Més precarietat per la pandèmia

La pandèmia de la Covid-19 ha comportat un increment de la precarietat laboral i de la situació econòmica de moltes famílies, en especial les d'aquells treballadors que han estat en ERTO o a l'atur com a conseqüència de la crisi sanitària. Així ho posa de manifest l'estudi 'La Covid a Andorra. La seva incidència en l'economia de la classe treballadora' elaborat per Marta Alberch sota el paraigües de Reig Fundació i amb el suport del CRES. El document, segons els càlculs de l'autora, apunta que entre el febrer i el maig del 2020 l'index de precarietat laboral afectaria entre el 0,72 i el 3,04% de la població. La presidenta de Reig Fundació, Déborah Ribas Duró, va remarcar que l'informe vol ser "un punt de partida" i s'ha intentat que fos el més ràpid possible per "saber on som ara".

El treball està dividit en dues parts, d'una banda una de més genèrica sobre l'impacte de la Covid al país i de l'altre, s'ha posat el focus sobre la situació d'aquells treballadors que han patit suspensions temporals dels contractes o reduccions de jornades per comparar-la amb la de la població general.

Segons ha explicat l'autora, en l'àmbit econòmic, la renda per càpita s'ha reduït un 12,2% entre el 2019 i el 2020 i la despesa de les llars també s'ha vist retallada "per la baixada dels ingressos". Igualment, entre el febrer i el maig del 2020 es va perdre un 17% d'assalariats (7.370), el 32% dels quals no eren temporers, i els sectors més afectats van ser l'hoteleria i restauració, els seveis personals, les immobiliàries i el comerç. Entre tots ells sumen el 98% del llocs de treball perduts. Una de les dades que crida més l'atenció és la corresponent a la desigualtat salarial: mentre el març del 2020 el salari mitjà més alt era 35 cops superior al més baix, al cap d'un any la diferència era de 39 vegades.

L'estudi també ha volgut incloure perspectiva de gènere i tal com ha detallat, la pandèmia també ha fet créixer la bretxa salarial entre homes i dones. Si abans de l'arribada de la Covid se situava en el 23,5%.

Tot plegat, com ha explicat el coordinador del CRES, Joan Micó, ha tingut una "afectació directa" sobre la classe treballadora i, en especial, a qui ha estat en ERTO o a l'atur. El mes d'octubre es van enquestar 138 persones que al seu dia havien tingut una d'aquestes dues situacions i si bé el 91% assegurava que ara ja treballava normalment, el cert és que la seva percepció sobre la situació actual era pitjor que la de la població general.

Concretament, només un 34% dels qui han estat en ERTO o a l'atur consideren que la seva situació econòmica és bona o molt bona, davant del 46% de la població general. En el primer cas, el 80% diu que patit una disminució dels ingressos, per un 29% del segon. Unes xifres que acaben repercutint en l'estil de vida o en les despeses destinades a diferents àmbits. Així, 1 de cada 3 enquestats que ha estat en ERTO o a l'atur afirma que ha reduit despeses de primera necessitat, quan en el cas de la població general és 1 de cada 4, i les reduccions s'han aplicat sobretot en roba, menjar i telecomunicacions. Igualment, e 17% dels enquestats del primer grup afirma queha reduit despeses relacionades amb els fills, per només un 9% de la població general. En aquest àmbit, es retalla sobretot en extraescolars, roba, oci i estudis universitaris. L'enquesta tambéh a constatat els treballadors afectats per suspensions de contractes o atur han reduit un 22% les despeses mèdiques, sobretot en especialistes com els dentistes o oculistes.

Tot i aquestes dades i en relació amb la precarietat, Marta Alberch considera que "la part més important de la crisi ja ha passat", i exposa que si bé és conscient que la situació es pot "mantenir" un temps i pot costar de capgirar, "vull pensar que no augmentarà". "Penso que hem tocat fons i ara tocarà recuperar-se", ha insistit, si bé de cara al 2022 preveuen que es mantingui un escenari de molta incertesa i increments de preus que pot condiconar. Igualment, també apunten que s'ha vist que molts treballadors han decidit canviar de feina i han optat per fer-se autònoms, ha exposat que hi pot haver un augment de les tensions socials i ha remarcat que molts experts exposen que davant d'un escenari que mostra que no es tornarà al 100% a la presencialitat laboral i que sovint qui opta per teletreballar són dones, es podria donar que siguin elles també qui tinguin més dificultats per gaudir d'increments salarials o d'obtenir càrrecs de més responsabilitat.

Per tot plegat, en les conclusions destaquen que cal treballar per seguir reduint el risc de pobresa i vulnerabilitat perquè es constata que és una situació que va a més, cal garantir també l'accés als serveis de salut i en especial a la salut mental i per últim s'incideix en el fet de garantir l'accés a l'educació independentment de la situació econòmica de les famílies.