Multitud de motivacions entre els assistents al primer curs d’apicultura ecològica a Andorra

El primer curs d’apicultura ecològica, que organitza l’Associació de Pagesos i Ramaders conjuntament amb Apicultors Ecològics Associats (AEA), ha congregat una quinzena de persones, totes amb motivacions diferents: des d’apicultors experimentats fins a gent que vol iniciar-se en el món de l’apicultura.

L’encarregat de fer les classes és Jaume Cambra, un experimentat apicultor professor de Botànica a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i vicepresident d'AEA. El curs, que ha començat aquest dissabte, té una durada de 16 hores impartides en quatre sessions formatives. Cambra ha reconegut que els Pirineus és el lloc ideal per a fer apicultura ecològica i que Andorra hauria d’aprofitar per produir mel a nivell comercial, ja que podria ser d’excel·lent qualitat.

L’apicultura ecològica és una alternativa a la convencional que ha despertat molt interès entre el sector. L’apicultura ecològica és un mètode de producció mitjançant el qual no es fan servir productes químics, com acaricides o antibiòtics que poden deixar residus,  i s’obtenen productes lliures de residus alhora que es pensa més en l’abella i no en la producció massiva de mel. Un dels llocs més interessants per desenvolupar aquest tipus d’agricultura és el Pirineu, ja que és un entorn natural lliure de contaminants i amb una flora ‘extraordinària’ ha dit Cambra.

El professor ha reconegut que des de que es va avisar de la desaparició de les abelles i les conseqüències que aquest fet podria provocar, tothom hi està interessat i s’ha despertat un gran interès pel sector. A més, amb la crisi i l’augment del nombre d’aturats, cada vegada hi ha més gent interessada en treure profit de les abelles. I és que darrerament hi ha molta demanda ja que la gent veu que pot tenir possibilitats amb l’apicultura ecològica i de la mateixa manera que es poden crear oportunitats de treball.
Pel que fa al Principat, el tècnic ha dit que aquí s’hauria de preservar la producció a la gent del país, ja que la massificació ‘és dolenta tant per a la producció com per al control de les malalties’. Cambra ha dit que un nombre just seria uns 40 apicultors amb un quarantena d’arnes cadascú. A més, el tècnic ha assegurat que seria molt recomanable que els apicultors s’ajuntessin i fessin un producte d’Andorra, ja que podria servir com a referent i ‘te una sortida garantida’.

Entre els assistents hi ha diferents motivacions i experiències en el món de l’apicultura. En el cas de Bonaventura Vergés fa vuit anys que produeix mel per a consum propi i s’ha pres el curs ‘més aviat com un capritx’. Vergés té cinc arnes a Engolsaters i mai havia fet cap curs. Tot i així, reconeix que val la pena venir-hi. 

Lydia Magallón no te cap experiència en el món de les abelles. Tot i així, l’apicultura li és de gran interès i quan es va assabentar que es feia un curs no va dubtar en apuntar-s’hi. El seu objectiu és poder tenir una arna i fer mel de manera ecològica per a consum propi.
El més jove del curs és el Joan Albós. Tot i així, no és el primer curs que fa d’apicultura. Albós, que ha dit que vol aprofitar alguns terrenys que té a Ordino, vol fer una activitat alternativa al cultiu tradicional de tabac i s’ha mostrat optimista amb al la repercussió que podria tenir per al país aquest tipus d’apicultura. ‘Seria interessant tenir un producte que es digués mel del Pirineu andorrà’. Albós té tres arnes, i ara per ara va fent ‘experiments’ ja que ‘poca mel he arreplegat fins ara’ I és que reconeix que al moment d’anar al camp i treballar és més difícil que la teoria. 

El més experimentat és el Francesc Angrill, que fa 40 anys que té arnes a Engolasters i també e Andorra la Vella. Angrill ha recordat que va començar amb l’apicultura perquè era treballador de FEDA i s’hi estava a Engolasters. Angrill ha explicat que havia arribat a tenir fins a 130 arnes, però que ara en té unes 30. La producció és per als familiars i amics. Angrill ha fet tots els cursos que s’han organitzat des de l’APRA i ha reconegut que ‘sempre aprèn alguna cosa nova’.