L’odissea de les mascotes, el gat que no tenia coronavirus i altres històries bestials

S’imaginen practicant-li un buidatge dels sacs anals a la seva mascota? I fer-ho, a més, a casa, seguint les ordres que li dicta el veterinari a través de videoconferència? Doncs exactament aquesta és una de les intervencions que ha hagut de resoldre Jael Pozo durant els dos mesos llargs de confinament en què es va mantenir el règim de guàrdia i fins que dilluns passat va poder obrir per fi la consulta i atendre casos més enllà de les estrictes urgències. Per a tranquil·litat de tots, tant gat com propietari se’n van sortir. La consigna, diu Pozo, era reduir al màxim la presència física a la consulta i per això hi atenia només casos inajornables, des d’una fístula a una ortodòncia o una torsió gàstrica. La resta d’afeccions diguem-ne menors –gastroenteritis, vòmits, diarrees, problemes respiratoris, constipats...  i com s’ha vist, també el buidatge dels sacs anals, glups– s’havien de resoldre per telèfon o videoconferència. 

Aquest estricte règim es va començar a relaxar parcialment dilluns passat, amb la reincorporació de les consultes veterinàries a l’activitat habitual. A les urgències que mai no es van deixar d’atendre s’hi han afegit, per tant, vacunes i desparasitacions, cirurgies programades com ara esterilitzacions i castracions, neteges de boca, fisioteràpia i rehabilitació. És a dir, tots els serveis que van quedar en suspens durant el confinament. De moment, tindran prioritat precisament les vacunes que s’havien d’haver aplicat durant els mesos de març, abril i maig, Pozo espera que en qüestió de setmanes el ritme es normalitzi, i tranquil·litza els propietaris amb les vacunes que, com la de la ràbia, s’administren per precaució amb periodicitat anual però que tenen “molt més marge”.
Diu que no ha tingut por de contagi, en primer lloc per les mesures estrictes de seguretat que s’han observat a la consulta –un sol propietari per mascota, sempre amb mascareta, i FPP2, guants i bata en el cas excepcional que haguessin de passar a la sala d’exploració. Respecte al risc de contagi, Pozo es remet a les escasses evidències científiques sobre la transmissió del coronavirus entre humans i mascotes: s’ha documentat que un humà pot transmetre’l als felins –recordin el cas cèlebre del tigre del zoo de Nova York– però no al revés, ni tampoc entre humà i gos: “Simplement, no ho sabem.”
Que li consti, l’única sospita de transmissió animal va ser un gat que va ingressar a l’hospital amb símptomes respiratoris i amb la mala fortuna que, com que el propietari havia estat malalt de coronavirus, se’l va aïllar per prudència i se li va practicar una prova de PCR. Hauríem passat probablement als llibres d’història mèdica... però la PCR va sortir negativa. Com a mínim de coronavirus, perquè el mixo va resultar que sí que tenia micoplasma. Per resumir: quatre dies aïllat, fins que van remetre els símptomes, i cap a casa.