Les Jornades d’Arqueologia exposen els resultats de 27 intervencions

Les segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, que es van fer divendres i dissabte a Tremp, van servir per donar a conèixer els treballs de recerca que s’han realitzat en aquest àmbit al Pirineu durant els darrers 5 anys. En total s’exposarà el resultat de 27 intervencions. Els experts van dir que és igual d’important la recerca com la seva divulgació posterior. La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, va assenyalar que “és molt important” fer recerca per “poder-la transmetre”, i ha afegit que aquest és l’objectiu de la trobada. El paleontòleg Àngel Galobat es va expressar en la mateixa línia i va explicar que la majoria dels resultats obtinguts en intervencions arqueològiques els donen a conèixer en publicacions científiques i aquestes jornades ajuden a donar-los a conèixer al públic en general.
Entre les ponències es van explicar les troballes paleontològiques a la Conca de Tremp. Una de les més recents és la publicada a la revista internacional PLOS ONE que revela la presència de molts exemplars juvenils de dinosaures hadrosaures al jaciment de Basturs Poble (Pallars Jussà), el més important d’Europa d’aquesta espècie. L’estudi és el més complet que s’ha fet fins ara a partir dels més d’un miler de fòssils recuperats al jaciment, dels quals 270 estaven preparats per a la seva anàlisi.
Altres ponències relacionades amb la paleontologia que s’han divulgat són: Tres noves espècies de cocodrils de finals del cretaci del sud dels Pirineus, Noves troballes de titanosaures a la Conca de Tremp, El darrer ecosistema del cretaci superior, Les noves espècies de dinasaures iguanodontians o Amfíbis, llangardaixos i peixos de la formació de Tremp.
La ponència de les excavacions a la Cova dels Tritons ha exposat les noves dades sobre els neandertals al Pirineu. Al seu interior s’hi van  trobar una gran quantitat de restes òssies d’animals acumulats per aquests predadors, sobretot caprins i ossos de les cavernes, que indiquen l’ús de la cavitat per part de grans carnívors durant generacions. També s’hi van trobar indicis de presència humana. Entre els ossos acumulats pels carnívors s’hi van localitzar una petita col·lecció d’eines lítiques que guarden les típiques característiques de l’època neandertal. Això fa que la Cova dels Tritons, juntament amb la Cova de les Llenes situada al mateix congost, representi una evidència més de la continuïtat d’aquestes comunitats neandertals a les valls prepirinenques durant bona part del Paleolític mitjà (300.000 a 40.000 anys d’antiguitat).