Diari digital d'Andorra Bondia
L’hospitalització per salut mental a l’estranger, 3,4 milions en cinc anys
L’hospitalització per salut mental a l’estranger, 3,4 milions en cinc anys

L’hospitalització per salut mental a l’estranger, 3,4 milions en cinc anys


Escrit per: 
M.S. / FOTO: J.G.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha pagat els darrers cinc anys fins a 3.472.388,78 euros per l’hospitalització de pacients amb trastorns de salut mental en centres d’aguts o de llarga durada a l’estranger. Així es desprèn de la resposta del ministeri de Salut a una pregunta escrita formalitzada per la consellera general del grup liberal Carine Montaner, i que recollia ahir el Butlletí del Consell General. La xifra, però, podria ser lleugerament superior perquè les dades corresponents al 2016 inclouen només el període comprès entre el primer de gener i el 31 d’octubre.

Així, segons les dades del ministeri, el 2012 la CASS va pagar 591.119,94 euros per aquests internaments a l’estranger, el 2013 van ser 721.033,40, l’any següent 716.212,43 i l’exercici 2015 es va pagar 868.437,92 euros, mentre que en els deu primers mesos de l’any passat el cost va ser de 575.585,09 euros.

Quant al nombre de pacients actuals amb trastorns mentals greus que necessiten un internament, Salut informa que l’any passat van ser 44 les persones ingressades fora del país –23 homes i 21 dones–, 42 de les quals ingressades en centres de llarga estada i dues en centres d’internament d’agut. D’aquestes 44 persones, 27 tenen entre 25 i 59 anys, 14 entre 10 i 19 anys i tres són majors de 65 anys.

Pel que fa a l’estada d’internament mitjana dels pacients, el ministeri recorda que l’hospitalització en salut mental té diferents modalitats i es fa en diferents centres en funció de la seva durada. Així, es considera hospitalització aguda quan la durada estimada en centres generals amb serveis de psiquiatria és inferior a trenta dies. A part de l’hospital de Meritxell, on la mitjana per trastorn mental greu és d’onze dies, aquest tipus d’internament es fa a l’Hospital de Santa Maria, a l’Infantil Sant Joan de Déu, al de Santa Creu i Sant Pau i a l’Hospital General de Catalunya.

L’hospitalització subaguda o mitjana, que té una durada d’entre un i sis mesos, es fa a l’Hospital Benito Menni i a la Clínica Bellavista, centre aquest últim que també s’utilitza per a internaments de llarga durada, d’entre sis mesos i dos o tres anys, i permanents. També per a ingressos de llarga durada es recorre als centres Amalgama 7, Ita i Cita, mentre que per a internaments permanents es disposa de la Fundació Esmen, la residència Santa Anna i el centre Sant Joan de Déu d’Almacelles.

D’altra banda, i responent a la pregunta sobre el nombre actual de pacients amb trastorns mentals, el ministeri explica que entre el primer de gener del 2015 i el 31 d’octubre del 2016 van utilitzar les consultes de salut mental del centre hospitalari fins a 1.714 pacients, 1.430 adults i 284 menors d’edat.
Entre els adults, a un terç de les persones que van passar per les consultes de salut mental, 419, se’ls va diagnosticar depressió, mentre que en el cas dels menors el major nombre de consultes, 64, van ser per trastorn per dèficit d’atenció i hiper­activitat (TDAH).

Quant al nombre de pacients donats d’alta al servei de salut mental o a la Unitat de Conductes Addictives (UCA), va ser de 529, 453 adults i 76 menors.

Pla integral

Finalment, i en relació amb la pregunta per les accions que es porten a terme en aquest àmbit, el ministeri recorda que l’executiu lidera l’elaboració d’un pla integral de salut mental amb un grup d’experts que inclou, al marge de membres del ministeri, representants del servei de salut mental del SAAS, l’UCA, la CASS, el ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Col·legi de Metges i el Col·legi de Psi­còlegs.

Així, es precisa que està en curs la creació de diferents grups de treball per abordar els eixos principals del pla de salut mental, com són la detecció precoç; la prevenció dels trastorns mentals i promoció de la salut mental; l’atenció assistencial dels trastorns mentals i les addiccions; i l’atenció a la rehabilitació, reinserció i cronicitat. No obstant, no es preveu quan pot estar llest aquest pla.

 

L’Institut Marquès no ha presentat una cartera de serveis definitiva

El ministeri de Salut “no ha rebut mai” una versió definitiva de la cartera de serveis que volia oferir l’Institut Marquès al centre que volia obrir al Principat, i tampoc “cap demanda d’autorització d’aquesta”. Així es desprèn de la resposta que el ministeri dona a una pregunta formulada pel parlamentari del grup liberal Ferran Costa en relació amb el pla d’empresa per a Andorra d’aquest centre mèdic especialitzat en reproducció assistida, que recull el Butlletí del Consell General.

L’executiu recorda que el 2015 es va signar un memoràndum d’entesa amb l’Institut Marquès amb l’objectiu de regular l’àmbit de col·laboració de les parts per a la creació d’un centre especialitzat en reproducció assistida a Andorra, memoràndum que preveia la presentació d’un pla d’acció.
En aquell primer document de treball, explica el ministeri, s’hi afegia una “primera versió” dels serveis que es podrien a prestar al Principat, entre els quals s’incloïa l’estudi genètic d’embrions i el diagnòstic genètic preimplantacional, amb la possibilitat de portar a terme reorganitzacions cromosòmiques, de manera que es podria detectar el sexe del nadó abans de realitzar la implantació de l’embrió, així com possibles malalties mono­gèniques. 

Al marge d’aquesta proposta, el centre mèdic oferia també tractament de reproducció assistida com ara la fecundació in vitro, la inseminació intrauterina i la donació d’òvuls, semen i embrions, i altres tècniques complementàries com el cultiu embrionari, així com estudis de la infertilitat masculina i estudis genètics mole­culars.

 

Salut
mental
SAAS
Institut Marquès
cass
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic