L’humor, més enllà de la llibertat d’expressió però amb límits al capdavall

“L’humor té uns límits més amples que no pas la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa, però al capdavall no deixa de tenir límits.” Si més no així ho creu l’il·lustrador i dibuixant de còmics Jordi Planellas, que va ser el protagonista de la xerrada Els límits de l’humor i la llibertat d’expressió amb ovelles, organitzada per l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra i Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) per commemorar el Dia mundial de la llibertat de premsa i que va tenir lloc al MW Museu de l’electricitat aprofitant que acull l’exposició Ça Chauffe pour la planète, de Cartooning for Peace.

Planellas, amb la metàfora d’un ramat d’ovelles i el seu moviment en un prat, primer obert i després amb tanques, a la recerca d’herba més fresca, va abordar les condicions que ha de tenir l’humor, com són la intenció, que evidentment pot ser positiva –fer riure, buscar un somriure, fer pensar o reflectir certa crítica– o negativa –fer mofa, ferir, criticar en excés o ridiculitzar–, el context, el tipus de públic, així com les conseqüències que pugui generar a qui el fa, que poden anar des del no res fins a querelles i accions judicials, un extrem al qual l’il·lustrador considera que “no cal arribar”. I és que l’“humor té i ha de tenir límits”, els que la mateixa societat posa, però aquests haurien de “ser decidits per tots”, va concloure Planellas.
En finalitzar la xerrada, i abans que els assistents poguessin gaudir d’una visita guiada a l’exposició de Cartooning for Peace, organitzada conjuntament per FEDA i l’ambaixada de França a Andorra, l’APCA va voler retre un homenatge al periodista Gualbert Osorio per la seva llarga trajectòria i la seva lluita, tot i les dificultats en favor de la llibertat de premsa i d’expressió, així com, segons va apuntar el president de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra, Marc Segalés, per ser “un dels impulsors de l’associació sense el paper del qual l’APCA difícilment existiria a dia d’avui”. Com a mostra d’agraïment i reconeixement, i després que la periodista i vocal de la junta de l’APCA, Noemí Rodríguez, en glossés la figura, se li va fer entrega d’un petit obsequi en forma de micròfon.
En un breu parlament, Osorio, visiblement emocionat, va agrair el reconeixement i va fer una defensa del periodisme “amb noms i cognoms”, no sota “l’anonimat, que és el refugi dels covards”, un món que “m’ha donat un munt de coses bones i altres que no tant”.