Mostra sobre la fauna salvatge que viu al parc del Comapedrosa

El més extrem d’un país: la vida salvatge al Comapedrosa és el títol de l’exposició que va inaugurar ahir el Centre d’Interpretació del Comapedrosa (CIC). Es tracta d’uns panells i unes maquetes molt visuals que expliquen de forma clara les característiques de bona part dels habitants del parc, com el tritó pirinenc, la serenalla pallaresa –espècies endèmiques del parc– o la perdiu blanca, l’únic animal que hi viu tot l’any, ja que els altres migren o hivernen. Els visitants hi trobaran explicacions interessants, com ara que la perdiu blanca canvia de color per camuflar-se, que les banyes dels muflons mascles s’allarguen i recargolen amb l’edat i que el nom del trencalòs ve del fet que llancen des de l’aire els ossos perquè s’esmicolin i poder-se’ls empassar. “Es tracta de dotar el CIC de nous continguts atractius tant per a la gent del país com per als turistes”, va assegurar el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sergi Gueimonde.
L’exposició forma part de les accions que tira endavant el projecte Ectopyr, finançat amb fons Feder per al desenvolupament de les regions i impulsat, a tres bandes, pel CNRS (Centre Nacional de Recerca Científica de França), el CRAC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) i, per part d’Andorra, la fundació Bomosa.
El projecte Ectopyr, de tres anys de durada, està concebut per estudiar el canvi climàtic a través dels animals de sang freda, que són uns grans indicadors perquè la seva temperatura corporal és la mateixa que la del medi on viuen. Per tant, el canvi climàtic és susceptible de provocar alteracions del seu cicle vital i induir un desplaçament dels límits de la seva àrea de distribució.
El Comapedrosa és un dels camps base d’estudi de l’Ectopyr, des de treballs de recollida de dades a seminaris internacionals. El director científic de l’Ectopyr a Andorra, Marc Mossoll, ha explicat que ja s’ha posat sondes de temperatura al parc del Comapedrosa i a altres punts dels Pirineus i l’any que ve es tindrà una radiografia actual de tota la zona. De forma paral·lela també es plasmen les àrees de distribució de les diferents espècies. L’objectiu és poder veure, en un futur, com es distribueixen els animals en funció dels canvis de temperatura. El Comú va agrair que s’hagi escollit el parc com a zona d’estudi perquè això permetrà aprofundir en el coneixement d’aquest espai protegit.