L’estrany ‘segrest’ del Koko

“Prego màxima divulgació a qui pugui aportar informació del robatori del gos Koko.” Començava així la crida que Bienvenido Sánchez Martínez, el propietari de la mascota, un Yorkshire Terrier Biewer de poc menys de dos anys, va fer pública després que el 23 d’abril, la diada de Sant Jordi, algú s’enduia de davant de la porta d’una botiga situada al carrer Llorenç Tomàs i Costa de la capital alturgellenca. Eren quarts de sis de la tarda, relatava el propietari de l’animal, quan una dona –presumptament, diríem, redactant una notícia de successos– es va endur el Koko. Ho va fer davant les mirades del públic que transitava pel carrer en una jornada, recordem-ho, assolellada i mig festiva que convidava molta gent a sortir i coincidint amb la sortida dels escolars del col·legi LaSalle, just al costat.
La dona el va agafar i el va introduir en una pick up negra o un 4x4 blau fosc. Pel tipus de cotxe poc habitual i que “a la Seu més o menys ens coneixem tots”, l’amo del Koko pensa que es tractaria d’algú d’un poble dels voltants o d’Andorra. “Em van explicar que en agafar-lo es va justificar dient que semblava abandonat. Però per descomptat que no tenia aspecte d’abandonat, sinó de molt ben cuidat, simplement el vaig deixar mentre entrava tres minuts, no més, en una botiga”. El que es retreu és no haver-li posat el collar: “només vaig baixar per tres minuts al costat de casa mateix”. Però bé que es nota quan un gos espera els amos a la porta d’un comerç, insisteix. Que és justament el que els testimonis van dir a la dona quan l’agafava.
    
Els testimonis van explicar que l’autora d’aquest singular segrest era una dona d’uns 45-50 anys, amb el cabell que li arribava a l’altura de les espatlles i una alçada que calculaven d’1,60 a 1,63. Els qui van presenciar l’escena van sentir també com l’autora del fet li deia al gosset mentre l’agafava en braços per carregar-lo al maleter,  “ara tindràs una casa gran amb jardí”. En castellà.
    
Aquest era el relat detallat i quasi detectivesc que el propietari llançava a les xarxes socials. “Em costa de creure que ningú apuntés o veiés la matrícula, quan en canvi em narren tot el procés al detall.” Demanava ajuda urgent, “abans que passi més temps”. I la demanda d’auxili era profusament reproduïda als comptes de particulars i entitats de defensa dels animals.
    
Diumenge al matí un veí trucava a la porta de Bienvenido Sánchez per avisar-lo que al portal, arraconadeta, hi havia una capsa amb signes que alguna criatura viva es movia dins. “En pijama i tot vaig baixar i en obrir la capsa, el Koko em va saltar a la cara, a llepar-me. Quinze minuts ha estat llepant-me”, explica amb emoció. “No sé si s’hi hauria estat tota la nit dins de la capsa perquè aquí tenim toc de queda, però ben d’hora al matí ja hi havia passat un altre veí, sense veure-la”.
    
En tot cas, el Koko va reaparèixer en bon estat de salut, com va certificar el veterinari al qual va ser portat d’immediat. “Una mica brut i amb moltíssima gana: potser no havia menjat pels nervis durant aquests dies”, pensa el propietari.
    
Després de l’alegria inicial, el gos va caure en cert emmurriament durant la jornada, fins que novament va començar a recórrer tota la casa ensumant els racons familiars i a trobar les joguines. “I no m’ha deixat ni un moment en tot el dia, a penes ni per entrar al labavo”.
    
A Bienvenido els mossos d’esquadra li han aconsellat que no es desfaci de la caixa, per si pogués servir com indici per trobar l’autora de tan singular segrest. Mentrestant, insisteix a expressar agraïment a totes les persones i entitats que es van fer ressò de la seva cerca desesperada: “persones anònimes, al policia d’Andorra i cap de la policia municipal pel suport professional i humà, i a Bomosa, Laika Andorra i Ràdio Seu”. Sense el seu suport, creu, el Koko no seria amb ell.