Diari digital d'Andorra Bondia
El departament de l’AMLiF té els despatxos a l’edifici de les Boïgues i la sala d’autòpsies i de neveres és de l’hospital.
El departament de l’AMLiF té els despatxos a l’edifici de les Boïgues i la sala d’autòpsies i de neveres és de l’hospital.

Medicina Legal i Forense requereix més recursos pel volum de feina


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Són tres metges forenses a plena dedicació, entre els quals la cap del departament, Carme Moreno,  i dues administratives, els que formen part de l’àrea de Medicina Legal i Forense (AMLiF). Any rere any, aquesta àrea ha anat assumint diverses tasques i, malgrat que la població censada sigui inferior, el registre d’activitat va creixent any rere any, i l’any passat van ser 774 les activitats registrades. Entre aquestes activitats, destaca una suma de 363 informes forenses, 239 peritatges de lesionats, vint autòpsies, 4 cadàvers identificats no reclamats, 16 comissions mèdiques, 46 contenciosos administratius, 38 embalsamaments, 6 morts naturals signades i 42 trasllats. 
Aquesta àrea gestiona directament el pressupost i fa els pagaments de les factures derivades del conveni de col·laboració entre el ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, peritatges varis, vestuari, material d’oficina, i pagament i gestió d’altres factures i serveis com, per exemple, cada cop que es fa ús de la sala d’autòpsies a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, o també el pagament de les pericials psiquiàtriques que s’envien a un metge forà. L’any passat el departament va comptar amb un pressupost de 112.508 euros. 
La cap de l’àrea agraeix la incorporació de dos metges forenses, ja que antigament només hi era ella. Moreno, però, també destaca que serà al setembre quan aquests dos metges forenses s’incorporaran definitivament a la plantilla després d’haver passat el període prova, i remarca que caldrien més recursos per l’alt volum de feina. En concret, Moreno destaca que caldrien dos metges més, i un que fos especialitzat en peritatges psiquiàtrics, ja que aquestes proves són enviades a fora i tenen el seu cost i també un temps d’espera afegit.
Pel que fa a la seva missió, l’AMLiF dona assessorament a l’autoritat judicial, al servei de Policia, al ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, i ha d’estar de guàrdia sempre que sigui requerida en matèria de medicina pericial, biològica, psiquiàtrica i en totes les àrees pròpies d’aquesta especialitat mèdica. 
A més, l’àrea manté relació amb empreses funeràries del país pel gran nombre de trasllats  de cadàvers que es realitzen fora de les nostres fronteres perquè, de fet, tot cadàver que es traslladi a l’exterior ha d’anar embalsamat, i és el metge forense l’encarregat d’aquesta pràctica de conservació del cos. 

Morts naturals
Altres competències que assumeix l’AMLiF són la de la certificació de defuncions, que serien competència del metge del registre civil, que aquí no existeix. L’any passat hi va haver cinc morts naturals signades, una per infart de miocardi, una per insuficiència cardiorespiratòria, una per insuficiència cardíaca aguda i una per insuficiència respiratòria. Es tracta de morts que no tenen cap indici de criminalitat, amb patologia prèvia;  turistes o residents que, quan van morir, pel fet que fos cap de setmana, no es va localitzar el facultatiu assistencial i aleshores són els forenses els qui ho assumeixen. 

Multitud de tasques
En la secció administrativa de l’AMLiF, els metges fan també els reconeixements i valoracions de danys corporals quan una persona discrepa de la valoració que li ha fet la CASS i després d’un segon peritatge d’un metge extern. L’any passat van ser 46 les valoracions efectuades. 
Però també avaluen el protocol quant a la certificació de defuncions amb la direcció del SAAS, i elaboren un esborrany del reglament de policia mortuòria i revisen el protocol d’actuació d’infants en perill (Pacip), tant amb la policia com amb el centre penitenciari. Així mateix, treballen en assumptes relacionats amb l’adaptació de la salut d’un determinat treballador al seu lloc de treball, als agents de circulació comunals també els fan informes medicolaborals d’adaptació del seu estat de salut al lloc de feina i valoren els interns de la presó  que, per una causa determinada, han d’estar tancats a la cel·la d’aïllament, amb un informe cada 24 hores mentre es troben en aquesta cel·la. 

Instal·lacions
El departament de l’AMLiF està ubicat actualment a l’edifici de les Boïgues i disposa d’uns espais molt justos, amb quatre despatxos, un per a cada facultatiu i un per a les dues administratives. També tenen un espai aïllat en què hi ha una nevera petita i un congelador gran, destinats a conservar fins a la tramesa al laboratori de destinació les mostres per a estudi toxicològic i comparatives d’ADN. En aquest espai també hi ha l’arxiu de l’àrea, adquirit recentment. La sala d’autòpsies i la de neveres, utilitzada com a dipòsit judicial, per a sis cossos, i un congelador per a nou cadàvers són a l’hospital. Està previst que el departament de l’AMLiF tingui unes noves instal·lacions a la nova seu de la justícia. 

Si ets de fora, morir a Andorra costa 800 euros

Tots els cossos morts que han de ser traslladats a fora d’Andorra, a excepció dels de França, han de ser embalsamats.  Respon a un formalisme que, malgrat no estar recollit en cap text legal específic (properament ho estarà al reglament de la policia mortuòria), es fa des de sempre així. De fet, la tarifa dels embalsamaments és un preu públic del Govern i, al decret del 7 de gener del 2016, es situava en 800 euros per embalsamament. Així, l’any passat van ser 38 els embalsamaments practicats, i 30.400 euros els ingressos que el Govern va registrar per aquest concepte. 
Únicament si el cos del difunt o difunta ha de ser traslladat a territori francès, l’embalsamament no és obligatori. Tot i això, des de l’AMLiF també remarquen que cada any s’utilitza més la tècnica de la incineració a petició de la família o per desig del difunt o difunta abans de morir. 
Dels 38 embalsamaments, la gran majoria, uns 23, van ser traslladats a Espanya, d’altres set a Portugal, però també a Filipines, a Itàlia, al Regne Unit i a Rússia. A França, sense aquesta obligatorietat, van ser sis els trasllats.
És sempre el metge forense l’encarregat d’aquesta pràctica de conservació del cos. Tot i això, el cos ha d’anar convenientment identificat i precintant dins el taüt, i és  el facultatiu, el metge forense, la persona en qui recau la responsabilitat d’emetre el certificat corresponent. De fet, per cada trasllat hi ha un certificat que acompanya el cadàver, el  salconduit mortuori, que també  és expedit pel metge forense. 

medicina legal
forense
recursos
feina
volum
més
Número de vots: 127
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic