Martí Pardo: el viacrucis d’un autònom andorrà per obrir empresa a Espanya

De moment vol deixar passar uns dies perquè no pensava pas que l’article publicat dilluns a La Vanguardia explicant la seva història generés tant rebombori. Ho explica Martí Pardo, que des de fa 18 mesos intenta establir-se per compte propi a Sant Vicenç dels Horts com a osteòpata i no ha parat d’esquivar dificultats des que va marxar d’Andorra per poder-se establir allà. De fet, explica que no he deixat de residir a Andorra, en espera de regularitzar la seva situació a Espanya, cosa que no ha pogut fer encara per les traves sorgides en aquesta aventura. Durant molts anys va fer de taxista al Principat i va arribar un moment “que em vaig decidir estudiar” perquè “vaig decidir reinventar-me”, diu. I ara fa un any i mig es va voler establir abaix, almenys uns dies a la setmana, com explica al rotatiu català.

Les dificultats han estat de tipus burocràtic, perquè si bé el permís de residència sí que el va obtenir relativament ràpid, no així la Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE) per la impossibilitat d’aconseguir una cita en una comissaria de policia nacional. I quan finalment la va aconseguir va resultar que el permís de residència se li havia caducat, per la qual cosa ha de procedir a la seva renovació. A més, el compte bancari que finalment sí que va poder obrir el gener del 2020 porta més d’un any bloquejat, un compte que és imprescindible per poder pagar la quota d’autònom a Espanya. 

Ara diu que esperarà un mes i si veu que no té possibilitats, se’n tornarà. Pardo vol fugir del focus mediàtic. Senzillament va explicar la seva història, que deu ser comuna, n’està convençut, a molta gent. N’hi ha que li diuen que demani la nacionalitat espanyola, donat que els seus avis ho eren. Però ell considera que amb passaport andorrà ha de poder obtenir la residència a Espanya sense problemes pels convenis entre els dos països. Uns convenis, creu, que Andorra hauria de vetllar perquè es complissin.