Meritxell Cosan: “La Covid ens ha fet un bé de cara a integrar la història clínica compartida”

La ginecòloga lidera la junta del COMA des de finals d’any. Creu que la pandèmia no ha de fer ajornar el debat sobre l’increment de tarifes, i aposta per modificar-ne algunes, com les dels metges de família, encara que el moment sigui complicat econòmicament.

Com han anat els primers mesos al capdavant del Col·legi?
Suposo que tots els inicis deuen ser complicats perquè has de valorar en quina situació està el Col·legi, reprendre assumptes pendents, situar-te una mica, però evidentment en el context de pandèmia... Jo no sé com s’ho fa el ministre, però cada dia o cada setmana estàs apagant focs. És complex, és un repte, però estic molt ben acompanyada amb la junta.

Les consultes dels metges de capçalera segueixen col·lapsades?
Tots teníem molta por de l’hivern amb la grip, però les mesures preses per la Covid han permès disminuir la incidència de grip a nivells mai vistos. Ara bé, fa molt que no baixem de 50 casos diaris i tot això va carregant. Cada pacient Covid representa com a mínim cinc visites, si no es complica. Per tant, és evident que hi ha una sobrecàrrega, però esperem que sigui transitòria. És cert que la implementació de la via preferent va ser complicada a l’inici, però això ha passat. Penso que les consultes estan un pèl millor, però els de medicina familiar i comunitària estan bastant, bastant saturats.

Com valora les visites telemàtiques?
Molt bé. S’està treballant en un decret per regular-les i la primera cosa que està molt bé és que no es podrà cobrar el mateix segons l’acte. La idea és que una cosa és una visita on jo com a metge he de valorar una prova d’imatge, una analítica, he de crear un diagnòstic i comunicar-te’l, i l’altra cosa és una visita perquè se’t caduca una recepta. No es pot cobrar el mateix per una cosa que per l’altra. A partir d’aquí, però, el preu de la visita presencial i no presencial serà el mateix. L’altra cosa que intentarem fer és crear una plataforma per poder efectuar les visites amb videotrucada per assegurar la confidencialitat i la identitat del pacient. I això és el que està alentint el procés.

La via preferent i la història clínica compartida han estat útils durant la pandèmia?
Jo crec que molts metges de família que havien qüestionat la història clínica compartida, en el moment de la Covid han agraït tremendament que s’hagués instaurat. I dic família perquè són els que més han necessitat aquestes eines durant tota la pandèmia, perquè ells han estat els reis de les visites telemàtiques, i de poder contactar el pacient i poder mirar les analítiques o les TMA via històrica clínica compartida.

S’han esvaït dubtes.
De totes les especialitats hi havia gent reticent, però si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia és que és una eina molt potent que ens permetrà atendre molt millor els nostres pacients, d’una forma més completa i tenir en compte altres antecedents que potser no engloben la nostra especialitat però que et poden afectar indirectament de cara a decidir, per exemple, una medicació.

Els problemes de funcionament inicials s’han solucionat?
Es van solucionant. També he de dir que l’equip que s’encarrega d’això és el servei d’informàtica del SAAS, que també han treballat moltíssim. L’equip va haver d’implementar la via preferent, se’ls va ajuntar amb la gestió d’una pandèmia, incorporar proves noves, circuits interns... A poc a poc es va millorant. També és veritat que la majoria de metges ara són més coneixedors del programa i per tant, de cara a integrar la història clínica compartida, la Covid ens ha fet un bé. Ha sigut la solució perfecta. Imagina’t tot això sense poder-ho tenir telemàticament!

És moment de parlar de la revisió de tarifes?
Sempre! Les tarifes fa molts anys que estan estancades. És el debat etern. Si tu em preguntes si s’han de revisar les tarifes, rotundament sí. Si ara és el moment, evidentment amb la crisi econòmica que vindrà, no es pot oblidar que s’han de revisar, però potser ara mateix no és el moment més idoni. Però sí que és una cosa que reivindiquem i que pensem que sí, rotundament, s’ha de dur a terme.

Hi ha algunes que tenen més urgència?
La primera la del metge de família. Per què cobra menys que jo quan ha fet els mateixos estudis, especialitats i oposicions?. I després, les quirúrgiques, que són irrisòries. Reivindiquem que les tarifes no es corresponen a la responsabilitat que tu tens en molts casos.

Se n’ha parlat amb el ministeri?
Aquesta junta no, però les juntes passades sí. Des del 2008 que s’està reclamant i no hi ha hagut forma. Sempre hi ha hagut un context x que ha bloquejat l’apujada de les tarifes, per això és un tema que no es pot abandonar, s’han d’apujar, però cal trobar el moment adequat. De totes maneres, algunes d’elles haurien de ser que sí independentment del moment, com la del metge de família o l’ecografia prenatal.

Durant la pandèmia hi ha hagut mares que no s’han sentit còmodes amb els protocols fixats de seguiment de l’embaràs i el part. Com a ginecòloga ho entén?
És evident que s’entén que les condicions no han sigut les òptimes. També hem de tenir present que a l’hospital hi havia unes obres de reforma de quiròfans i del bloc obstètric, i ens ha agafat en plena pandèmia. Això feia que els pacients i acompanyants haguessin de passar pel quiròfan. I si entra un brot al quiròfan... som els que som. Punt dos. L’àrea de reanimació quirúrgica durant la pandèmia s’ha convertit en UCI no-Covid. Són pacients molt delicats, que qualsevol infecció externa hauria pogut condicionar la seva esperança de vida. Per tant, s’ha prioritzat la seguretat dels pacients i del bloc quirúrgic en detriment de l’acompanyament al part. Em sap greu i crec que les pacients han vist que per a nosaltres no era la situació idònia. Tant de bo haguéssim tingut un hospital de maternitat! Però ens hem hagut d’adaptar i ara ja es permet l’acompanyament.