L’Institut de l’Habitatge vol que les empreses ofereixin pis als temporers

L’estudi de l’allotjament dels treballadors temporers per evitar les tensions del mercat és un dels temes que estan tractant els grups de treball creats per l’Institut Nacional de l’Habitatge. En aquest sentit, el seu director, Josep Maria Pla, considera que les empreses que contracten aquests treballadors s’haurien d’encarregar també de la gestió de l’allotjament. Per Pla, la problemàtica que es genera cada any pel flux de temporers que venen a treballar durant l’hivern i que necessiten un lloc on viure s’hauria de gestionar d’una altra manera. Així, creu que no pot ser que cada any tinguem la sorpresa que no hi ha habitatge per als temporers “i a mi em sorprèn aquesta situació, perquè el primer any ens pot agafar de sorpresa i el segon, també, però el tercer és que potser no hem fet els deures”. És per aquest motiu que proposa que dins del procés de la gestió de la quota s’hi  inclogui la gestió de l’habitatge per a aquestes persones, “perquè no hi hagi sorpreses”. En relació amb això, reconeix que una gran part d’empreses ja ho fan, com ara els dominis esquiables o molts hotels, però insisteix que aquesta seria la solució perquè “no es repeteixi la sorpresa any rere any”.

Pel que fa a la nova quota de treballadors per a la temporada d’estiu, està convençut que “posarà pressió” al mercat de lloguer. De tota manera explica que dependrà de si les persones que han estat treballant a l’hivern es queden a treballar a la mateixa empresa o bé canvien. I, en qualsevol cas, “caldrà veure com es gestiona aquesta transició des del punt de vista de l’habitatge”.

Quin model econòmic?
Segons el director de l’Institut de l’Habitatge, l’allotjament dels temporers és un problema que afegeix tensió al mercat i, ja sigui per a temporers o per a persones que venen a treballar de manera continuada al país, el que passa és que no hi ha prou oferta d’habitatge “i s’han de trobar solucions alternatives mentre l’oferta no augmenti”. I afegeix que el model econòmic hi té a veure, ja que “més creixement significa més persones”. Per això manté que és fonamental la reflexió sobre el model econòmic, que ha d’incloure totes les necessitats que van associades amb les persones i a les quals s’ha de donar resposta, tant des del punt de vista sanitari, d’equipaments i també d’habitatge. 

L’Institut: a la Borda Nova passant per Armor

La seu de l’Institut Nacional de l’Habitatge s’instal·larà de moment a la planta baixa de l’edifici de pisos que la Fundació Armor està construint a Ciutat de Valls, segons va explicar el seu director. De fet, la intenció és que sigui en un dels locals de l’edifici que farà el Govern a la Borda Nova on s’acabi situant la seu. Per Pla, “el més fàcil, efectiu i directe per estar a peu d’obra és instal·lar-nos allà”. El mateix passarà amb l’Oficina d’Habitatge, anuncia, que dependrà en un futur “jeràrquicament i pressupostàriament” de l’Institut. Tot i que el Comú de la capital va cedir un local per establir la seu, “no volem tenir les oficines allunyades del nostre primer centre de responsabilitat”.  

“Continuïtat” en les mesures sobre habitatge per al 2023

Desafectar els contractes d’arrendament d’habitatge prorrogats l’any 2020, de la mateixa manera que es va aprovar per als del 2019, i prorrogar els contractes d’arrendament d’habitatge que finalitzin durant l’any 2023 i qualsevol de les seves pròrrogues són dues de les mesures que es treballen des de l’Institut Nacional de l’Habitatge. Tot i que encara no se sap quina serà la proposta del projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu que farà el Govern per al 2023 i que haurà d’aprovar el Consell General, Josep Maria Pla s’inclina per “donar una certa continuïtat en les mesures que ja estan tenint en compte impactes no desitjats”. Matisa, però, “que això no es pot mantenir en el temps”. I és que argumenta que si els lloguers es queden bloquejats durant molt temps després no es poden desbloquejar perquè la diferència entre el preu de mercat i el preu on s’ha quedat bloquejat és tan gran “que generaria un xoc massa gran i ningú no vol prendre aquesta responsabilitat”.

Així doncs, la intenció és “anar obrint una miqueta les mesures”. De tota manera recorda que els lloguers s’han pogut incrementar segons l’IPC i el que no s’ha pogut fer és una actualització dels lloguers al final del contracte. En aquest sentit, insisteix que ara hi ha una mesura que és l’allargament del contracte cinc anys més amb un increment del 10%. Una mesura a la qual “aconsellaria que s’acollís tothom” perquè aporta seguretat a les parts, no s’han de preocupar i dona una estabilitat al mercat amb un increment “posat en un entremig que no agrada del tot a les parts”. És evident que la  propietat voldria més i els llogaters mantenir els preus, reconeix, però creu que l’apujada del 10%, “tal com evoluciona l’IPC està ben trobat”.  

Per al director de l’Institut de l’Habitatge, l’important és que hi hagi “seguretat jurídica”. Dit en altres paraules, com que les decisions que es prenen avui en matèria d’habitatges es notaran  en dos o tres anys, si un privat decideix construir uns pisos per vendre o llogar, com més clar estigui el que passarà des del punt de vista de l’oferta, la demanda i la reglamentació, més fàcil és que es prenguin decisions. I al contrari, com més incertesa hi hagi pel que fa a l’evolució de mercat com de la normativa, menys risc es pren.