Les defenses culpen l’AREB de causar perjudicis als accionistes

Si el dimecres les defenses qüestionaven la legitimitat de la presència del Govern en el judici com a acusació particular, ahir, en el dia 4 del judici de la causa general del cas BPA, es va qüestionar la presència dels actors civils que reclamen danys i perjudicis en representació de clients i accionistes que han perdut tota la inversió feta després que les preferents i accions de què disposaven perdessin tot el valor. Igual que altres causes prèvies, totes les defenses es van adherir a demanar l’expulsió dels actors civils, representats per quatre lletrats. 
Són quatre els lletrats que representen aquests actors civils. Jean Michel Rascagneres, que defensa una part dels petits accionistes; Sophie Bellocq, que representa tres clients; i Bibiana Rosa i Joan Albert Ferré, que representen famílies amb més part en les accions. També cal esmentar que abans de començar aquest judici es va retirar com a actor civil una altra família accionista, que reclamava uns 13 milions d’euros, segons fonts properes al cas. 

Quants diners reclamen?
Però, quina és la quantia de diners que reclamen els actors civils? Doncs cap dels lletrats va voler donar resposta concreta. El que sí que es va dir és que entre els petits accionistes i les famílies amb més accions representen entre un 10 i un 12% del valor total de BPA, que es va xifrar entre 300 i 500 milions d’euros, segons va dir un dels advocats. El valor de cada acció i de cada preferent també haurà de ser validat per uns pèrits –per això la inconcreció del que reclamen en la responsabilitat civil. 

No hi ha causa directa
El principal debat en aquesta qüestió prèvia va ser determinar la causalitat directa entre el delicte i els perjudicis dels actors civils. Segons les defenses dels processats, “no hi ha causa directa amb el delicte de blanqueig que es jutja”.  La lletrada Mireia Canturri va esmentar el Codi de procediment penal per dir que els danys i perjudicis han de tenir la causa directa del delicte de blanqueig. Les defenses posen l’origen dels danys causats als actors civils en la resolució de l’AREB del 21 d’abril del 2016, i que té l’origen en la nota del FinCEN. Neguen que tingui una vinculació directa en el delicte de blanqueig. I fins i tot diuen que els actors civils han de reclamar a l’AREB i no als processats. Per contra, els actors civils consideren que la causa directa sí que és el delicte de blanqueig. “El perjudici no està atribuït ni al FinCEN ni a l’AREB, sinó que al si de BPA hi havia operacions de blanqueig”, va dir la lletrada Bellocq. Una afirmació que Canturri va dir que “estava prejutjant”. Per la seva banda, Rascagneres, va manifestar que “si BPA no desapareix no és per l’AREB ni pel FinCEN, sinó perquè hi ha hagut una actuació delictiva”.  Diverses defenses dels processats, entre les quals Jesús Jiménez –que representa Joan Pau Miquel–, van apuntar a la jurisprudència per dir que en delicte de blanqueig mai s’ha condemnat cap responsabilitat civil. 
A part, el fiscal, que sí que considera legítima la presència dels actors civils,  com ja va fer també amb la qüestió prèvia que demanava l’expulsió del Govern, va tornar a criticar les defenses perquè no havien denunciat la presència dels actors civils durant el procediment. Raonament que va tornar a ser rebatut pel lletrat Salvador Capdevila: “Les defenses no som en els  procediments per verificar que tot es faci bé, sinó que ho recorrem en el moment que ens sembla”. 
  
Canvi de jurisdicció
Un altre argument que exposen les defenses dels processats és que allò que reclamen els actors civils prové d’una relació contractual i que haurien d’haver reclamat per la via administrativa i no per la via penal. De fet, també es va criticar que alguns dels clients que ara hi són presents com a actors civils també reclamen el mateix per altres vies civils. “S’han equivocat de jurisdicció”, va dir la lletrada Anna Solé. 
Rascagneres va respondre que estan reclamant una responsabilitat civil per un delicte penal i per això va negar que hagin d’anar a una via administrativa. Perquè, segons diu, no hi ha una relació contractual entre els accionistes minoritaris amb els processats. De fet, diu que els treballadors també haurien pogut ser com actors civils, “perquè diu que hi ha una organització dins dels delictes que qualifica el fiscal”.
Una cosa que no esperaven els actors civils és la reclamació que ahir van fer algunes defenses per demanar, a més de l’expulsió, els costos processals d’aquests actors. Així ho van manifestar en els passadissos. Bibiana Rossa ho va qualificar d’“oportunisme”.

¿Qui va matar BPA?

Qui va matar BPA? Aquesta pregunta és clau per determinar certes responsabilitats que es deriven d’aquest judici, les civils que reclamen els accionistes i clients, però també les penals de què s’acusa als processats. Plantejada en un inici pel lletrat Rascagneres, va ser un punt fonamental que va guiar el debat d’ahir. Dues posicions són clares. Les defenses apunten, unes, a l’AREB (per la resolució del 21 d’abril del 2016 que permet posar en marxa Vall Banc amb el traspàs d’actius, passius i clients de BPA); d’altres directament acusen el Govern; i d’altres la nota FinCEN. Per la seva banda, els advocats que defensen els interessos dels accionistes i dels clients que volen recuperar el valor d’aquelles accions i preferents que van ser amortitzades per un valor de zero consideren que és la trama de l’organització que dins del banc va permetre el delicte del blanqueig. Per això uns no troben causalitat directa  amb els processats i els altres, sí. 
L’advocat que representa Joan Pau Miquel, Jesús Jiménez, va respondre que aquest judici “no va de qui ha matat BPA, sinó de qui ha blanquejat diners de Gao Ping, entre d’altres”. La lletrada Anna Solé, però, va ser més directa: “Qui va matar BPA? L’Estat, el Govern d’Andorra per omissió del deure de socors –perquè la nota del FinCEN és un procediment administratiu dels Estats Units perquè l’Estat l’al·legui, i no el va contestar”, va dir taxativament. 
En aquest sentit, van tornar a sortir a la palestra les teories, que alguns van titllar de “llegendes” de les “conspiracions de la policia patriòtica” espanyola, i de la “mà negra” de la guàrdia civil en la nota del FinCEN. Uns fets que alguns es mostren incrèduls, i d’altres, com Alfons Calvera, diuen taxativament que el FinCEN “actuava esperonat per algú”.  Rascagneres, però, va dir que independentment de si la nota FinCEN “va ser manipulada o potser invàlida, el que s’està jutjant no és aquesta nota sinó el que s’està investigant”.