Les mascotes, víctimes col·laterals dels problemes d’habitatge

“Els propietaris no me’l deixen tenir” o “m’he de canviar de pis i no en trobo cap on em deixin entrar amb el gos”, són alguns dels  motius pels quals els cans acaben abandonats a la gossera. Segons va explicar el responsable de la instal·lació, Jesús Cardesin, “primer ens demanen si el poden deixar uns dies aquí mentre busquen un pis, però després acaben fent el tràmit per deixar-nos-el” assegurant que la problemàtica de l’habitatge és un dels motius principals d’abandonament a la gossera. Concretament, des de principis d’any, vuit gossos han entrat per aquest motiu, dels quals sis són de raça potencialment perillosa (PPP). En el cas dels gats, des de Laika van manifestar que el 25% dels abandonaments són pel mateix cas. En aquest sentit, Cardesin proposa com a solució un període de prova o exigir als llogaters una assegurança per tenir un animal. 

“Des de la gossera sempre hem detectat, des de principis d’any, que la gran majoria de persones que ens deixen un gos és pel motiu de l’habitatge”, va indicar Cardesin. Davant d’aquesta problemàtica, suggereix establir un període de prova per saber com és l’animal dins d’una llar, un fet que considera que ajudaria tant els  veïns com el mateix animal per saber si realment aquest s’adapta a la casa. A més, va aprofitar per recordar que “les conductes dels animals són problema de la persona que està a càrrec seu”, i per tant es pot solucionar educant-lo.

En una línia similar, la presidenta de Nami, Désirée Abarca, va afegir que des de l’entitat consideren que hi ha certa “discriminació” envers les famílies que tenen animals i va apuntar que “seria interessant” fer un grup de mediació per part del Govern amb propietaris de pisos per tal d’esbrinar els motius pels quals no permeten la presència d’animals als seus habitatges, “per entendre què els motiva a negar la tinença i així trobar solucions que donin seguretat tant al propietari i veïns com als llogaters amb mascotes”. Tanmateix, va assenyalar que les restriccions dels propietaris els perjudica a l’hora de trobar cases d’acollida, un dels serveis que ofereix l’entitat.

A banda d’això, el responsable del centre de la gossera va proposar una altra solució: imitar el model que se segueix a França. Segons la pàgina web del servei públic de la difusió del dret de la República Francesa, la llei estableix el següent: “exceptuant els contractes de lloguer per temporada dels allotjaments turístics moblats, no es pot prohibir la tinença d’un animal de companyia en habitatges de lloguer, excepte si l’animal provoca danys a l’edifici o pertorba els veïns de l’immoble”. Així doncs, la llei francesa estipula que el llogater té el dret a tenir un o diversos animals domèstics al pis de lloguer (moblat o no) amb la condició que respecti la tranquil·litat dels veïns i té com a obligació contractar una assegurança que cobreixi els costos dels danys que pugui causar l’animal. Per aquest motiu, Cardesin va manifestar que una “molt bona solució per reduir l’abandonament d’animals” seria aplicar aquesta tipologia de llei al Principat. 

El nombre de gossos que han entrat a la gossera des de principi d’any és de 19, dels quals 6 són de raça PPP. Així doncs, en total tenen 24 gossos, dels quals 11 són de raça PPP. A banda d’això, al llarg del primer trimestre s’han adoptat 8 gossos, però cap d’ells ha estat de raça PPP.

Els gossos PPP
En un altre sentit, des de la gossera van llançar un missatge de tranquil·litat respecte a l’increment d’entrades de gossos PPP i van assegurar que aquest augment no és a conseqüència de l’entrada en vigor del reglament sobre la tinença de gossos perillosos. Ara bé, Cardesin va voler afegir que de la mateixa manera que es fan cursos per a la tinença d’aquesta raça, també es podrien fer per a altres gossos “d’una manera complementària”. Un punt de vista que des de la protectora Nami també van manifestar apuntant que “les xerrades de tinença haurien de ser per a tots”.