Majoral confia que la col·laboració amb l’Inefc es plasmi ja aquest curs

Yldor Llach es posa dempeus al manillar de la bicicleta, que va rodant en cercles. No acaba de trobar el punt d’equilibri correcte i, amb el suport dels aplaudiments de la concurrència, baixa, per iniciar un segon intent. Aquest sí, totalment reeixit. L’agraïment del públic ara és estrepitós. Acaba d’il·lustrar, involuntàriament, aquells conceptes que els convidats a la inauguració del curs de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (Inefc), Albert Batalla i l’exolímpic Guillermo Díez-Canedo, acaben de posar damunt de la taula: resiliència, esforç, somni, sacrifici. L’auditori, alumnes i professors del centre, és el més adient per copsar tot el treball que hi ha darrere de les evolucions de Llach en l’espectacle Efímer d’aigua, concebut per a aquest acte, a Sant Domènec. 

Entre els assistents, el rector de la Universitat d’Andorra, Miquel Nicolau, i els cònsols lauredians, Josep Majoral i Mireia Codina. Sant Julià de Lòria treballa per consolidar-se com a parròquia universitària i, en aquest projecte, encaixa una col·laboració amb Inefc-Pirineus. Estan en converses però Majoral es mostra convençut que es materialitzarà aquest mateix curs. 

Conveni
“Com a bons veïns no ens toca una altra que donar suport a una iniciativa com aquesta, molt important per a la Seu sens dubte, per als Pirineus i per a Sant Julià estic convençut que també”, expressava el cònsol. “S’han de trobar sinergies en favor de l’alumnat, d’aquí i de Sant Julià” i per això “ja tenim converses engegades, a nivell d’instal·lacions i de quins altres avantatges podríem arribar a trobar”. Més concreció? “A Sant Julià tenim moltes instal·lacions esportives, i de molta qualitat, de la Rabassa al centre esportiu, que és el que oferim, i cal trobar les contraprestacions, si es pot parlar de contraprestacions”. És a dir, puntualitzava, que no s’estaria parlant simplement de llogar espais, “sinó que nosaltres necessitem per exemple molt personal en èpoques puntuals, per als casals d’esport per exemple, i és aquí on ens hauríem de moure per definir aquest conveni de col·laboració”. La meta de Majoral, que el “sumar junts” quedi plasmat ja aquest curs, però “donem-nos alguns mesos”, de moment hi ha “moltes idees” però tot plegat “passa per seure i posar-les sobre la taula”. Cosa que, avança, passarà “en breu”. 

Projectes de futur a banda,  l’acte d’inauguració de l’any escolar va servir per lliurar els premis als estudiants amb millors expedients acadèmics en diferents graus i promocions: Aitor Martínez Fantova, Míriam Jiménez Duràn Alba Mitjavila Gutiérrez, Albert Sabater Cruz, Luís Rodríguez Adalía, Xavier Mena Hoenkendijk, Alejandro Pérez Planas, Leonardo Laporta Costa i Andreu Carbonell Jordi. 

Augment de dones
A l’acte van assistir el rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy; l’alcalde de la Seu, Francesc Vilaplana, i la representant territorial d’Esports a Lleida, Lourdes Ravetllat. El director d’Inefc, Eduard Inglés, va fer la lectura de la memòria del curs passat, amb dades com els 41 alumnes que integren la segona promoció del centre obert l’any passat a la Seu d’Urgell (se sumen als 43 de la promoció anterior), o l’increment que s’està registrant en matrícules de noies: si el 2020 era un 20% de les noves incorporacions, aquest setembre ha pujat fins al 32%. O el centenar de projectes d’investigació en marxa al centre català, que suposen tres milions d’euros obtinguts per a recerca.  

I al marge de les dades, Díaz-Canedo, actual director tècnic i seleccionador de la Reial Federació Espanyola de Piragüisme, intervenia per exposar la seva trajectòria, sorgida també del Pirineu. “Al Parc Olímpic del Segre és on va començar el meu somni”, recordava, assolit amb esforç, però no amb sacrifici. “No és una línia recta, però tampoc un sacrifici, perquè estàs fent allò en què creus”. 

Batalla, que com a alcalde de la capital alturgellenca va posar els fonaments perquè l’Inefc-Pirineus fos una realitat, donava la rèplica a l’esportista en aquest diàleg. Ho feia insistint en la transformació des d’aquell nefast 1982 de l’aiguat, cap a uns Jocs Olímpics una dècada més tard i un present “on poden passar moltes coses”.