“Les pantalles a l’aula distreuen molt i dificulten l’aprenentatge”

L’expert en addicció a les noves tecnologies oferirà demà (19 hores, sala d’actes de MoraBanc) la conferència ‘L’heroïna del segle XXI’ organitzada per l’Associació de Famílies i Alumnes del Col·legi Sant Ermengol. El professional parlarà dels perills que poden comportar el telèfon mòbil, les xarxes socials o els videojocs.

L’heroïna del segle XXI és el telèfon mòbil?
Segurament serien les pantalles, però en la xerrada ens centrarem molt en el mòbil, perquè a través del mòbil poden accedir a tot allò de què parlarem: videojocs, pornografia, xarxes socials i el mateix mòbil, perquè tal com l’utilitzen els joves pot ser molt perillós i molt destructiu.

Què tenen les pantalles i la xarxa que enganxa tant?
Crec que és un tema més emocional i ho manifestem a través de la conducta amb el mòbil. No trobem gent purament addicta a la pantalla, sinó a què hi troben dins: faltes d’autoestima, no saber estar sol, necessitat d’agradar als altres, de ser acceptat pels altres, de tenir likes... Quan treballes emocionalment amb un pacient, no necessita aquest tipus de conducta. Amb tot, sí que és veritat que sobretot els videojocs, però també el mòbil i altres xarxes socials tenen molts components addictius. És una droga perfecta perquè ens fa sentir millor, encara que a la llarga sigui contraproduent i com a aparell té elements addictius per enganxar-te. D’aquí L’heroïna del segle XXI.

Què es pot fer per reduir aquesta addicció?
Calen lleis estatals que en regeixin el bon ús, en segon lloc és indispensable la formació a professionals de la salut mental i de l’educació i a les famílies. I tres, educació per als més joves.

"És una droga perfecta perquè fa sentir millor tot i ser contraproduent"

Les pantalles s’utilitzen a les escoles. S’ha d’aprofitar aquest ús per formar els infants i joves sobre com les han d’utilitzar?
Jo estic molt en contra que hi hagi pantalles a l’aula. Estic d’acord a formar els més joves, però igual que formem en educació sexual i no els fem tenir relacions sexuals o igual que eduquem en drogues i no els les fem provar, podem educar en tecnologies i no cal que les facin servir. Per tant, absolutament en contra de les pantalles a l’aula, crec que distreuen molt, dificulten l’aprenentatge i el més greu, fan que els alumnes empitjorin les relacions interpersonals perquè al pati ni tan sols es parlen.

Un altre problema és a casa. És molt difícil prohibir als fills que utilitzin el mòbil si els pares el tenen a taula durant els àpats.

Efectivament. L’efecte mirall és fonamental. Ho parlarem demà, però si el pare o la mare vol que el fill faci un bon ús de les pantalles o del mòbil, qui primer ho ha de fer són ells. Donar exemple és fonamental i si no el donem, no podem esperar ni exigir que ho facin bé.

"Donar una pantalla a un infant perquè estigui callat és una temeritat"

Quines pautes es poden seguir?
Com a pautes generals crec que és important no tenir mòbil durant els àpats, no tenir-lo a la nit, no estudiar amb el mòbil, no passar temps en família amb el mòbil, que els joves surtin amb els amics, que siguin feliços i que mòbil sigui una eina, no quelcom indispensable. I que trobem algun moment de connexió entre nosaltres, que no se substitueixin per la pantalla. Això de parlar constantment a través del mòbil i no fer-ho cara a cara ens impossibilita moltíssim.

Tots hem vist criatures de poc més d’un any jugant amb pantalles. A quina edat seria recomanable començar a utilitzar-les?
 Veure un infant que perquè estigui callat se li dona una pantalla, em sembla una temeritat. Els nanos han de cridar, plorar i s’han de portar malament i experimentar. Penso que l’smartphone no s’hauria de tenir fins als setze anys perquè el cervell no està prou madur per tenir un aparell d’aquestes característiques i no el necessiten.