Menys consum de marihuana al carrer per la Llei de seguretat pública

L’entrada en vigor de la Llei de seguretat pública, el març del 2019, ha tingut un efecte notable en el consum de droga (marihuana o haixix) al carrer. El fet de preveure sancions per a qui fuma o posseeix estupefaents quan està al carrer ha comportat “una reducció notable i important” de les contravencions penals. Així ho exposa el sergent Francesc Almendros, cap del grup de delictes contra la salut pública de la policia, que tot i no poder donar dades tancades encara del 2022, assegura que s’acabarà l’any en una xifra que quedarà per sota de la registrada el 2019. I la majoria no es donen entre menors.
Almendros destaca que des del 2014 la prioritat del grup que lidera a l’hora de fer operacions ha sigut anar a buscar els productes que arriben als joves. “Tenim el focus posat en la droga que arriba als joves, és a dir, marihuana i haixix, perquè el que veiem és que els joves comencen a consumir més d’hora, que la droga cada cop està més adulterada, amb un nivell de THC més important que genera més addicció i el resultat és que aquests joves tenen problemes escolars, socials i familiars”, ressalta, afegint que fent un repàs a les dades dels darrers anys es pot comprovar que hi ha “moltes operacions de marihuana i haixix” que anaven dirigides a joves.
I és que arreu aquests dos productes són els més accessibles. La marihuana “és la més econòmica i molta gent es pensa que és natural i no afecta”, però la realitat és ben diferent. Amb una droga cada vegada més adulterada, els efectes són molt més importants. Per tant, no té res a veure un porro de fa 30 anys amb un d’ara.
Almendros assenyala que el consum, si es compara amb fa 20 anys, s’ha incrementat. Els motius? “Tal com va la societat, els joves tenen un accés als diners que abans no teníem. Després hi ha un tema social, que no és  només a Andorra, passa a tot el món. I tenen el mòbil, que els dona accés a moltes coses i més facilitat per comunicar-se”. El sergent detalla que “la gran diferència que hem vist en el tràfic d’estupefaents és que abans hi havia una persona que portava droga i aquest era el venedor”, de manera que qui volia consumir recorria a ell. “Ara el que tenim és un arbre gegant de branques perquè el consumidor de baix de tot, si té un amic que vol consumir, aconsegueix ell la droga i així es paga part del seu consum”.
Aquesta realitat fa que a la policia li costi molt més arribar al traficant, perquè hi ha molts intermediaris “i és quasi impossible”. Això ha comportat haver de readaptar les investigacions, que sovint són més “llargues i dificultoses”. I encara que sembli mentida, els mòbils s’han convertit en una arma de doble fil: d’una banda faciliten molt la comunicació, de l’altra, aporten molta informació als investigadors, perquè “molta comunicació es fa per telèfon” i per tant, poder revisar fotos, vídeos o xats de WhatsApp o Telegram es converteix en una mina informativa.
Quan se li pregunta per si hi ha preocupació per la presència de droga al país adverteix que la resposta és “complicada”. “La preocupació hi és sempre i tenim una gran preocupació per la droga que va destinada als joves pels problemes que genera, però és preocupant la situació d’Andorra? No. Si comparem amb els països veïns o a nivell mundial és evident que hi ha problemes i a alguns joves se’ls ha d’ajudar, però en global no veiem que tothom fumi pel carrer, no tenim trucades cada dos dies... De fet, la majoria de trucades per problemes familiars no són per temes de drogues”, remarca. Almendros considera que “el Govern ha fet molts esforços amb el tema dels problemes socials en joves i ha posat molts recursos i nosaltres hi estem al 100%, però no és un problema general”.
En aquest sentit, per exemple, s’ha pogut acabar amb la problemàtica que hi havia a la zona del Prat del Roure i insisteix que va ser de gran ajuda la Llei de seguretat pública per evitar problemes amb menors. Abans, si se’n localitzava un amb marihuana o haixix, es parlava amb els pares, es feia una declaració amb un advocat i es gestionava la contravenció penal. Ara ja se li pot aplicar una multa de 300 o 500 euros i per tant, dissuadeix. I exposa dades per demostrar que la major part del problema no se centra en menors. De les contravencions penals que s’han fet el 2022, el 95% s’han fet en persones d’entre 18 i 40 anys, mentre que les detencions per drogues, en el 85% dels casos, són persones d’entre 20 i 40 anys. Per tant, “la franja d’edat entre els 20 i els 40 és on es mouria més droga”.
Tampoc els controls que es fan a les entrades dels centres escolars mostren cap problemàtica. “No hi ha hagut quasi controls positius, no s’ha vist res diferent ni preocupant a les entrades de les escoles”, assegura, afegint que “no es troba droga, almenys a nivell escolar. Està molt controlat”.

Ni laboratoris per tractar droga ni grans plantacions de marihuana al país
El sergent Francesc Almendros assegura que al Principat no s’ha detectat ni producció de marihuana en grans plantacions ni tampoc laboratoris per tractar la droga, unes activitats que assegura que es fan fora d’aquí. “El màxim que hem arribat a trobar és persones que tenen llavors que han adquirit a l’estranger i que han fet una petita plantació al seu domicili”, explica, destacant que aquí, per un tema de climatologia, fer plantacions a l’exterior “és molt difícil”. Tampoc és fàcil dins el domicili, ja que necessita molta llum, que és cara, i ventilació, que fa que els veïns de seguida ho notin. 
De la mateixa manera, l’augment de la producció de marihuana a Catalunya no ha comportat un increment del consum a Andorra. “La droga que es planta a Catalunya ve cap aquí, però això no vol dir que en tinguem més”, explica, recordant que des de sempre la droga consumida aquí prové dels territoris veïns. “L’únic que canvia és que l’adquireixen a un preu més econòmic”. Tampoc s’han notat repercussions per l’increment de delinqüència lligat a la producció de droga. “No tenim un corrent de distribució, la droga que va cap al nord d’Europa no passa per Andorra, perquè tenim dues fronteres i per tant, la distribució es fa a través d’autopistes. El que entra aquí és per a consum intern”, diu.