Les xarxes de salut comportaran una reorganització del sistema assistencial

El ministeri de Salut, Benestar i Treball va presentar ahir, davant tota la comunitat del món sociosanitari, la reorganització que suposarà implantar les xarxes de salut, especialment la de cures pal·liatives.

D’aquesta manera, tal com va destacar la titular de Salut, Cristina Rodríguez, aquesta reestructuració comportarà una manera diferent de procedir, i de fet va manifestar que amb la implantació d’aquestes xarxes s’enceta “una nova manera de treballar en equip”. La directora de Salut, Margarida Coll, va assenyalar que el projecte de les xarxes de salut ja està enllestit i que ara caldrà endegar el procés per aprovar-lo.
Tant Coll com Rodríguez van insistir en el fet que aquestes xarxes són una de les qüestions que es deriven del Pla estratègic de la salut, que en la seva fase de diagnosi va posar en evidència un sistema sanitari “ineficient, car i sense cap sistema d’informació”, en què el pacient no té un itinerari marcat i en què els professionals no tenen cap mena de col·laboració entre ells. Aquesta és precisament una de les mancances que es vol pal·liar a través d’aquestes xarxes, que han de suposar una coordinació més gran entre els professionals i una optimització dels recursos.
Tal com va assenyalar la doctora Meritxell Fiter, aquestes xarxes necessiten un marc reglamentari i normatiu que defineixi els objectius, la població diana i el finançament. Aquest darrer aspecte, com va insistir Rodríguez, és clau en aquesta reorganització del sistema sanitari, ja que els responsables de la coordinació d’aquestes xarxes “han d’estar remunerats”, tal com va insistir Fiter, i a més a més, segons la titular de Salut, els usuaris han de beneficiar-se de serveis forfetaris.
Una de les prioritats que s’ha marcat l’executiu és la creació de la xarxa de cures pal·liatives, que ja ha fet els primers passos a l’Hospital a través d’una unitat específica. Ara cal desenvolupar tot el que es refereix a les cures pal·liatives en proximitat i determinar els professionals que hi han d’intervenir i com.
Per elaborar aquesta xarxa de cures pal·liatives s’ha comptat amb la cooperació d’un centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i ahir un dels responsables, el doctor Xavier Goméz-Batiste, va explicar les línies bàsiques d’aquesta xarxa. De fet, han proposat a l’OMS que aquest projecte d’Andorra sigui una prova pilot, ja que té “una visió peculiar i, pel que fa a la formació, és un projecte molt ambiciós” que cap país europeu no ha plasmat. “És el primer país que fa un programa tan sistemàtic de formació a Europa”, va concloure. De fet, aquesta xarxa de cures pal·liatives d’Andorra té un dels seus eixos en la formació gairebé generalitzada de tots els professionals sociosanitaris.
Un altre dels aspectes “pioners” que va destacar Gómez-Batiste és la identificació dels malalts que fan servir la xarxa de cures pal·liatives del país, ja que va manifestar que té una visió molt global amb la intenció d’arribar al màxim nombre de pacients possible i també té una intenció clarament preventiva. Així, va recordar que la majoria de les xarxes que hi ha arreu se centren de manera exclusiva en els malalts de càncer i que el pla d’Andorra va molt més enllà.
Coll va complementar l’explicació de Gómez-Batiste manifestant que els recursos amb què comptarà aquesta xarxa seran la unitat de l’Hospital, l’equip de pal·liatius de proximitat i, finalment, un equip de suport. L’equip de proximitat bàsic estarà integrat per un metge, una infermera i una treballadora social, i s’hi aniran afegint altres especialistes en funció de les necessitats del pacient. Tots aquests professionals treballaran de manera coordinada.