Menys baixes per malaltia però més prestacions lligades a salut mental

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) ha registrat un descens del 12% de les baixes laborals per malaltia durant el primer trimestre del 2023. En canvi, s’ha detectat un major nombre de prestacions relacionades amb problemàtiques de salut mental, especialment entre infants i per temes d’addiccions. Així ho han donat a conèixer avui la presidenta del consell d’administració de la CASS, Montserrat Capdevila, i la directora general de l’entitat, Joaquima Sol, que han comparegut per fer balanç del 2022 i exposar els objectius per al 2023.

Capdevila ha posat èmfasi en el tema de les baixes assegurant que era una dada que li havia cridat l’atenció en positiu. De fet, la davallada del primer trimestre d’enguany confirma la tendència que es va començar a veure durant el 2022, quan l’import pagat per incapacitats temporals va reduir-se un 10% respecte del 2021. Els motius? Una millora de la salut dels ciutadans, de ben segur la davallada de la incidència de la Covid, així com la finalització de les baixes per aquesta malaltia, hi han tingut a veure, “un major compromís amb l’empresa que fa que si no et trobes molt malament segueixis treballant”, ha apuntat Sol, o simplement, com es preguntava Capdevila, “potser és que la gent necessita treballar”.

Tant una com l’altra han detallat que en cap cas s’ha detectat cap motiu específic que hagi comportat un “excés” de baixes, però sí que han reconegut un increment de les prestacions per tractar trastorns de salut mental, especialment en infants i per combatre addiccions. Una situació, però, que han apuntat que “es dona a Andorra i també als països de l’entorn”.

En aquest sentit, la presidenta del consell d’administració de la CASS s'ha mostrat a favor d’haver inclòs la psicologia en la cartera de serveis, ja que “pot evitar una malaltia més greu”. Així, ha remarcat que “potser ara hi ha un increment de la despesa, però la redueixes en el futur”.

Comptes
En la compareixença s'han recordat els estats financers a tancament del 2022, destacant que l’any va acabar amb 47.495 assalariats, un 6,5% més que el 2021, i 8.010 treballadors per compte propi (+9,2%)

D’altra banda, la branca general va sumar 157 milions d’ingressos i 189 de despeses, de manera que es va registrar un dèficit de 32 milions d’euros, “una xifra dolenta però millor que els 45,9 del 2021”, ha puntualitzat Capdevila.

Pel que fa a la branca de jubilació, va ingressar 168,7 milions i les despeses van sumar 136,6 milions, fet que va suposar un superàvit de 31,9 milions, també per sobre dels 25 assolits l’any abans.

La presidenta del consell d’administració ha argumentat que la millora dels números es devia, especialment, a un increment de les cotitzacions pel bon funcionament de l’economia del Principat. Una situació que espera que es repeteixi durant el 2023. De fet, el primer trimestre mostra símptomes positius: el dèficit de la branca general és de 6,2 milions, mentre que la branca de jubilació mostra un superàvit d’11,3 milions. Dues xifres que milloren els resultats que hi havia en el mateix període del 2022.

Una bonança econòmica que Capdevila ha admès que “ens allunya una mica del moment crític en què el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) ja no tingui diners”, però ha advertit que “no ens podem fiar només dels moments bons” i que cal mirar a llarg termini.

Cal recordar que el darrer estudi actuarial situava el 2024 el moment en què la CASS ja no podria fer aportacions al FRJ –una data que “pensem que s’haurà posposat”, ha indicat Sol–, mentre que el 2039 el fons es quedaria sense diners per pagar les pensions.

D’aquesta manera, ha insistit que “hem guanyat temps, però és urgent” que es tiri endavant la reforma del sistema de pensions per aconseguir fer-lo sostenible. Per aquest motiu Capdevila s'ha mostrat favorable al pacte d’Estat proposat per Xavier Espot durant el debat d’investidura i ha insistit que “aquesta legislatura, sí o sí” s’ha de tancar la reforma. Tot i així s'ha mostrat optimista, “crec que hi ha voluntat política de tots els partits”, ja que totes les formacions tenen aquest tema com a prioritat.

Assegurats
Finalment, en relació amb el balanç d’activitat del 2022 s'ha explicat que es van dur a terme 132.126 atencions presencials i que el temps d’espera va ser d’entre 5 i 6 minuts. Precisament per reduir les esperes han defensat que ha estat molt positiva la implantació de la cita prèvia. A més, es van rebre 242.755 trucades, de les quals el 85% es van respondre. Segons han explicat, s’ha decidit reforçar l’atenció telefònica després de veure que és un dels àmbits amb pitjor valoració per part dels assalariats.

Des de la parapública s’ha detectat un increment important de les interaccions telemàtiques i ja suposen la meitat de les que es fan.

Més fàcil d’implantar el tercer pagador universal

Les dues representants de la CASS han recordat, com ja han fet altres vegades, que la parapública no té cap inconvenient que es generalitzi el tercer pagador. De fet, han recordat que per a ells “és més complicat fer-ho per a determinats col·lectius que generalitzar-ho perquè cal adaptar el sistema”. Així, han insistit que “l’eina la tenim i es pot fer. Estem preparats”.

D’altra banda, qüestionades sobre si la implantació de la via preferent ha suposat un increment de la despesa, consideren que no, ja que ha incrementat molt més el nombre de població que no pas la despesa sanitària. Capdevila ha destacat que la reforma ha suposat “un canvi molt important per a la sanitat andorrana” i que la història compartida “ens ajuda moltíssim” per poder disposar de totes les dades d’un pacient i evitar duplicitats de visites.

També s'han referit a la proposta del ministre de Salut en funcions, Albert Font, de facturar per processos i no per actes. Sol ha explicat que “ho veiem bé perquè el més important és que hi hagi processos d’èxit”. Segons ha dit, “no volem fomentar que es cobri per acte, sinó que el procés sigui el correcte” i que el pacient rebi la cura que realment necessita.