Meritxell Cosan: “Si potenciem el treball per compte propi tindrem més professionals interessats”

Atraure metges totterreny al país és una de les prioritats de la nova directora d’aquest gran vaixell que és el SAAS i que coneix prou bé com a cap de servei i presidenta del Col·legi de Metges. Metges que es puguin autogestionar la feina i conciliar. Creu que aquest és el tret diferencial que pot oferir Andorra i que s’ha de divulgar arreu. 

Les dades són una de les seves prioritats. Per què?
Les dades són molt importants per a mi, perquè al final nosaltres ens podem recolzar en les dades tant a l’hora de destinar recursos econòmics com a l’hora de destinar recursos als professionals sanitaris. En definitiva, són les que a nosaltres ens han de guiar.

I d’una manera coordinada, oi?
Sí. Fins ara hi havia molts actors treballant de forma independent i no acabàvem d’aconseguir res. La meva voluntat és intentar unificar tots els projectes que ja sabia que s’estaven treballant des del ministeri com a presidenta del Col·legi de Metges (COMA), els que s’estaven treballant aquí com a cap de servei i els que considero assistencials i necessaris en la meva pràctica del dia a dia. Poder treballar tots aquests indicadors de dades des d’un punt de vista comú. Des del ministeri ja s’estan treballant indicadors de salut a nivell de país, però després hem d’aconseguir des del SAAS afegir-hi els que nosaltres considerem necessaris en l’àmbit intern. 

I el segon repte són els professionals.
Els metges són un punt dèbil ara mateix al nostre sistema sanitari. Crec que no se li escapa a ningú que hi ha moltes especialitats en les quals disposem de molts pocs efectius. Hauríem de treballar els punts forts que sí que tenim com a sistema sanitari i com a societat per poder ser un atractiu de cara a aquests professionals que puguin establir-se aquí, que se sentin a gust tant professionalment com personalment, i que facin d’Andorra casa seva.

És clar, l’atracció de talent...
Una cosa és el professional que ve a fer guàrdies i l’altra el que realment es vol establir aquí. I és que a l’hora  de trobar professionals per fer guàrdies no hi ha gaire problema, és una feina que pot identificar-se com a transitòria. Pots fer una cobertura de guàrdies en una institució un any, dos anys, tres anys, però no tens un vincle més enllà d’una situació temporal. En canvi, quan volem algú que vingui a treballar aquí, bé sigui com a assalariat o bé en un règim de compte propi, a aquestes persones ja se’ls demana un compromís més gran amb el país, amb el sistema sanitari...

I això com es fa?
D’entrada, acceptant si realment s’està disposat a oferir els dos models. Fins ara sempre s’havia ofert principalment el model d’assalariat per compte aliè. I sobretot després de la pandèmia, això ja no és el que la gent prioritza. La gent prioritza potser més poder-se gestionar el temps, poder conciliar més amb la família, sobretot amb una feina com és la medicina, que és d’un nivell de compromís, per no dir esclavitud, important. Tenint en compte que el 80% de l’alumnat a les facultats de medicina són dones, crec que és molt important poder arribar a un moment de conciliació.

Nosaltres podem ser competitius pel que fa a la figura que té el nostre sistema sanitari de compte propi. Ho he defensat moltes vegades, i penso que els dos sistemes no són incompatibles i ens permeten tenir un tret diferencial. El sistema per compte propi ens permet un alt nivell de compromís quant a l’exercici de la professió, per tant, resols la part de la vocació que té aquell professional, i alhora et permet una conciliació que avui en dia sabem que és molt important.  Si potenciem aquesta figura de cara a l’exterior, aquí sí que podem tenir cada cop més professionals interessats.

La veig molt convençuda d’això.
Ho he dit moltes vegades i ho continuo dient ara. Sí que s’ha de treballar en la línia de la investigació i el desenvolupament, de tot el que es fa en recerca, que està molt bé, però ara mateix no som competitius en innovació ni som un reclam pel que fa a potència assistencial. Al revés, nosaltres potser som un reclam de metges més polivalents que no siguin tan superespecialitzats. I  l’eina que tenim per poder jugar amb això és el tema de la figura del compte propi, que això a Espanya no existeix.

Però tornem a com fer-ho.
Estem valorant amb el COMA diferents opcions. Una, evidentment, és el porta a porta, que diríem aquí a Andorra, anar trucant a tothom que coneixem i anar oferint feina. Així hem aconseguit efectius en els últims tres anys, només jugant amb aquesta carta del porta a porta. I l’altra que ens interessaria, que és una iniciativa del Col·legi és organitzar més congressos mèdics aquí a Andorra, que facin una miqueta d’aparador tant del país com de la societat i que així la gent pugui conèixer la nostra realitat del dia a dia.

Porta a porta, congressos... I què més?
A més, la divulgació, evidentment, que s’ha de fer a través de les xarxes socials. Això també és un tema que estem treballant amb el Col·legi de Metges. I ho estem fent perquè tot i que aquí a Andorra el SAAS pugui tenir molt de pes, perquè és una institució que agrupa més de mil professionals de diferents àmbits de la salut, quan tu vas a treballar en un lloc i busques feina, les dues pàgines web d’entrada són o bé el Col·legi de Metges o el ministeri de Salut. Llavors es vol començar a divulgar més a través d’aquestes dues institucions. De fet, el Col·legi de Metges va tirar endavant el web arran de la Covid, però la finalitat era aquesta: tenir un portal de divulgació de feina.

Ara estem treballant amb el Col·legi i el ministeri un llistat de les mancances de professionals que tenim, explicant en què consisteix al nostre sistema sanitari i poder oferir les places que tenim pressupostades per compte aliè, perquè no se’ns ha d’escapar que una plaça per compte aliè penja de pressupost del SAAS. En canvi, la plaça per compte propi, si hi ha necessitat de país, en qualsevol moment es pot autoritzar. Habitualment la gent prefereix més el règim per compte propi que el règim per compte aliè per l’autogestió. Perquè tu t’organitzes.

Parlem d’espais. Consultes externes de salut mental anirà fora de l’hospital. La Unitat de Conductes Addictives també?
Sí. L’únic que es quedaria aquí seria l’hospitalització i la part d’hospital de dia que és un apèndix de l’hospitalització en la qual el pacient pot dormir a casa seva i no és un perill ni res, però es considera que durant el dia ha de continuar en un règim hospitalari.

Perquè la voluntat de fer un hospital nou hi és, oi?
Hi estem treballant. Tenim identificats certament espais que s’han quedat petitíssims per la càrrega assistencial que porten i que ens agradaria que portessin en un futur. Estem identificant quins són aquests espais, els que considerem que haurien d’anar a l’hospital nou i s’haurien d’ampliar i aquells que sí que es quedaran aquí però que hauran de créixer. 

Quan s’alliberin aquests espais de salut mental, que s’hi podria posar?
Hi anirà l’hospital de dia oncològic, de manera que hi haurà  un espai amb habitacions per fer tractaments de forma individual, com el que hi ha a la quarta planta. Però també es vol fer un espai comú de reunió, amb un sofà, que sigui una miqueta més espai de benestar, on si aquell dia al pacient li ve de gust fer la químio amb tertúlia es puguin acompanyar entre els pacients i tenir un grup de suport però sense oblidar-nos de l’espai individual on el pacient pot preservar la seva intimitat. Volem que l’ús d’aquest espai comú no sigui obligat, sinó que tinguis l’opció que el dia que potser estàs fatal, que no estàs per ningú, puguis fer el teu tractament en la intimitat .

I llavors a la quarta planta...
Podrem fer el desdoblament d’infantojuvenil i adults. 

Parlant d’oncologia, falta encara un oncòleg?
Aquí sí que hi ha una plaça d’un oncòleg que s’està oferint per compte aliè. Des de fa més d’un any que la tenim vacant i continuem la recerca. No vol dir que no el puguem trobar properament. La idea és cobrir aquesta plaça com a mínim i també estaria bé tenir-ne un altre. Actualment tenim el doctor Albiol com a oncòleg mèdic fix. Després com a oncòlegs mèdics, tenim el doctor Pujadas i el doctor Rivera, que és especialista en mama i ha pogut descarregar molt al doctor Pujadas. I també tenim els radioterapeutes: el doctor Toscas i la doctora Jolcano. I amb aquests és veritat que hem tingut un salt qualitatiu perquè visiten aquí. La unitat està bastant estable. A més, tenim la doctora Royo, que és una internista que està donant suport a la unitat d’oncologia amb pacients que ja no estan en tractament clínic actiu sinó en seguiment. I això ens va molt bé perquè ha ajudat a descarregar l’oncòleg mèdic que fa el seguiment dels tractaments vigents. Ella es dedica més a fer el control i quan hi ha una sospita de recaiguda torna a activar la derivació a l’oncòleg mèdic inicial.

I la psicooncòloga no es toca.
Ara s’han començat els tallers oncològics des de la unitat d’hospital de dia. Juntament amb la psiconcòloga i la treballadora social s’havia valorat de fer aquests tallers. Tots aquests professionals que donen suport al  vessant purament clínic són de vital importància. I penso en el tractament oncològic i en qualsevol malaltia crònica. Una persona que també estigui fent una diàlisi en llista d’espera i que mai li acaba d’arribar donant també és una persona que hauria de tenir dret a una atenció psicològica. 

S’acaba de posar en marxa la derivació inversa per descongestionar Urgències. S’ho ha trobat?
No, això ve de molt enllà. L’antiga direcció plantejava un sistema de permanències com les del  cap de setmana. I des del Col·legi de Metges es va dir que això era un pegat, però que no era una solució al problema. Perquè tu ara pots fer que un metge de permanències estigui aquí de 5 a 10 de la nit, i avui serà un, però d’aquí sis mesos hauran de ser dos, perquè la gent anirà abans a les permanències que al seu capçalera. I d’aquí un any, potser ja no han de ser dos, sinó tres. I així anem buidant les consultes d’atenció primària i les passem aquí, a un metge d’atenció primària que  traiem de la seva consulta. Per tant, deixa de donar resposta als seus pacients per visitar pacients d’altres metges. Desvesteixes un sant per vestir-ne un altre. A més, hi havia un tema de mala educació de la població en el sentit que ja no cal ni que truquis al metge de capçalera perquè ja hi ha un metge d’atenció primària que em visitarà si o si de 5 a 10 de la nit a l’hospital.

Des del Col·legi també es va dir que les tarifes d’urgències són extremadament barates. I es va proposar a l’anterior direcció que l’alta complexitat es pagués barata perquè són els que realment necessiten Urgències i la baixa complexitat, cara, perquè són els que no haurien d’acabar a urgències.

Així és que han trobat una mena de solució salomònica? 
Hem intentat trobar un encaix que es diu derivació inversa. No és prohibir el pacient l’assistència a urgències, perquè tu acceptes que el pacient vingui, no té la formació ni els coneixements per saber si el que està passant és urgent. I per això el primer que se li oferirà al pacient és un sistema de triatge que ja sabem que funciona i en el qual li diran si s’ha de quedar o bé que el pot valorar el seu metge de referent. I si el seu metge de referent està de vacances, el metge reemplaçant, i no cal que s’esperi aquí tres, quatre o cinc hores.

Així doncs, ho valoren positivament. 
Considerem que és molt bo perquè ja no deixa a criteri del pacient si ha d’anar a un lloc o a un altre sinó que hi haurà un professional sanitari que el guiarà. No  farà que la gent deixi de consultar a Urgències d’entrada. Sabem que costarà però tenim l’experiència de les permanències i creiem que a la llarga tindrà cada cop més bona acollida.

El pacient surt amb un paper que diu que el seu metge l’ha de veure en 24-48 hores?
Sí. El pacient surt amb una derivació que és com qualsevol altra derivació. L’ha de veure el referent o el reemplaçant.

I l’han d’atendre sí o sí? No tindran l’agenda plena?
Doncs amb això també volem intentar reforçar aquests espais buits a les agendes perquè puguin atendre els pacients que venen de la derivació inversa. Si a poc a poc els metges acaben regulant millor les agendes, potser hi haurà molts pacients que ja no vindran a Urgències perquè saben que els ha d’atendre el seu metge referent.