A missa tres mesos després

Diu la senyora Júlia que durant els dos mesos i mig de confinament no s’ha perdut una sola missa dominical. Que les ha seguit totes per la televisió, uns dies des del monestir de Sant Cugat, altres des de Montserrat i que en l’ocasió que els seus nets van portar el portàtil a ca la iaia va poder veure la que mossèn Pepe diu des de Sant Julià. Però també diu que tenia ganes de tornar a Sant Esteve. Doncs ahir va ser el dia. I com ella, mig centenar més de fidels. De fet, s’hauria pogut estrenar diumenge passat, que va ser el primer que mossèn Ramon Sàrries va dir missa oberta des del 14 de març. Però va ser tan precipitat –l’autorització havia arribat el dissabte– que amb prou feines una trentena de feligresos va fer els honors. I de totes formes, continua vigent la dispensa d’assistir-hi per a la gent gran i vulnerable.
Així que la Roser no va fallar, ahir. Amb tots els ets i uts que marca el protocol sanitari. El primer de tots, la mascareta. El segon, el gel desinfectant que mossèn Ramon ha col·locat a l’entrada i que substitueix l’aigua beneita. Ell mateix s’encarrega de recordar als fidels que es freguin les mans abans d’entrar. L’aforament s’ha reduït a un terç, i a cada banc hi ha una cartolineta verda que indica els llocs on podem seure: un a cada punta del banc; al següent, només al mig, i torna a començar el cicle. Amb l’excepció de les “unitats de convivència” (!), que poden seure excepcionalment juntes. En aquesta nova normalitat litúrgica s’ha establert un circuit per evitar al màxim el contacte, i l’entrada a Sant Esteve s’efectua per la porta lateral, la que dona a la placeta del Mestre Fontbernat, i la sortida, per la principal, sota el cor.
La comunió la dona mossèn Ramon amb la mà –no s’hi amoïnin, que se les frega uns instants abans de repartir-la– i a la mà, perquè de moment, i prudentment, no es pot dispensar directament a la boca. És l’únic moment que ell es posa la mascareta. Arribat el moment – “la pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres”– no ens donem la pau. Sí que es passa la bacina, al final de la missa i a diferència d’altres parroquials, que n’han prescindit i que deixen una safata al costat de l’entrada per dipositar-hi el donatiu.
A la senyora Júlia li semblen oportunes aquestes mesures, i l’únic que li fa nosa és la mascareta. Però en això mossèn Ramon no hi pot fer res. Ell està ara concentrat a reprendre el curs. Aquesta setmana ha celebrat els dos primers funerals des del 14 de març, i sembla que ha resolt el trencaclosques de les comunions, que tindran lloc els quatre dissabtes de juliol: en total, calcula, mig centenar de nens, en torns d’una dotzena perquè les famílies puguin observar la distància; la confirmació serà el 10 de juliol, però encara no té clar els batejos –n’hi ha una vintena en llista d’espera: l’últim d’aquest any es remunta a mitjans febrer!– i els casaments, molt probablement a finals de juliol o més enllà. I atenció: el 18 de juny, missa a Sant Esteve en memòria de les 51 víctimes del coronavirus, concelebrada per tots els mossens d’Andorra i –s’espera– amb presència de les autoritats. Ja que no va poder ser l’ofrena flora inicialment prevista per al 3 de juny a la plaça del Consell, que sigui aquesta missa.