L’hivern serà càlid

Els meteoròlegs alerten que no s’ha sortit de la sequera i la previsió és incerta en precipitacions

Pel que fa a les temperatures, “sembla que hi haurà un ambient més càlid del normal”, mentre que, quant a precipitacions, “el moviment atmosfèric provoca que no hi hagi cap escenari dominant”. Aquesta és la previsió per a aquest hivern del meteoròleg del Servei Meteorològic Nacional (SMN), Guillem Martín, que afegeix que el desembre i el març seran més càlids que el gener i el febrer.

Tot i aquesta previsió, no faltarà la neu a les pistes d’esquí. “Hem viscut hiverns més càlids del normal i igualment han estat bons de neu, no és preocupant, ja que hi pot haver nevades en un hivern càlid, amb certes irrupcions d’aire fred que, tot i ser puntuals, siguin generoses i aportin un mantell nival suficient. El que marca si un hivern té neu o no és que coincideixin els episodis de fred amb els d’humitat”, va precisar Martín. Tot i la incertesa, “la bona notícia és que l’escenari dominant tampoc no és el sec”.

Així, el novembre també està sent càlid. “No és normal que tinguem temperatures tan altes, però que no sigui normal no vol dir que no sigui força habitual”, va afirmar el meteoròleg del Servei Meteo. De fet, dimarts passat el termòmetre es va situar 7 graus per sobre de la mitjana climàtica. Ara bé, “el que tampoc és normal és que les anomalies siguin tan marcadament anòmales només quan es tracta de temperatures altes. En canvi, quan les anomalies són per temperatures més baixes del normal, són més tímides”, va explicar Martín.

El pronòstic és que en els propers anys es continuï marcant aquesta tendència. Els primers dies d’aquest novembre han estat força freds, amb algunes neus, però no han estat prou contundents per consolidar un mantell nival continu a les muntanyes, a causa de l’increment posterior de les temperatures. Tot i això, la previsió indica que demà baixaran les temperatures i tornarà a nevar, de manera que les estacions podran obrir “quan toca”, sobretot gràcies a la tecnologia.

Pel que fa a la sequera que pateixen a moltes zones de Catalunya i les restriccions que es van haver de decretar a la Massana, els meteoròlegs apunten que la situació “ha millorat”, però “encara no n’hem sortit”, ja que “necessitem precipitacions que persisteixin i acumulin aigua setmanes i mesos. Una flor no fa estiu, un mes plujós no et treu d’una sequera de tres anys, no hi ha un canvi de tendència”, va destacar Martín.

D’aquesta manera, “s’haurien de prendre mesures vinculades als hàbits de les persones, establir certs límits, en funció de les càrregues de creixement de població, i això depèn de les administracions”, va demanar. “Som un país de capçalera de riu ‒va afegir‒, i això ens dona accés a aigua potable des d’una situació de privilegi, però cal ser conscients de la gravetat de la situació, estem en dèficit hídric, i no oblidar les responsabilitats d’un territori de capçalera, que li ha de sobrar aigua”.

Les esquerdes a Islàndia i les riuades del 82 o l’allau d’Arinsal
Fenòmens com el d’Islàndia, amb grans esquerdes al terra provocades per moviments sísmics i població desplaçada per evitar danys personals, “són normals”, segons Guillem Martín, ja que aquest país “està situat en una zona tectònicament molt activa”. Ara bé, pronostica que serà puntual, com el que va succeir a l’illa de la Palma, a les Canàries. “Hem de ser conscients que episodis tan extrems han anat passant al llarg de la història i ningú diu que no hagin de tornar a passar”, va recordar. Per exemple, a Andorra hi va haver els aiguats del 1982 o l’allau d’Arinsal. “El fet que des del 82 fins ara no s’hagi repetit i s’hagi guanyat terreny al riu, això no vol dir que algun dia el riu torni a recuperar el seu terreny puntualment”, va alertar el meteoròleg del Servei Meteo. Martín va puntualitzar que “és normal perquè la natura fa el seu curs i per això de tant en tant a Andorra hi ha una gran allau”.