Mur: “Amb l’entrada dels psicòlegs a la CASS s’acabaria la llista d’espera”

“Només que es posi fil a l’agulla a la cobertura per la CASS dels 45 psicòlegs que treballen al país pel seu compte, el problema de la llista d’espera quedaria resolt.” Així de contundent es va mostrar el cap de Salut Mental, Carlos Mur, en relació amb les llistes d’espera. I és que continuen essent de 85 a 90 dies per a “les derivacions normals”, sobretot en psicologia d’adults, que és “on tenim el problema més greu”. Per això, va insistir que es tracta d’un problema que “no depèn de nosaltres” i que un cop es resolgui el conveni, des del servei es podran dedicar a potenciar l’atenció a les persones amb trastorns més greus, mentre que les que presenten situacions de malestar diari podran ser ateses amb garanties i amb la cobertura de la CASS. 

El que sí han arribat a prioritzar són les malalties més greus i els casos preferents, va precisar. Així, els urgents poden tenir una visita en menys de 48 hores “moltes vegades” i els casos preferents “intentem que siguin en dues o tres setmanes”.  

Pel que fa als recursos humans del servei, Mur va assenyalar que “anem una miqueta millor que a la primavera”. Bona mostra d’això és la incorporació d’una metgessa psiquiatra i una psicòloga clínica a temps complet a més d’ampliar les hores d’alguna psicòloga més. A més, tot just aquest mes d’octubre s’incorpora un altre psiquiatre i han guanyat una plaça d’infermeria. I encara cal afegir la cobertura de la psicooncòloga i un psicòleg a temps parcial de 20 hores dedicat al centre penitenciari. “Començarem a anar molt millor”, va remarcar. De cara a l’any vinent els pressupostos del 2023 preveuen contractar un psiquiatre i un psicòleg més. I perquè les coses rutllessin millor, què caldria? Mur ho té clar: per desenvolupar el model d’atenció comunitària “hem demanat la incorporació d’un altre professional d’infermeria i d’un suport de 10 o 20 hores de treball social”.

Adolescents i gent gran
La previsió de persones ateses aquest any fa preveure “un increment encara més gran” que el 2021. Perquè les dades continuen en creixement. Per il·lustrar-ho, Mur va informar que si el 2020 van ser 3.441 els pacients atesos, el 2021 se’n van registrar 3.918. La població que més preocupa són els adolescents i la gent gran. Així, si el 2020 van ser 493 els adolescents atesos, l’any passat van créixer fins als 611. I en el cas de la gent gran de més de 65 anys, “de la qual se’n parla poc”, es va passar de 300 a 405. I si ens referim als ingressos a la unitat d’hospitalització, s’ha passat de 196 el 2020 a tancar el 2021 amb 257. I el que “crida particularment l’atenció és l’augment dels adolescents, de 43 a 61”, va remarcar Mur.   

Quant als ingressos d’adults, l’abril i el maig del 2021 van pujar un 45%. Uns mesos fatídics aquests perquè enguany els ingressos també van ser “espectacularment alts en adults”, va emfasitzar. 

95 intents autolítics, per sobre del rècord negatiu de fa dos anys
Hi ha “dades fiables” tant de suïcidis consumats com d’intents autolítics al país. I si els primers no estan pujant, els segons, sí, i cal esmerçar esforços per incidir en la prevenció. Així ho creu el cap del servei de Salut Mental, Carlos Mur. I ho fa amb les xifres al davant. En el cas dels suïcidis, la previsió és tancar el 2022 amb dades similars a les dels darrers dos anys; és a dir, entre 8 i 9 persones es trauran la vida. Ara, de moment són 6, una xifra que “no està per sobre del que ens correspondria per nombre d’habitants”. En relació amb els intents autolítics, cada cop “són més nombrosos, per sobre del desitjat”. I si fa dos anys n’hi va haver una seixantena, a hores d’ara ja se n’han produït  80 “i podríem tancar l’any amb 95, que està per sobre del rècord negatiu” abans esmentat.

A més de les xifres, el que crida molt l’atenció és que “moltes patologies estan apareixent abans”. De manera que els trastorns alimentaris, d’ansietat i addictius s’estan donant en edats infantils. Mur fins i tot va detallar que hi ha derivacions “que ens espanten perquè ens arriben de pediatria”. Sense cap ànim de crear una alerta, va explicar que “afortunadament són casos totalment aïllats, un o dos”. La diferència, però, és que “abans no n’hi havia cap”. Va insistir que no es tracta de cap onada, ara bé, admet que els va impactar molt la derivació de pediatria d’un nen de cinc anys que va verbalitzar exactament això:  “Em vull morir”. Per això, considera que s’ha de treballar molt amb la xarxa educativa per promoure hàbits saludables i establir estratègies de lluita contra l’assetjament i altres fenòmens que es donen a l’escola. En aquest sentit, va remarcar que “des del servei infantojuvenil sempre fan una crida a prendre’s seriosament els casos” perquè “s’estan veient casos de molt joves que abans no hi eren” amplificats i reiterats per la incorporació de les noves tecnologies. “Els insults i les agressions ara queden gravats, la humiliació i l’efecte sobre la víctima és molt més important”, va dir.