Mas reconeix “disfuncions” a Salut Mental i defensa els professionals

La secretària d’Estat de Salut en funcions, Helena Mas, va reconèixer ahir que al servei de Salut Mental es poden donar situacions “més o menys disfuncionals”, fruit dels quadres complexos que presenten alguns dels seus usuaris. En qualsevol cas, però, defensa l’actuació dels professionals vinculats al servei i considera que el Pla integral de salut mental i addiccions és el marc idoni per desenvolupar les accions encaminades a millorar l’atenció a la salut mental de les persones afectades. D’aquesta manera, va respondre a la petició de “dimissió” de dos “persones de pes” a Salut Mental i a la Unitat de Conductes Addictives (UCA) per “negligències mèdiques continuades” que van expressar l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), l’Associació de Familiars per a la Salut Mental d’Andorra (Afmma) i Projecte Vida en el marc de la reunió del grup de treball de joves i adolescents en risc celebrada aquest dilluns.

Segons Mas, el ministeri de Salut treballa amb les associacions de forma regular. I en aquest treball conjunt les entitats han posat sobre la taula que es troben amb “situacions delicades i tot sovint molt complexes” perquè mai no són fruit d’un únic factor, sinó “d’una situació multifactorial” que és a més “molt complexa”. Una situació com la que es va donar aquest cap de setmana passat i que les associacions van qualificar de “fets molt greus” en els quals hi ha implicats menors i els seus familiars. En aquest sentit, la secretària d’Estat en funcions també va matisar que “cadascú veu les coses des del seu punt de vista” tot i reiterar que “potser alguna situació ha sigut més o menys disfuncional”. 

Pel que fa als professionals de Salut Mental, la secretària d’Estat de Salut en funcions va voler posar en relleu “la seva expertesa i la seva vinculació amb el servei”. En aquest sentit, va incidir que “quan una persona es dedica a aquest tipus de servei té una voluntat de servir a les persones, la voluntat de treballar per al benestar d’aquestes persones i per això és indispensable que tinguem això ben present”. A més, va subratllar que “tots els professionals sanitaris són els primers interessats que  les coses surtin bé i les persones estiguin de la millor manera possible”. De tota manera, va reconèixer que “en algun moment donat es poden donar disfuncions, es poden produir situacions que no agradin del tot a tothom”.

Mas va assegurar que des del ministeri es treballa en totes aquelles situacions relacionades amb la salut mental en el marc del Pisma. Per tant, va remarcar, “estem treballant per pal·liar aquestes situacions més complexes”. D’altra banda, va exposar que sempre que han tingut coneixement “d’una situació individual o col·lectiva on hi havia una situació més o menys disfuncional” s’han activat els mecanismes i les accions pertinents per poder-ho pal·liar.

Cal aplicar més mesures?
Qüestionada sobre si calia prendre mesures relacionades amb els professionals de salut mental tal com demanen les associacions, la secretària d’Estat en funcions va explicar que “les mesures que prenem és estar atents a aquestes situacions més o menys disfuncionals i  posar els mitjans perquè la salut mental tingui la millor assistència possible, les millors eines per lluitar contra l’estigma, per a la prevenció”. “Intentem posar totes les eines disponibles i si no ens les inventem per poder fer que l’atenció a la salut mental a Andorra sigui d’excel·lència”, va afegir. Així, es vol aconseguir que l’atenció a la salut mental sigui més propera i centrada en la persona, “no hospitalocèntrica, sinó comunitària”. 
Mas també es va referir a l’impuls que s’ha donat darrerament a la formació en salut mental tant als professionals sanitaris com a d’altres agents socials implicats en els cursos que s’estan portant a terme a la Universitat d’Andorra. Finalment, va insistir que hi ha tot un desplegament d’accions per millorar l’assistència “perquè sempre podem millorar”.

La campanya contra l’estigma, un any d’espera
“Amb la campanya de l’estigma portem des de març de l’any passat i encara no hem fet res”. Així ho va denunciar la presidenta de Projecte Vida, Eva Tenorio, de la mateixa manera que fa uns dies va fer la presidenta de l’Adjra, Sandra Cano. Per a Tenorio és aquesta una de les accions més urgents a portar en marxa del Pisma i que també queda recollida a l’acord sobre salut mental aprovat pel Consell General. I considera que és una de les més necessàries “per sensibilitzar tota la població”. Les entitats han fet la feina que els tocava, buscar gent per parlar en primera persona, però fa un any que esperen que la campanya tiri endavant. Per això Tenorio reitera que el Pisma “és molt ambiciós però va una mica lent, és molt difícil portar-lo a terme”.