L’estudi de l’Àlex

Dinou anys fent ràdio a la casa no podien simplement quedar enrere: les noves generacions, els que vinguin d’ara endavant han de saber qui era l’Àlex Lliteras, quin tros de periodista. Això és el que s’anava dient el director d’RTVA, Xavier Mujal, mentre intentava sobreposar-se a la notícia de la mort sobtada del company. “Era algú enorme”, insisteix. Per això, que menys que batejar l’estudi des d’on feia l’Ara i aquí amb el seu nom? Dit i fet: una placa a l’entrada l’assenyalarà sempre com algú que va marcar una fita en el periodisme andorrà. “La seva obra més gran és haver traslladat per primer cop a Andorra la fórmula d’un programa matinal que expliqui el país”, recorda Mujal, un programa a l’estil de Els Matins de Catalunya Ràdio o del que presenta Jordi Basté a RAC 1. “Un d’aquests programes que fan que qui se l’escolti ni que siguin cinc minuts durant el matí ja sap què passa a casa seva.” Va traslladar el model i, cosa més difícil, va fer que quallés i el va consolidar. Havia superat ja la barrera dels 3.000 programes en 19 temporades. “Va ser gràcies a la seva professionalitat, pel seu carisma i la complicitat amb l’oient: se’l va anar guanyant dia rere dia”. Amb la seva immensa passió per la ràdio i aquesta veu “no excel·lent, però tan particular”.
    
Lliteras va morir el 7 d’octubre passat, de forma sobtada. Portava unes setmanes de baixa mèdica, però només a causa d’un mal que li afectava la veu i no era gaire greu, recorda el director de la radiotelevisió pública. Estava apartat dels micròfons justament en aquests moments d’actualitat informativa tan intensa “i li dolia en l’ànima no poder fer ràdio en aquests moments en què els mitjans són tan cabdals, li dolia no viure el moment” des de l’estudi.
    
Tot i portar tant temps dirigint un programa de continguts generalistes, l’àmbit d’actuació i de coneixements realment a fons era l’esportiu. Que és on Mujal va coincidir amb ell, laboralment parlant, per primer cop, quan encapçalava l’àrea d’esports: “Recordo que em va dir que voldria l’Àlex Oliva cada dilluns explicant el cap de setmana esportiu. No sé per què, però tinc molt gravada aquesta primera conversa”. Lliteras aleshores procedia d’una ràdio privada, després de passar per mitjans escrits del país, on havia desembarcat el 1991.
    
“A l’Àlex els companys el recordem contínuament i l’anomenem sovint, tots estem fent el nostre recorregut pel dol i això ens durarà molt temps” i batejar l’estudi amb el seu nom ha estat “un acte reflex”.