Diari digital d'Andorra Bondia
Marian Lamolla, tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell
Marian Lamolla, tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell

Marian Lamolla: “El problema real és l’accés a l’habitatge, no l’‘okupació”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: BonDia

Infermera de professió, la tinent d’alcalde de l’àrea de serveis socials  i representant del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell (Capau), Marian Lamolla, ha de lidiar diàriament amb el panorama desolador que la pandèmia deixa darrere, salut a banda. A banda, un problema endèmic a la ciutat, la dificultat per accedir a un habitatge, que ha creat un forat negre en forma d’edifici ‘okupat’ per 40 famílies.

220 famílies que necessiten ajuda del Banc d’Aliments cada mes. Quina és la variació respecte de l’etapa pre-pandèmia?
Sí, sí, va haver-hi un increment durant el primer confinament que quasi va duplicar el nombre de persones ateses. Després al maig-juny va millorar, potser perquè havien tornat a treballar o havien cobrat els ajuts per temes laborals. Ara tornen a estar en aquestes 220 famílies que s’atenen cada mes al nostre projecte Aliments per la Solidaritat, que aplega l’administració Creu Roja i Càritas.

Hi ha alguna problemàtica concreta, algun perfil particularment vulnerable?
Els perfils directes els coneixen les tècniques de serveis socials, però diria que el tipus és molt divers, des de famílies amb nens a persones soles. Normalment és gent amb problemes d’accés al món laboral i a l’habitatge.

Ho dèiem també perquè hi ha sectors que estan patint especialment.  L’hostaleria, per exemple.
Al contrari, el sector de l’hostaleria en un moment inicial, com que tenien estocs acumulats, van fer aportacions i donacions al Banc d’Aliments que els agraïm. Hi ha molta demanda, però és cert que també surten moltes iniciatives solidàries. Persones, entitats, ajuntaments de la comarca...

Els recursos del Banc d’Aliments minven?
El de la Seu depèn del de Lleida. Les aportacions des d’allà han pujat igual que les necessitats. Hi ha aportacions de particulars i de l’administració, com l’Ajuntament, per exemple quan el camió de Lleida triga a arribar i estem justos, que sé jo, de llet o farina. També hi ha ajuntaments de la comarca fent aportacions econòmiques.

Ara es fa el Gran Recapte.  
Sí, és una manera de reomplir els bancs, que s’estan buidant. No sé com anirà, amb aquest format virtual, perquè sembla que a la gent li costa una mica fer aquesta aportació en diners. La gent sembla una mica reticent perquè allò arribi allà on ha d’arribar.

Li ben asseguro que és una anècdota certa, que encara ahir a la caixa del súper una senyora ho expressava. Què els diria als reticents?
Quan fas una aportació a la caixa de grans cadenes, va a parar al Banc de Lleida. Si compres una butlleta al petit comerç de la Seu, de tres euros, va directament al Banc de la Seu. Enguany tot s’ha hagut de reinventar, però hi ha més necessitat que mai. Tot va a parar al Banc, que no ho dubtin.

Fora d’això, hi ha els ajuts de l’Ajuntament.  
Sí, hi ha diferents línies, però  les de serveis socials, que jo porto, és una partida de 250.000 euros. Estan destinades a famílies vulnerables, per cobrir despeses de lloguer i factures.

Es critica que els tràmits són farragosos i les alenteixen.
Les ajudes, és cert, estan sotmeses als procediments de les subvencions i hi ha una sèrie de requisits que s’han de complir, com marca la llei de subvencions. Per exemple, no tenir  deutes amb l’administració. Voldríem que fossin més àgils, però són així. Aleshores a la persona se li pot fer l’ajuda igualment, però per una altra banda. O gent amb un deute acumulat se li demana fer un fraccionament, cinc euros al mes, que ja demostra la voluntat de pagar. Però, és clar, no és avui vaig i demà ja cobro.

Quin és el temps mitjà per superar els tràmits?
Es fa la visita amb la treballadora social i se li demanen documents. Si es fa àgil, en deu o quinze dies, perquè les ha d’aprovar la junta de govern.

Quant s’ha gastat dels 250.000 euros?
No t’ho puc dir. Però sí que allò que no es gasti es reconduirà perquè s’arribin a pal·liar necessitats, no aniran a romanent de tresoreria.

Parlem d’habitatge? Hi ha un edifici ‘okupat’, difícil de gestionar, imaginem.
Des de serveis socials s’hi han fet visites per oferir ajuda i tràmits per si necessiten empadronar-se, perquè obre la porta a rebre ajudes. Al principi el procés era lent, però ara ja va més fluid. I s’està mirant perquè  si el propietari de l’edifici, un banc, decidís treure’ls d’allà, tindrem un problema molt greu, amb moltes famílies al carrer.

Quantes?
És un nombre variable, perquè és un edifici amb quatre portes i quatre casetes. Però els mossos i la policia local fan un cens més o menys trimestral i estem parlant d’unes 40 famílies. O unitats familiars, perquè no totes tenen nens.

Uf!  
És molt difícil de gestionar perquè no totes poden accedir al parc d’habitatge, perquè els preus són alts. Ara estem buscant propietaris que en cedeixin per a lloguer social gestionat per l’Ajuntament. Això ens està obrint una porta. Perquè el problema real, i a tot Catalunya, és l’accés a l’habitatge, no l’okupació.

Lamolla
Habitatge
okupació
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic