L’èxit del comerç passa per convertir les ciutats en espais per a persones

“No s’ha de fer un pla estratègic de comerç, sinó un pla de ciutat”, va sentenciar Maria Costa, presidenta d’honor de Terrassa Centre, en la jornada celebrada ahir titulada Models d’èxit de convivència entre comerç i restauració. Una frase que resumeix moltes de les idees dels diferents ponents d’aquestes jornades organitzades pel Comú de la capital, la Cambra de Comerç i que compten amb la col·laboració de l’Associació del Centre Històric. Es van exposar els models de les ciutats de Pontevedra, des del punt de vista de l’Administració i la transformació urbanística, i el de les associacions comercials del Gran Centre de Granollers i de Terrassa Centre. 
La cònsol major de la capital, Conxita Marsol, va destacar que el pla director per a les zones del carrer Doctor Vilanova, Prada Casadet, Príncep Benlloch i la plaça del Poble i Rebés i les connexions amb el centre històric van en el sentit de transformar la ciutat i “serà un dels projectes estrella del programa electoral pel pressupost important que tenen”, va comentar la cònsol. 
En aquesta jornada hi van participar el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, la ministra de Turisme, Verónica Canals, la síndica general, Roser Suñé, i representants de diferents associacions comercials, entre d’altres. El model de Pontevedra, presentat per Demetrio Gomez Xunqueira, regidor d’Obres Urbanes i Transport, ha apostat per convertir-se en una ciutat per a les persones, com el mateix responsable apuntava, “amb rigor i duresa”. Així, i donant la prioritat a caminar com a principal model de desplaçament, es van prendre accions tan dràstiques com ara eliminar els aparcaments dels carrers, reduir la velocitat en algunes zones fins a 10 quilòmetres per hora, imposar multes rigorosament a tots aquells que circulen en zones on no poden, incrementar la il·luminació per fer una ciutat més segura i prohibir els centres comercials per potenciar el comerç local. “No tenim cap carrer peatonal, però fem complicada la circulació als  cotxes”, va dir el regidor gallec. Amb tot, aquesta ciutat ha aconseguit reduir dels 80.000 vehicles que circulaven diàriament el 1999 a 7.000 que en circulen actualment. I per contra, de ser una ciutat decadent, com moltes de Galícia per la pèrdua d’habitants, ha passat a guanyar-ne 10.000 els darrers anys. Per la seva banda, des de Gran Centre Granollers, la presidenta, Laura Sabatés, va exposar tot el seguit d’activitats que s’han promogut des del col·lectiu comercial, com per exemple un gran aparador quilomètric al centre de la ciutat i altres campanyes puntuals. Sabatés va destacar la importància de voler professionalitzar-se, de tenir el repte de “no parar” i de “tornar a posar els valors del comerç que dona la vida a la ciutat”.
La presidenta de Terrassa Centre, Maria Costa, també va fer èmfasi en la formació i la professionalització del comerciant. Aquesta associació, amb uns 230 associats i 30 euros de quota mensual, compta amb un pressupost que supera els 300.000 euros, sumant-hi alguna aportació pública. Costa també va presentar diferents campanyes de comunicació i va voler parlar de la importància “de buscar les nostres pròpies identitats per tenir una diferenciació i personalitat”. Aquesta associació, a més, compta amb dades estadístiques extretes de comptadors als carrers, gràcies als quals han pogut detectar que divendres és el dia que més compres es fan i per tant apliquen estratègies basades en dades reals. 
Les dues associacions comercials es van mostrar en contra de la clonació de zones comercials on gràcies a la globalització la concentració de grans firmes es repeteix a moltes ciutats. Per tot, cal una ordenació urbanística i estratègica per a tal. Pontevedra ha estat atrevida per prohibir la creació de centres comercials “perquè no volem que els espais públics siguin privatitzats per empreses de fora”, va justificar el regidor gallec. 
Des de l’Associació del Centre Històric d’Andorra la Vella  van trobar molt interessant “la gestió de les associacions i la participació de sumar empresaris, comerciants, restauradors, veïns”, va manifestar la presidenta, Anna Riberaygua. 

Els patinets com a vehicles s’han de prohibir en els espais i carrers per a vianants

La consellera de Promoció Turística i Comercial i de Recursos Humans de la capital, Mònica Codina, va ser qui va encetar el tema de la mobilitat i del trànsit dels patinets elèctrics exposant que a la capital s’havia optat per la prohibició a zones peatonals, com ara l’avinguda Meritxell. Una iniciativa que els ponents de les tres ciutats van aplaudir perquè segons van explicar no hi ha regulació específica a aquests municipis sobre aquest aspecte, i això provoca certes dificultats a l’hora de gestionar el trànsit.
El regidor de Pontevedra va remarcar que tant patinets com bicicletes són vehicles i que com a tals no poden circular per zones on està prohibida la circulació al trànsit. Tot i això l’Ajuntament gallec té previst publicar una ordenança on es regularà més específicament la circulació d’aquests vehicles. 
Les responsables de les associacions comercials de Granollers i Terrassa van advertir que la circulació dels patinets complica en certa manera la convivència del carrer i zona peatonal i van alertar que s’han produït certs atropellaments preocupants. I van apuntar que caldria exigir la matriculació d’aquests vehicles perquè tinguin també assegurança i perquè d’aquesta manera es contribuiria a regular-ne la circulació.