Les instal·lacions fotovoltaiques es multipliquen per onze en set anys

La crisi energètica que es viu arreu del món ha contribuït a fer créixer l’interès per disposar de sistemes que permetin la producció pròpia d’energia, com les instal·lacions fotovoltaiques. Un interès que al país ja fa temps que va en augment gràcies a un entorn favorable i a una major conscienciació sobre la necessitat d’utilitzar fonts d’energies renovables. I ho posen en evidència les dades sobre instal·lacions de plaques solars facilitades des de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic: des del 2015 fins ara aquests equipaments s’han multiplicat per onze, passant de les 28 instal·lacions que hi havia el 2015 a les 310 que s’espera que hi hagi en breu tenint en compte els projectes que encara s’estan executant.
“Estem registrant un creixement exponencial”, afirma el director de l’Oficina, Carles Miquel, que destaca que a dia d’avui hi ha registrades 192 instal·lacions amb un total de quasi 6 MW instal·lats. Ara bé, també hi ha una bossa de 116 instal·lacions que s’han acollit al programa Renova i que s’han resolt favorablement, però que es troben en fase d’execució o encara no s’han iniciat, que permetrien sumar 1,7 MW més al parc actual. Igualment, caldria sumar-hi dues instal·lacions més de gran envergadura: una d’1,5 MW a Sispony, a banda del parc solar que recentment es va inaugurar a Grau Roig. Tot plegat permet superar ja la barrera del 10 megawatts instal·lats, concretament s’arriba a 10,5 MW, el que suposa multiplicar per 30 la potència respecte del 2015.
Això comporta que en termes de producció s’arribi a l’equivalent al 2% de la demanda elèctrica nacional i que l’energia fotovoltaica ja suposi el 10% de la producció pròpia d’energia al país. O el que és el mateix: la producció global permet satisfer el consum elèctric de més de 3.000 llars equivalents (6,7% del total d’habitatges del país), amb més de 30.000 plaques fotovoltaiques instal·lades.
Miquel atribueix l’impuls de la fotovoltaica, d’una banda, al canvi normatiu introduït el 2015 i que va permetre “trencar la barrera” que suposa la inversió inicial. Així, el Govern va passar a subvencionar fins a un 40% de la inversió inicial d’aquest tipus d’equipaments “i és aquí on vam començar a tenir un increment molt important quant a la instal·lació de plaques”. També a la “democratització en la producció”, especialment a partir del 2018, quan s’afavoreix que qualsevol ciutadà pugui produir fins a una potència de 2 MW, al fet que es permeti l’autoconsum a més de la injecció de l’excedent a la xarxa i també a la “consciència de la gent”. D’altra banda, tampoc no oblida la conjuntura actual, “que ha contribuït a generar més interès”, de fet, no amaga que hi ha hagut “un boom” derivat de la crisi energètica “i del neguit legítim de la gent”.

Preus
Miquel destaca que el preu de les instal·lacions de plaques fotovoltaiques “ha baixat en picat els darrers 10 o 15 anys”, per tant, aquest és un altre element que ha contribuït que molta gent s’hi interessés. I què pot costar posar plaques a la teulada de casa? Si parlem d’una instal·lació de 6 KW, que assegura que permet “fer les paus entre el que produïm i el que consumim” a nivell anual –la majoria d’habitatges tenen contractada una potència de 5,5 KW i si bé a l’hivern la producció és més baixa, a l’estiu puja–, ens n’aniríem a uns 7.000 o 8.000 euros, dels quals el 40% podrien quedar coberts per la subvenció del Govern. Per tant, no dubta a assegurar que “surt a compte” posar plaques a casa, ja que entre la subvenció i el preu al qual autoconsumeixes o injectes a la xarxa pots amortitzar-la en un termini d’entre 7 i 8 anys. Ara bé, tot i que el preu ha baixat, ara es viuen algunes dificultats en el subministrament, de manera que “no és tan ràpid com abans”.
Pel que fa a les noves construccions, tot i no haver-hi una obligació normativa, reconeix que “la tendència i l’evolució de la normativa anirà en aquest sentit, fins i tot aquí” i que, de fet, moltes de les edificacions que hi ha en promoció ja incorporen sistemes eficients com ara terres radiants i energies renovables com ara l’aerotèrmia o instal·lacions fotovoltaiques. I és que en un futur no tan llunyà l’objectiu és arribar a tenir edificis passius, és a dir, edificis que aniran més enllà de no requerir consum, sinó que fins i tot produiran energia que a més de donar resposta al consum intern, permetran tenir excedents.
Carles Miquel explica que el creixement exponencial de les instal·lacions fotovoltaiques al país s’ha donat perquè encara hi ha recorregut, però cal ser conscients que hi haurà un moment que ja no serà així, perquè s’haurà arribat al límit. De moment, però, es mostra satisfet de l’ecosistema generat al país que ha permès avançar en aquest àmbit, fins i tot abans de l’arribada de la crisi energètica.