“Molts pares estan indefensos perquè la llei no és igualitària”

Ara fa uns dies l’Associació de Pares de Família Separats va presentar la campanya per la defensa de la custòdia compartida, que de fet és un dels eixos fonamentals de l’entitat, que defensa aquesta mesura com una equiparació entre l’home i la dona i també com un fet beneficiós per als fills.

 També consideren que cal agilitzar els tràmits per a les separacions i divorcis i valoren positivament haver estat cridats a col·laborar amb la comissió de la igualtat.

¿Com va sorgir la idea de crear una associació de pares separats?
Vivim en una societat en canvi i es tracta d’adaptar-nos-hi. En aquest sentit, cal tenir present que hi ha una realitat, que són les separacions quan les coses van malament, i el que no entenem són determinades situacions que es donen, especialment amb els fills.

¿Es tracta, doncs, de reivindicar els vostres drets?
Sí, especialment en la qüestió de la custòdia.

¿Quins problemes us trobeu pel que fa a les qüestions estrictament judicials?
El problema és en part que hi ha una sentència model, podríem dir, sota uns paràmetres fixos que no estan sotmesos a discussió, i no t’escolten, moltes vegades no s’adonen que s’està discutint del teu fill. Per això exigim un canvi de llei, perquè hi pugui haver la custòdia compartida de manera habitual, més enllà d’alguns casos en què hi ha determinats problemes.

Precisament, el dia de la presentació de la campanya per la custòdia compartida vau manifestar que normalment la custòdia es dóna a la mare sense discussió…
El problema és aquest, i quan es planteja una separació hi ha un bloc comú format per fills, pensió i habitatge, i creiem que s’hauria de separar aquests tres conceptes perquè hi ha moltes coses que la justícia hauria d’avaluar. Caldria veure com es comparteix aquests tres paràmetres.

Un dels actes més públics que heu fet ha estat la campanya per la custòdia compartida. ¿Per què us vau decidir a tirar-la endavant?
Tot sorgeix de la reflexió sobre la igualtat, i en aquest sentit cal tenir en compte que no estem en igualtat i cal solucionar moltes coses, evidentment. Molts dels pares estan en una situació d’indefensió perquè la llei no és igualitària entre els progenitors. En la Comissió Nacional per a la Igualtat que s’ha creat, el nostre rol és clar…

Per tant, ¿quins són els objectius d’aquesta campanya?
Hem decidit fer com una caixa de medicaments per transmetre que quan et trobes malament busques una solució, i aquesta és un medicament. Nosaltres volem transmetre aquest missatge, que volem una solució.

¿Com fareu la difusió d’aquesta campanya? És a dir, ¿quines eines fareu servir per fer-la arribar a la població?
Fa un parell de setmanes en vam fer una presentació a la premsa i ara treballarem per fer-ne una difusió molt més àmplia. 

I pel que fa a aquesta qüestió concreta de la custòdia compartida, ¿com es farà arribar als polítics? ¿Ja heu tingut contactes amb el Govern?
Ens vam reunir amb els diferents grups polítics abans de les darreres eleccions generals i els vam fer arribar les nostres inquietuds. La veritat és que va ser força positiu perquè vam demanar solucions, per veure quines vies es podia seguir per aconseguir els canvis. Evidentment, el pas que s’ha fet amb la creació de la comissió per a la igualtat creiem que és important. Hem notat que aquest Govern s’està implicant en la vida social de les persones...

¿Sou optimistes pel que fa a aquesta comissió?
Sí, evidentment.

¿Com valoreu el fet que se us hagi convidat a participar en aquest ens?
Doncs molt positivament, i creiem que podrem, si més no, fer arribar les nostres reivindicacions i això és molt positiu.

Bàsicament la vostra reivindicació principal és la de la custòdia compartida, però ¿us trobeu amb altres problemes, com per exemple el de les pensions?
Reivindiquem, per sobre de tot, la custòdia compartida, i perquè es pugui donar cal una equiparació entre homes i dones, especialment en els salaris. El desequilibri entre els homes i les dones no ha d’existir: treballem igual, doncs cal el mateix salari. El que volem és equiparar-ho tot i que el fill estigui amb un i amb l’altre, i llavors la qüestió de la pensió també serà més senzilla.

¿Un dels problemes més freqüents és quan es dóna la custòdia a la mare i els pares poden veure els fills molt poc temps?
Sí, és això. Segons el mes podem veure el nostre fill sis o vuit dies, i creiem que això és molt poc. Cal reflexionar: ¿et separes d’una persona o et separes dels fills?

¿I quins creieu que són els criteris que s’hauria de fer servir a l’hora d’establir la custòdia?
Partim de la petició inicial de la custòdia compartida, que és relativament fàcil si es parteix d’una separació amistosa, perquè cal tenir en compte que amb aquella persona de qui et separes hi ha un vincle en comú, que són els fills. Si hi ha aquesta harmonia creiem que cal que s’estudiï cas per cas. El que reivindiquem és que quan hi hagi una separació es faci una anàlisi igualitària de les situacions. Cal que tinguem en compte que el fill necessita tant el pare com la mare perquè tots dos donen uns valors, i si no els tens l’altra part no te’ls suplirà.

¿Considereu que el tràmit de separació i divorci que hi ha a hores d’ara és prou àgil?
El sistema que s’ha implantat fa poc a Espanya, el divorci directe, potser funciona millor. Mentre no es determina les mesures cautelars, es fa la separació... la veritat és que és un tràmit una mica lent.

¿Això suposa un problema, especialment en determinades situacions?
Ens trobem amb moltes persones que ens demanen una primera ajuda. Molts homes vénen a l’associació per consultar-nos perquè estan desesperats, i ho trobo molt positiu perquè hi ha persones que han de superar problemes complicats, i per tant, venint a l’associació es poden sentir recolzats.

¿Quantes persones integreu ara per ara l’associació?
A la junta som sis, que som els que hi prenem part d’una manera més activa. També hi ha molta gent que ens demana ajuda en un primer moment i després potser no saps res d’aquestes persones perquè ja s’han estabilitzat.
Per tant, ¿un dels vostres objectius és que la societat també prengui consciència dels problemes que també tenen els pares separats? De fet, el que més surt són dones amb problemes per cobrar les pensions...
Sí, i nosaltres estem totalment en contra d’aquestes situacions. Quan ve un home i et diu que no passa la pensió... li diem que és inviable. Un dia un pare em va dir que a ell li costava molt, i jo li vaig contestar que, li costés o no, era el seu fill. El que aconsellem és que passi la pensió i que el que ha de fer, potser, és demanar més visites...

Pel que fa a la comissió de la igualtat, ¿quines expectatives teniu?
Ara ens acaben d’explicar quines pautes seguirem i com ha de funcionar. Però és molt positiu que ens hagin convidat.

¿Quins altres projectes teniu a l’associació?
Ara ens estem centrant en aquesta campanya de la custòdia compartida, perquè la gent en prengui consciència. La veritat és que és un projecte de futur. Jo crec que a poc a poc s’està avançant, però el problema no es dóna quan dues persones estan d’acord, i en aquest sentit cal que s’obri una reflexió.