“Les dotzenes parts no afecten directament el Club de Producte”

El director del Club de Producte del Comú de Canillo, Enric Torres, sosté que el funcionament per dotzenes parts no repercutirà en l’ens que lidera, ja que no serà fins al 2011 quan començarà el treball conjunt amb Andorra Turisme.

 De moment, Torres, que preveu crear el Club de Producte durant el segon semestre de l’any per generar sinergies entre els sectors públic i privat, iniciarà una ronda de contactes amb tots els agents de l’oferta turística de la parròquia.

¿Quins són els objectius i el valor afegit que pot aportar l’existència d’un club de producte per a la parròquia de Canillo?
Es tracta d’una eina de màrqueting que té l’objectiu d’establir una col·laboració intensa entre el sector públic i el privat a l’hora de fixar estratègies, executar projectes, i establir la participació econòmica de cada part i la vinculació emocional. El Comú és molt sensible a la importància del turisme, tal com va demostrar amb l’elaboració del pla estratègic. La creació del Club de Producte és un pas més enllà en l’aposta ferma pel turisme i per a les relacions entre l’administració i el sector privat.

¿Ens pot explicar en més profunditat les peculiaritats d’aquesta figura?
Cal dir que el Club de Producte fa temps que s’aplica a diferents indrets, ja que es va inventar al Canadà a finals dels 80. D’una banda, té l’objectiu de crear sinergies entre els diferents integrants per trobar la suma dels valors de cada part. Per exemple, si Grandvalira fa un kàrting al Tarter, tot el que es pugui fer ho pot aprofitar el Palau de Gel, per complementar les dues activitats, i alhora els hotelers se’n poden beneficiar. Aquest és un exemple clar del que no s’està fent i es pot fer.
Un altre dels objectius és incidir en la necessitat de la gestió del coneixement, ja que necessitem conèixer la demanda a través d’estudis de mercat per saber quins clients arriben i com, quan, etcètera. A partir d’aquí, cal buscar nous productes per disposar d’una oferta atractiva al llarg de tot l’any que porti més turistes i que gastin més. Finalment, un cop tinguem clar aquests productes, col·laborarem en accions de comercialització d’aquesta oferta de la mà d’Andorra Turisme. Per fer tot això, cal aquesta vinculació entre sectors, i un dels rols més importants està en la iniciativa privada, que és qui acaba liderant el Club de Producte.

¿Creu que els afectarà d’alguna manera el fet que no s’hagi aprovat el pressupost per a aquest any i que s’hagi de treballar en dotzenes parts?
En el cas de Canillo, les dotzenes parts no afecten directament el Club de Producte, perquè tenim el nostre propi pressupost. Hi pot arribar a afectar quan treballem conjuntament amb el Govern i amb Andorra Turisme, però això serà més aviat de cara a l’any vinent. Un cop acabat aquest any, hi haurà projectes que s’hauran de fer en col·laboració amb Andorra Turisme, però en aquests primers moments busquem més la interrelació entre els integrants de l’oferta turística.
Ara hem de buscar punts de comú entre els agents del sector turístic de Canillo, com ara Grandvalira, el Palau de Gel, els hotelers, els restauradors, les botigues, el sector comercial, la resta d’empreses del sector i la mateixa corporació.

¿Quina estratègia pensa seguir per arribar a totes les parts implicades?
Ara que hem començat a treballar amb la taula de turisme i en la creació del Club de Producte, volem traslladar l’estratègia als agents de la parròquia, perquè coneguin els objectius del Comú per a aquest any i per als anys posteriors pel que fa a la professionalització del turisme a Canillo.
L’objectiu d’aquestes reunions és conèixer de primera mà la situació de cada integrant de l’oferta turística de Canillo, què es pot fer i millorar, explicar l’objectiu del Comú d’allargar les temporades, treballar plegats, i tractar de les estratègies de comercialització i de professionalització del turisme. A més de presentar el model de col·laboració, les reunions també han de servir perquè em coneguin.

¿Quan començarà aquesta ronda de contactes?
Serà durant aquest mes. En un mes o mes i mig tinc la intenció de mantenir trobades individualitzades.

¿Quin tipus de turisme volen potenciar des de Canillo?
El nostre pla de treball segueix les línies del pla estratègic, que destaca els productes relacionats amb la muntanya, siguin d’hivern o d’estiu; els relacionats amb l’esport, com ara la BTT, l’esquí o el golf, i els espais de wellness. Cal tenir en compte que el 75% dels establiments tenen espais d’aigües, i això és un element atractiu per molts visitants. A més, hi ha molts productes complementaris, com ara la cultura i l’ecoturisme. També tenim el Palau de Gel, que està en fase de desenvolupament i és un element diferenciador clau.

Quant al turisme cultural, una de les queixes que hi ha hagut últimament ha estat el fet que els museus tanquin els diumenges. ¿Com valora aquest fet?
Em faltarien alguns elements per avaluar la situació. A més, en el cas de Canillo no hi ha museus, si bé tenim el santuari de Meritxell. En tot cas, crec que caldria replantejar els horaris dels museus i establir quins són els seus objectius. Crec que fa falta buscar un consens sobre els horaris més adequats i assumir la responsabilitat que siguin visitats.

En l’àmbit esportiu, sens dubte cal destacar la Copa del Món d’esquí de muntanya, celebrada fa poc. ¿Tenen alguna aproximació de l’impacte econòmic que pot suposar per a Canillo?
No tenim el retorn econòmic, però és un esdeveniment molt positiu, com ho va ser el Campionat d’Europa d’esquí alpí que va tenir lloc a Soldeu. En total, tenim dades d’uns 700 participants que fan una estada d’una setmana al país. La internacionalització de l’esdeveniment fa que se situï Andorra i Canillo en el mapa de les cites relacionades amb la muntanya. La Copa del Món serveix per transmetre el missatge i per obrir una finestra a mercats en què estem treballant. El retorn serà molt positiu.

¿Quines zones són les que n’han pogut sortir més beneficiades?
Majoritàriament, per una qüestió logística, la majoria dels participants s’han allotjat a Soldeu, tot i que l’entrega premis es va fer a Canillo perquè hi hagués més moviment i per redistribuir els beneficis també al poble.

En un moment en què tots els comuns busquen la manera de potenciar el turisme a la seva parròquia, ¿quina ha de ser la manera de coordinar tot això des d’un punt de vista conjunt?
Jo tinc una visió del turisme més o menys compartida. Crec que des de Canillo hem de treballar per potenciar els nostres punts diferenciadors, per potenciar el producte relacionat amb la muntanya i alhora per crear altres productes que aportin un valor superior, aprofitant que tenim una de les primeres estacions d’esquí al Pirineu, el Palau de Gel, una infraestructura hotelera i unes instal·lacions amb què ens podem diferenciar.
Cal que quan el client pensi en muntanya a Andorra visualitzi que hi ha una oferta complementària, i que aquesta és a Canillo. Un exemple n’és el golf. És un punt diferencial que sigui el més alt d’Europa, però també el fet que hi hagi un camp de golf als Pirineus. És un element ganxo, que pot portar la gent a buscar altres activitats a la parròquia.
Busquem que la gent s’adoni que l’activitat a la muntanya es pot viure intensament i que en poden gaudir tant les persones que busquen activitats amb una descàrrega d’adrenalina, com la bicicleta de muntanya, les vies ferrades, el tresc o el barranquisme, fins a les que volen viure la muntanya d’una manera diferent, amb propostes com pot ser un dinar a l’alta muntanya. El que hem d’intentar és complir al màxim les expectatives de l’estada del client.

Finalment, tenint en compte el perfil d’esquí que té la parròquia, ¿quins beneficis creu que hi pot aportar l’aeroport d’Aguaire?
Alguaire és una infraestructura important, perquè és una porta més per a mercats de mitjana distància, per a tot Europa, i que ens obre la porta a companyies que són referents en altres aeroports. Tot i així, hem d’esperar a veure’n el desenvolupament per conèixer el retorn que tindrà.
Serà un element que ajudarà el país a obrir-se a destins en què treballàvem amb limitacions, com ara el mercat alemany, i també aportarà més competència en el cas dels mercats tradicionals, com el britànic. En el cas alemany, ens obre una perspectiva que fins ara no teníem, tenint en compte que som una parròquia oberta a la internacionalització de la demanda.