Monitors lamenten el tracte diferencial entre el col·lectiu
Se sent decebut. Quan va denunciar l’abandonament dels monitors per part de les societats explotadores dels camps de neu, explicant el seu cas particular, el Toni va intentar fer veure que la “injustícia” que ell estava vivint es podia fer extensible a la resta de companys. Tots es trobaven en la mateixa situació. Amb la seva veu volia donar a conèixer una realitat que considera que mai no s’hauria d’haver produït, parlant per gran part del col·lectiu, que fins ara s’ha mantingut callat per por a quedar-se sense feina l’any que ve. Pocs dies després de difondre la seva història, l’empresa va resoldre la seva situació posant-lo en ERTO.
En aquell moment va pensar que l’estació havia adoptat aquesta mesura amb la resta de companys. “Després m’he adonat que només m’ha passat a mi” i un grapat més de professionals. En total, set monitors a EMAP. “Sols han posat en ERTO els que ens hem queixat”, deplora. A això s’hi afegeixen diverses irregularitats que l’empresa ha comès, segons ha pogut constatar. En concret, posar-lo en ERTO a partir del 20 de febrer i fins al 31 de març quan el contracte que va firmar preveia la seva incorporació el 4 de desembre i fer-lo firmar un contracte nou per a aquest període (el comprès entre el 20 de febrer i el 31 de març) malgrat que ja en tenia un de signat abans de l’inici de la temporada.
El problema no està resolt, observa el Toni. Diu que hi ha “molts monitors que comencen a estar desesperats”. Lamenta que es troben desemparats, “ningú els ajuda” ni troben resposta a les seves inquietuds. A banda hi ha la descoordinació entre Afers Socials i la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). “Semblen baldufes” d’una institució a una altra. Lamenta que en la preparació d’aquesta temporada es va fallar. Tant les empreses com el Govern. “No han après res del que va passar l’any passat”, diu. “Van pensar més amb el cor que amb el cap”, reflexiona.
