només en quatre ocasions es va sol·licitar el procediment de mediació que ofereix el Servei de Mediació i Orientació públic, dues al tercer trimestre i dues més al quart. Es tracta precisament dels quatre casos dels quals ja va informar el BonDia.

De moment, aquest any no els ha arribat cap demanda per utilitzar la mediació com a alternativa per solucionar controvèrsies, afirma Magda Marticella. Al seu parer, els motius pels quals les parts no acudeixen a aquest sistema de resolució de conflictes poden ser perquè no s’acabi de conèixer el Servei de Mediació o bé pel canvi introduït al Codi de Procediment Civil el setembre del 2021. 

I és que tal com recorda l’advocada, abans des del Servei es feia directament el conveni de separació i el feien arribar al batlle, la gent pagava la taxa i s’homologava. Ara, en canvi, s’ha de fer una acta de mediació, que és el que preveu la llei, en la qual es recullen els acords als quals han arribat les parts, i han d’anar a l’advocat, que és qui entra aquesta acta a la Batllia, de manera que les parts han d’abonar un preu fixat per reglament a l’advocat i a més la taxa de Batllia, mentre que anteriorment només es pagava la taxa. A aquest canvi, cal afegir-hi el nou reglament del Servei de Mediació i Orientació del juny del 2022, segons el qual per accedir-hi els ciutadans han de sol·licitar primer i obtenir la justícia gratuïta, cosa que ha provocat una caiguda en picat dels casos atesos per aquest Servei.

Difusió i pedagogia
Marticella defensa que quan els arriba un cas de família “tots els advocats en general intentem sempre arribar a un acord perquè és molt complicat per a la parella quan al final el batlle acaba decidint per ells”. Per què? “És com una imposició i un se sent com a vencedor i l’altre com a vençut”, afegeix. Per això, si arriben a acords és millor, perquè són els implicats els que acaben decidint les mesures que s’aplicaran. Així doncs, reconeix que una mediació com a tal, com la que preveu la Llei de mediació, no la fan, però sí que “sempre s’ha tendit a arribar a acords i a intentar fer convenis de separació enlloc d’acabar discutint a batllia”. 

A més, és preferible arribar a acords previs per dues raons: “per no saturar i perquè no saps el temps que t’hi estaràs”, remarca l’advocada. En relació amb això, opina que la mediació és una bona eina i una oportunitat per desbloquejar la justícia i perquè “si arribes als acords tu, tens la sensació que tots guanyem. No és un tercer que te’ls imposa”. Segons Marticella, la mediació “costa” i tot i que els batlles la promoguin, no poden obligar  que es faci servir. També cal tenir en compte, però, que a vegades quan s’arriba a la Batllia, el tema està tan enquistat i extrem que ja no es veu factible utilitzar la mediació.

Marticella creu que s’hauria de fer “més difusió i pedagogia de la figura de la mediació” i d’altres sistemes alternatius de resolució de conflictes com ara l’arbitratge. És una figura nova i fins que no estigui molt implantada “costarà que la gent tiri cap aquí”. Igualment remarca que ha de tenir “certes garanties”. I posa un exemple: “tinc una sentència i el saig executarà, en canvi vaig a la mediació i no se sap què passarà”. 

També a d’altres països costa implementar la mediació, però l’advocada explica que a Espanya “el tema de família ha de passar sí o sí per mediació. Després, si s’arriben a acords o no és una altra història”. I és que a fora tampoc “no funciona fabulosament”. En aquest sentit, fa notar que al Tribunal Arbitral de Barcelona “tenen molts problemes perquè els arribin dossiers”. I si això passa a Barcelona on fa anys que ho tenen, al Principat “que acabem de començar amb aquests tipus nous de resolució de conflictes, necessitarem un temps d’adaptació”.