Medi Ambient desaconsella la caça de l’isard per la circulació del pestivirus

El ministeri de Medi Ambient va desaconsellar la caça de l’isard en l’última reunió de la comissió de seguiment de la caça.

L’informe elaborat pel departament de Patrimoni Natural associa la disminució del 40,9% de la cabana d’isards a la circulació del pestivirus i fonamenta la proposta en l’article 28.1 de la Llei de caça, que atribueix al ministeri la potestat de prohibir temporalment l’activitat cinegètica “a les zones afectades per incendis, inundacions, epizoòties o altres circumstàncies especials”. A més, el ministeri va informar la comissió que preveu demanar a Catalunya la suspensió de la caça de l’isard a les zones limítrofes afectades pel virus, segons les fonts consultades.
L’estudi confirma que s’ha diagnosticat “la circulació del pestivirus de l’isard” en exemplars del vedat d'Enclar i de la vall de Sorteny, i constata que durant els recomptes generals s’ha observat a les parròquies de la Massana i d’Encamp “diversos individus amb el pelatge d’hivern”, un dels símptomes habituals de la pestivirosi. Així mateix, l’informe revela una important davallada del nombre de cabrits, que suposen un 8,4% de la població comptada fora de vedat, mentre que en circumstàncies normals la proporció és del 20%.
El treball fet per Patrimoni Natural durant aquest any revela una important davallada a tot el territori, tret del vedat de Ransol, on la població ha augmentat un 36,9% i ha arribat a 63 exemplars. No obstant, el departament matisa que les xifres fluctuen des del 2006 com a conseqüència del “moviment de cabrades que provenen de França”. Segons l’informe, a la resta del territori o bé s’ha trobat indicis del pestivirus o bé s’ha detectat la seva presència.
El cas més evident ha estat el del vedat d’Enclar, on el departament no proposa cap pla de caça com a conseqüència de l’alta mortalitat registrada. Els recomptes estimen una població de 173 exemplars, el 58,3% menys que el 2009, quan es va registrar una població de 415 isards. L’informe confirma la presència del pestivirus de l’isard en aquest vedat, després d’analitzar dotze animals i d’identificar “partícules del virus en cinc d’ells i lesions compatibles amb el virus en el 75%”.
El segon vedat més afectat ha estat el de Sorteny, on també s’ha diagnosticat la circulació del pestivirus. En aquest cas, la disminució ha estat del 32%, passant de 75 caps a 61. Finalment, el vedat de caça de Xixerella ha experimentat una davallada més feble, del 23,2%, passant de 86 a 66 efectius.
Finalment, l’estudi apunta que la població fora dels vedats ha experimentat un descens del 36,28% –dels 317 de la temporada passada a 202–, una disminució que, junt amb la baixa proporció de cabrits, s’associa a la circulació del pestivirus de l’isard, diagnosticat en exemplars de diferents indrets del Principat. Així, sumant els isards estimats fora de vedat i els 180 caps corresponents a Sorteny, Xixerella i Ransol, el nombre d’animals que hi hauria disponibles per a la setmana de l’isard seria de 382, un 27,1% menys que l’any passat, quan es va disposar de 524 caps.
L’informe de Patrimoni Natural conclou que “vistos els resultats dels recomptes, i tenint en compte l’article 28.1 de la Llei de caça, no es proposa cap aprofitament cinegètic per a l’isard”, una proposta que haurà de passar pel Govern perquè prengui una decisió definitiva sobre la suspensió de la setmana de l’isard, almenys en el format que s’ha utilitzat durant els últims anys. Finalment, l’executiu preveu demanar a la Generalitat que li correspongui i suspengui la caça a les zones limítrofes més afectades del Principat, tal com va fer Andorra el 2006 després que es va detectar el brot de pestivirus a Catalunya.

Caçadors dividits

Pel que fa als representants dels col·lectius que formen part de la comissió tècnica, els grups ecologistes tenen clar que aquesta temporada s’hauria de suspendre la caça de l’isard, mentre que l’opinió dels caçadors està dividida. Segons les fonts consultades, una tercera part dels 472 inscrits a la setmana de l’isard –una seixantena menys que l’any passat– és partidària de caçar, mentre que la resta consideren que cal condicionar la decisió al recompte.

El pla de caça del cabirol tan sols s’ha complert un 27% quan falten deu dies perquè acabi

Mentre la cabana d’isards experimenta la davallada més gran des que el departament de Patrimoni Natural fa recomptes, l’evolució de la població de cabirols manté el signe positiu. No obstant, aquesta temporada el nombre de cabirols superarà les expectatives del Govern, a causa de l’incompliment del pla de caça. Quan falten deu dies perquè acabi, tan sols s’ha capturat 19 dels 70 efectius previstos, el 27,14%.
De fet, en el període d’estiu –del 6 de juny al 29 d’agost– tan sols hi ha un caçador que està col·laborant en el pla per controlar la població de cabirols. En la temporada d’hivern ‒del 4 d’octubre al 29 de novembre–, la participació va ser de 25 caçadors, tot i que es van presentar 165 sol·licitants i se’n va admetre una setantena. 
Pel que fa al pla de caça del mufló, l’informe de Patrimoni Natural constata que el desequilibri de gènere que hi havia l’any passat ha estat reconduït. El pla ha permès estimar la població de muflons, que se situa en 158 exemplars: 57 mascles, 68 femelles i 33 corders. Per a la temporada vinent, el departament proposa que es capturi una cinquantena de caps a l’hivern i cinquanta més en els dos períodes, la mateixa previsió que s’ha fet per al pla de caça del cabirol.