Diari digital d'Andorra Bondia
Pons és director d'ActuaTech
Pons és director d'ActuaTech

Marc Pons: “És clau no haver de tancar de nou o estem morts com a societat”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

L’operatiu dels Stop Labs podria obrir portes a Andorra per posicionar-se com un lloc que no està al marge de l’avanç científic. Si sap aprofitar el moment. És el que ve a dir el director d’Actua Tech, Marc Pons, des d’on, un cop superada la feinada, s’enfronten al següent repte: trobar eines per veure venir un rebrot i apaivagar-ho.

Hi ha hagut un abans i un després del pas de la Covid-19, en recerca?
Sí, totalment. Des d’Actua Tech, però treballant amb l’IEA i l’OBSA, hem estat proactius a l’hora d’ajudar el Govern i ells han comptat bastant amb nosaltres tant com a generadors d’opinió com quant a equip científico-tècnic o per explorar què feien altres països. I hem actuat com a hub de connexió amb el talent andorrà que està fora, gent com Magda Marquet o Xavier Fonoll. Ell és químic ambiental i està treballant en la utilització de les aigües fecals per a la detecció de Covid. A banda, liderar el projecte dels Stop Labs.  

I tenien la capacitat, el múscul, per a aquesta tasca?
Els últims anys estàvem agafant rellevància, amb un canvi de rumb en els últims governs: ara ja no hem d’explicar-nos, ara venen a demanar-nos projectes. Com que estem en fase de reestructuració, encara falta múscul, evidentment, i és clar que ens hem vist una mica aclaparats, però com a mínim els últims anys ens han dotat de l’estructura, els recursos, i fa quatre anys no hauríem tingut estructura ni equip per muntar els Stop Labs.

Un pressupost d’uns 3 milions per a recerca al país, a què dona cobertura?
Això és el que aplega IEA, Actua Tech, l’OBSA i la bossa del ministeri d’Educació per a beques, etcètera. No sabem de l’UdA ni el que destina el sector privat: tot i que és poc, sí que hi ha empreses que fan I+D, per exemple, Nice Fruit, en temes de congelació de la fruita. Però no sabem què destina. N’hi ha algunes, però són poquetes. De les xifres del privat no en tenim ni idea. Voldríem col·laborar, retroalimentar-nos.

Andorra Telecom i FEDA?
Internament també tenen algunes unitats de desenvolupament, però no sé ben bé què hi dediquen. A banda, són patrons d’Actua Tech i l’OBSA. Són també els que més han apostat perquè la recerca té un retorn i perquè nosaltres puguem actuar com una mena de departament deslocalitzat de recerca que els alimenti.

Per veure Andorra com un país que fa recerca, quin pressupost es necessitaria?
No sabria dir. Depèn de molts factors. Per exemple, a Actua Tech el limitant més gran que tenim no és pressupostari, sinó trobar perfils. Jo tinc pressupost per trobar més gent però necessito uns perfils que no hi ha a Andorra. És clar que amb més pressupost millor, però no és el condicionant per desenvolupar-nos. Necessitem connectar-nos amb els andorrans que treballen fora, que opinin, que col·laborin. Ho hem de fomentar. És positiu per a tothom. I començar a fer-nos més atractius per captar talent.

Potser el hàndicap és que des d’aquí no puguin afegir-se a projectes europeus?
El salt competitiu que farem, o que podríem fer, és aquest. Aquest és el punt que incentivaria tant a nosaltres com la I+D privada. És el punt crític.

Camps com ara el tractament massiu de dades, que imaginem que no requereix grans laboratoris, podrien ser una via per no jugar-s’ho tot a la carta del turisme?
Ens hem posicionat, la crisi ha accelerat aquest replantejament del model econòmic. Hem de veure si serem capaços de fer la transformació. A Andorra un dels nínxols que té més sentit és la indústria del coneixement. Ni podem ubicar indústries ni comercialització de béns, però sí ens podem especialitzar en un bé intangible com és el coneixement. Si som capaços d’agafar un nínxol i especialitzar-nos, podríem conrear un brot verd cap a activitats de qualitat i impacte econòmic.

S’hi treballa o és una entelèquia?
S’hi estava treballant i es pot fer. El repte més complicat és saber en què treballem. Podem ser un centre de referència en recerca en educació i formació, però en què. Aquesta és la clau. Quant a inversions, infraestructures, etcètera, és factible. El més difícil, i és on podrem morir o tenir èxit, és triar on ser diferencials. La reflexió de país va per aquí. No ens posarem en temes d’energia nuclear, en temes que se’ns escapin massa. Però incidir on tinguem coneixement local més una massa crítica més una especialització per diferenciar-nos, això ens marcarà el pas que fem.

Quines opcions hi ha?
Se n’obren diverses, però en la línia de mantenir el coneixement històric que tenim en l’àmbit de la muntanya, el turisme, donar-li el component de sostenibilitat, de buscar un turisme més de qualitat, buscar un sector cap al benestar, la bioseguretat. Podria anar per aquí, però encara és excessivament ampli. Fer d’Andorra un laboratori en la transició ecològica seria una opció, però implica canviar el model urbanístic, de mobilitat... no és fàcil.

El problema és el xoc amb les estructures polítiques, que es mouen amb escenaris a curt termini?
Al final, es tracta de proveir d’eines el polític. Aquí la proximitat amb el ciutadà, per bé i per malament, és tan gran que la decisió és més difícil que sigui valenta. Així que si proveïm de mètriques i justificacions objectives, pot xocar amb inèrcies i visions clàssiques, però facilita l’apropament a noves posicions. Això et dona la força per ser agent de canvi, no sols teoritzadors o gent que fa recerca bàsica.

Parlem de l’operatiu dels tests. Ha tingut la repercussió exterior que en podríem esperar?
Quan vam proposar l’operatiu, una proposta conjunta entre gent de Salut i nosaltres, buscàvem donar resposta sanitària però també posicionar Andorra com a país on es poden fer projectes d’aquest estil. L’impacte en la gestió ha estat molt positiu. Pel que fa a la segona finalitat, ja estem rebent propostes per a col·laboracions internacionals. S’han incrementat les sol·licituds, o l’interès de la inversió estrangera o de venir a viure-hi.

Sí?
Bé, de moment és una percepció, he demanat les dades a Actua Empresa, però en el boca-orella ja tinc aquest feeling. Genera interès per aquesta imatge que s’ha gestionat bé i de tranquil·litat. Pel que fa a la recerca, l’interès de fer col·laboracions, per exemple fa uns dies estava amb el centre més gran de supercomputació a tot Europa, el Barcelona Supercomputing Center (BSC).

A banda de l’IS Global?
Sí, que és el segon centre més important al món en estudis epidemiològics. Amb ells hem tancat un conveni per obrir línies de col·laborar més enllà de la Covid-19, en temes de salut urbana, entorns saludables. Tanquem sinergies amb centres importants que s’han interessat per Andorra. Així que aquest posicionament que buscàvem, crear xarxa internacional, ens està donant fruits.

Ja em perdonarà, però hem vist massa sovint projectes grans anunciats i que després s’esfumen.
El gran repte és consolidar aquesta àurea bona que tenim ara. Se’n va ràpid, eh, si no remem junts. Necessitem petits impactes. Evitar un gran rebrot serà important i si n’hi ha, gestionar-lo bé serà vital perquè l’aura no sigui efímera i hi hagi una línia de transformació de país.

Col·laborar amb l’IS Global era necessari perquè aquí no hi havia capacitat per gestionar les dades?
Aquí, per massa crítica, és impossible tenir especialistes en tots els àmbits, per això busquem perfils potents però interdisciplinaris, que permetin tractar un tema mediambiental o de salut; però no podem afinar tant les especialitzacions. Per això necessitem lligar-nos a institucions punteres.

En col·laboració publico-privada, arran de la Covid-19 l’enginyer Jordi Deu ha elaborat el model matemàtic Irahucid, per al seguiment de la pandèmia. Seria aquest el tipus de col·laboració?
Sí, hem estat parlant amb ell. També és el meu tarannà: mirar què hi ha per si podem anar junts. Finalment no hem acabat fent res junts, però ho tenim pendent perquè tota iniciativa individual que vulgui aportar l’hem d’aprofitar si som quatre gats. Si tenim el nostre model, el que treballa Estadística, i un altre, millor. És una de les línies de treball de cara a un possible rebrot.

Com ens estem preparant, amb quines eines?
Per part nostra, explorem eines de suport a Salut: models predictius, ús de dades, una possible aplicació... tot i que no hi ha res encara, està en stand by. La idea és veure quines eines apliquen altres països i veure com s’aplica aquí. Això a banda dels protocols del ministeri. La idea és fer proves d’aquí a la tardor. Nosaltres donem eines per a la detecció ràpida i aïllament ràpid. La clau serà que no hàgim de tancar o com a societat estem morts.

Per què el rastreig per Bluetooth està en ‘stand by’?
Per a nosaltres el punt crític serà l’entrada de gent de fora. Reforçant les enquestes epidemiològiques pots anar trampejant la gestió interna, però la dificultat és seguir la traça al turista quan marxa. Aleshores, si pots detectar que ha donat positiu més endavant, és més fàcil detectar possibles infectats. Estem en stand by perquè la idea és veure com evolucionen França i Espanya i trobar sistemes interoperables.  No tenen sentit els sistemes que només funcionin a un país.

Hi ha problemes de privacitat, legals?
Hi ha dos sistemes: el centralitzat, que s’empra a França, i descentralitzats, com a Alemanya i Espanya i que és pels que nosaltres optem. No hi ha problemes de privadesa, tenen mecanismes per no ser invasius, i menys si són voluntaris. Hem fet auditories i hem parlat amb l’Agència de Protecció de Dades i hi ha mecanismes per garantir-ne la privacitat.

El tema de la detecció a les aigües residuals ja s’està implementant a Espanya.
Bé, estan fent proves. És una línia que s’havia parlat internament, encara que la proposta no havia anat més enllà d’explorar-ho. Però hi ha alguns dubtes, com el de la separativa d’aigües.

Marc
Pons
tancar
morts
societat
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic