Lliuren una carta extraviada durant l’Holocaust a la seva destinatària

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va entregar ahir a Rishon Lezion (Israel) una carta extraviada de l’any 1944 d’una víctima de la persecució dels jueus durant la II Guerra Mundial. Es tracta d’una missiva que es dirigia a Rachel Gewürz de part de la seva germana bessona, Fanny Gewürz, que es va enviar des de Sort, on havia arribat clandestinament. Rachel no va arribar a rebre el document que, després d’un llarg recorregut per l’Estat espanyol, Portugal i Egipte, es va trobar ara fa un any entre la documentació dels fills dels antics propietaris d’una pensió on s’havia allotjat Fanny Gewürz. En el marc del projecte Perseguits i Salvats, l’historiador Josep Calvet s’ha encarregat de localitzar la família Gewürz a Israel per retornar el document a la seva destinatària.

Rachel Gewürz va aconseguir emigrar a Palestina l’any 1939, mentre que Fanny Gewürz va quedar-se a França fins que el 1944 va escapar cap a Espanya formant part d’una expedició de joves jueus que creuà caminant el Pirineu de Lleida. Fanny Gewürz va ser detinguda el maig de 1944 però, gràcies a les gestions d’una organització jueva de suport als refugiats, es va allotjar a la pensió Martín Cases de Sort. Dies després d’instal·lar-s’hi va escriure l’emotiva carta a la seva germana, li va comunicar la nova situació i li va expressar el seu desig de reunir-se a Palestina. 

Rachel Gewürz, actualment Rachel Furstenberg, de 92 anys, va rebre la carta acompanyada del fill de la difunta Fanny i la resta de la família. El fill de Rachel Furstenberg, Udi Firstenberg, es va mostrar sorprès i ha explicat que rebre la carta 74 anys després “els fa feliços” i que és “com un somni”. “És important per la meva mare perquè significa cloure un cercle de la seva vida”, va apuntar  Firstenberg en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).  En aquest sentit, va subratllar que la carta informava que la germana de la seva mare havia sobreviscut de la persecució durant la II Guerra Mundial i que volia retrobar-se amb la mare de Firstenberg. “La meva mare mai va rebre la carta perquè va ser retornada a Espanya”, va lamentar Firstenberg. “Avui és un dia molt feliç perquè finalment hem rebut la carta”, va concloure Firstenberg. Tot i això, Firstenberg va lamentar que la carta s’hagi trobat deu anys després de la mort de la persona que la va escriure. 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va definir la jornada com un “acte de justícia”. Reñé va constatar la rellevància històrica del document perquè “representa” un testimoni de primera mà de com van ser les fugides pels Pirineus durant la persecució per part dels nazis.  Reñé va considerar que l’entrega del document, “que es va enviar en uns moments crítics”, posa en valor la història i el contingut moral i humà “excepcional” que representa la carta. “És important que es destaqui una història poc explicada, en què milers de persones van creuar els Pirineus durant la II Guerra Mundial per salvar les seves vides”, va recordar.