Mitja dotzena de refugiats ha tornat les últimes setmanes a Ucraïna

El retorn ha començat, però amb comptagotes. Així ho adverteixen tant el cònsol honorari d’Ucraïna, Antoni Zorzano, com la presidenta de l’Associació de Residents Ucraïnesos, Anastasia Kravetz. Segons Zorzano, les últimes setmanes han sigut “set o vuit” els refugiats que han decidit tornar a casa.  Tampoc la ministra d’Afers Socials, Judith Pallarés, sabia concretar ahir la xifra exacta. De fet, diu Zorzano, “aquesta mateixa setmana una família sencera tenia previst viatjar cap a Ucraïna, però al final s’ho han repensat”.

Kravetz en té clars els motius: “Si els ho demanéssim, segurament tots contestarien que sí, que volen tornar. Qui no? Però si van marxar d’Ucraïna va ser perquè quedar-s’hi era perillós. I la realitat és que la situació no ha millorat”. Per això mateix la immensa majoria dels 284 refugiats a qui el Govern va distribuir autorització de sojorn i treball han optat per quedar-se a Andorra. Els pocs que marxen, especula Kravetz, “és perquè es pensaven que la situació es resoldria en dos o tres mesos, ara s’adonen que s’allarga sense veure-li el final, i  han decidit tornar a casa seva amb els familiars que van deixar enrere. I s’entén, és clar que sí”.

Els ucraïnesos que van venir a espetegar a Andorra no són refugiats econòmics, insisteix Kravetz. “No fugien de la pobresa, sinó de la guerra. Molts d’ells tenen estudis superiors. D’un dia per un altre ho van haver de deixar tot, feina i casa, i es van trobar en un país estranger sense un cèntim a la butxaca. És cert que tenen les necessitats bàsiques cobertes, però costa d’assumir que no pots entrar a una botiga a comprar una cosa que t’ha agradat, ni que sigui un detallet, un capritx. A més, han hagut d’aprendre a correcuita un idioma nou i un alfabet nou, i els que són pares compaginar-ho amb la criança dels nens. No és fàcil”.

Com recalca Zorzano, els refugiats no tenen problema d’escolarització –això, els que tenen fills en edat escolar–, ni per proveir-se d’aliments, tampoc de transport, i tenen cobertura sanitària garantida. El següent pas serà integrar-los a les rutines de la vida quotidiana, i això passa òbviament per trobar feina. El cònsol no tenia ahir xifres disponibles, però assegurava que “tots els que vulguin treballar, ho podran fer”. Una desena d’empreses, “entre les quals Leclerc, Pyrénées, Zara i Andorra Telecom”, han ofert llocs de treball de perfil diferent. Ja n’hi ha “uns quants” –tampoc no aporta xifres– que han començat una nova vida laboral, sobretot dones que treballen com a perruqueres, manicures, dependentes i caixeres. I aquest serà el plantejament que se’ls farà en la reunió a què Zorzano, amb l’aquiescència d’Afers Socials, ha convocat els refugiats i que tindrà lloc el 22 de juny a l’edifici administratiu. “Es tracta que, en la mesura del possible, vagin normalitzant la vida, amb habitatge, feina i ingressos, els adults, i els petits, matriculant-se al curs que ve. Passat el raonable període d’adaptació, han de buscar i trobar fites per a la seva nova vida, i la nostra responsabilitat és oferir-se-les”.

Un hotel del Tarter els allotjarà durant un any

La propietat de l’hotel del Tarter que s’ha ofert a acollir els refugiats ucraïnesos que les pròximes setmanes hauran de deixar els apartaments turístics on fins ara s’allotjaven cedirà l’espai durant un any, segons Zorzano. La mateixa Pallarés afirmava que la solució serà “bastant definitiva”. Una altra cosa és el nombre de persones que finalment s’hi establiran. L’hotel ha posat 51 habitacions a disposició d’Afers Socials, que ja hi ha donat el vist-iplau, i els ucraïnesos hi aniran entrant de manera progressiva a mesura que vagin deixant els pisos on ara viuen.