L’UdA preveu que el màster en dret comenci el setembre del 2017

La voluntat de la Universitat d’Andorra (UdA) és que el màster en dret es pugui començar a impartir a partir del setembre del 2017, coincidint amb l’inici del nou curs acadèmic. Aquesta formació permetria donar continuïtat al bàtxelor en dret que ara s’ofereix de forma virtual i facilitaria l’accés dels estudiants del centre andorrà a l’exercici de l’advocacia.
Segons van informar des de l’UdA, actualment s’està treballant en l’elaboració del pla d’estudis d’aquest màster, un títol d’Estat, amb una càrrega de 120 crèdits europeus. Les persones que obtinguin aquest títol oficial quedaran eximides de dur a terme tant les proves escrites com les pràctiques jurídiques i, per tant, podran obtenir el certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat, tal com recull el reglament regulador dels requisits per disposar d’aquest certificat d’aptitud, aprovat el maig del 2016.
Des del centre es va exposar que el procés de definició del pla d’estudis d’aquest màster en dret està seguint el curs normal, tenint en compte que es tracta d’una titulació reglada. A més es va indicar que la proposta de pla d’estudis s’està elaborant de forma conjunta en aquest moment amb el Col·legi d’Advocats, a banda del conveni necessari entre aquestes dues institucions. Un cop enllestides aquestes dues qüestions, s’iniciarà el procés d’acreditació per part de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
Precisament, la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, es va referir a algunes crítiques que han aparegut en relació amb la formació en dret que imparteix l’UdA, i que es basen en el fet que l’oferta actual no permet accedir a la professió. Bellocq va recordar que ni a França ni a Espanya no es pot exercir d’advocat sense un màster de 300 crèdits europeus. “El que no podem ser és inferiors a ningú”, va dir, i va afegir que així es recull en l’àmbit legislatiu. En aquest sentit va afirmar que “de tota la vida” s’ha exigit als advocats una formació equivalent als batlles i magistrats, ja que és tasca dels primers convèncer-los.
Bellocq va explicar que el Col·legi d’Advocats ja està treballant amb l’UdA en la definició del pla d’estudis del màster en dret i en el conveni que les dues parts han de signar. Tot això, va dir, no es pot fer en dos dies ja que “no es pot implementar una cosa que no garanteixi la qualitat” i buida de contingut, a banda que ha de ser vàlida a la resta de països europeus. Per això considera que “no cal atacar la universitat ni el país” per aquestes mancances, ja que es tracta d’un país petit i els mitjans són reduïts. Al mateix temps va recordar que les persones que acaben el bàtxelor en dret a Andorra poden fer el màster en un altre país, un procediment que no ha de donar problemes.
Des de l’UdA es va assenyalar que l’adaptació dels estudis de dret als nous requisits per exercir la professió d’advocat s’està desenvolupant amb normalitat i no els consta haver rebut cap queixa. El que sí que han constat són sol·licituds d’informació de persones interessades a inscriure’s en el futur màster, fet que fa pensar que pot tenir èxit.