“A més d’ocupats, renyats”

Un dels edificis de pisos de l’avinguda Príncep Benlloch que dona a l’Estadi Nacional va patir divendres al vespre una mena d’ocupació preparada durant tot el dia per part dels seguidors polonesos que volien veure el partit de les seleccions. Això explica una veïna de la cinquena i última planta que encara no se sap avenir del que va passar i sobretot de la reacció dels agents de policia que finalment van fer acte de presència quan ja no tenien ningú a dins. “L’ocupació de mitja dotzena de seguidors polonesos es va anar coent ja des del matí”, diu. Els indicis? El timbre de l’intèrfon va anar sonant durant tot el dia i és clar, “si és algú que no coneixes i que no entens ja no li obres”. Amb un dels insistents aficionats sí que van intercanviar unes paraules cap a les 6 de la tarda perquè “parlava molt bé el castellà”, assegura. En la conversa ella ja li va deixar clar, o almenys s’ho va pensar, que el seu pis no tenia balcó i que donava a Príncep Benlloch i no a l’estadi; però és que els pisos de l’altra banda tampoc tenen balcó, va insistir. “Sembla que em va entendre i així va quedar la cosa”, explica.

Però la seva sorpresa va ser majúscula quan poc abans de les 8 va començar a sentir veus i sorolls al seu replà i mirant per l’espiell va poder veure que hi havia una colla de sis homes intentant obrir la trampeta per la qual ha vist que s’enfila l’operari que fa el manteniment de l’ascensor. Va ser llavors quan va trucar a la policia i posteriorment va saber que molts dels veïns també ho havien fet. Qui va atendre la trucada els va dir que estaven desbordats, que tothom els estava trucant perquè hi havia aficionats ficats a diversos edificis i fent gresca pel carrer i que de moment no podien acostar-se. Els van fer una recomanació: “tanqueu-vos a casa amb clau i no sortiu per a res”. “I així ho vam fer, només faltaria!”, afegeix. Al cap d’uns 20 minuts, els seguidors de la selecció polonesa, en no poder accedir per la trampeta de l’ascensor, van acabar marxant. I com uns 20 minuts més tard van comparèixer dos policies que van pujar fins al 5è pis. Va ser llavors quan “tots els veïns vam sortir a l’escala i vam explicar el que ens havia passat”. I va ser llavors també quan “un dels agents va començar a renyar-nos aixecant la veu i dient que si aquestes persones havien entrat havia estat per culpa nostra, perquè els havíem obert la porta del carrer”. En aquell moment les dues veïnes del 5è van insistir que elles no havien obert la porta a cap desconegut. Això va provocar que el marit d’una d’aquestes inquilines de l’última planta s’enfadés perquè tot i reiterar “la nostra innocència”, diu la dona, un dels policies no deixava de repetir que si no els haguéssim obert no haurien entrat. Això va provocar mostres d’indignació de la resta de veïns congregats. A més, el marit va preguntar-los quin dispositiu havien previst en una jornada com aquella, a la qual cosa un dels agents va respondre que no sabia quin era el dispositiu, si és que n’hi havia.

Ja sols els veïns, una dona va compartir que quan havia accedit aquella tarda a l’interior de l’edifici un parell d’homes l’havien mig empès i s’hi havien colat al darrere. I que ella havia entrat de pressa i corrent a casa seva. “Només va ser un ensurt tot plegat”, diu la veïna, i el seu marit tot perplex exclama: “el que ens faltava: a més d’ocupats, renyats”.