Diari digital d'Andorra Bondia
Publicitat de l’etiqueta energètica en un edifici de la capital premiat per l’eficiència energètica aconseguida.
Publicitat de l’etiqueta energètica en un edifici de la capital premiat per l’eficiència energètica aconseguida.

Neguit de l’AGIA i dels propietaris pel cost de l’etiqueta energètica


Escrit per: 
Meritxell Prat / Foto: Enginesa

La implantació de l’etiqueta energètica i especialment el preu màxim que s’ha fixat per a la seva obtenció ha generat cert neguit a l’AGIA i a l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI). Des d’aquestes entitats es considera que el cost –240 euros com a màxim per als pisos de menys de 80 metres quadrats– és elevat en comparació amb els països veïns. Tot i que des del Govern i el Col·legi d’Arquitectes (que juntament amb el Col·legi d’Enginyers van participar en el treball per establir el preu) defensen que les tarifes s’ajusten als honoraris que cobren els professionals, que fins i tot són inferiors que a França o a Espanya, i que serà el mateix mercat qui permetrà regular el preu que s’acabarà cobrant, l’AGIA i l’APBI no ho veuen tant clar i fins i tot temen que s’acabi optant per la franja més alta de tarifa. L’altre temor és que quan el 2023 l’obligació de tenir etiqueta s’estengui als pisos de lloguer, el cost del certificat es repercuteixi en els imports dels arrendaments.

“A Catalunya pots trobar tècnics que per 50 euros et fan el certificat i pensem que si el preu màxim s’ha posat com a orientatiu, potser la majoria de tècnics es voldran apropar al màxim i no treballar amb tarifes més econòmiques”, va exposar el president de l’AGIA, Jordi Galobardas. El secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, però, contradiu aquesta postura. “El preu màxim que s’ha pactat no té per què ser el que s’acabi cobrant”, va exposar, assegurant que “si mirem fora d’aquí, el preu màxim que hi ha fixat per aquesta certificació és molt més elevat. Altra cosa és què es cobra al final”. De fet, va defensar que “pensem que és bo haver fixat un preu màxim per evitar que es puguin aplicar tarifes més desorbitades” i va insistir que “després el mercat i la competència ja ho regularan”. 

Igualment va argumentar que a l’hora de calcular aquesta tarifa es va tenir en compte tant els honoraris dels professionals que ho hauran de fer (el reglament detalla que qui reuneix la formació necessària serien els tècnics autoritzats i col·legiats que disposin de la titulació d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer i enginyer tècnic, tot i que deixa la porta oberta a ampliar-ho a altres professions), així com les tasques a desenvolupar i el desplaçament. “Per sota del fixat gairebé no et permet ni cobrir costos”, va assegurar.

Un posicionament que també defensa la degana del Col·legi d’Arquitectes, Zaira Nadal. “Si un arquitecte té una tarifa de 120 euros l’hora, queda clar que ho hem fet el més baix possible si es té en compte tota la feina que s’ha de fer”. I és que va indicar que a Catalunya, per exemple, es disposa d’una eina informàtica que facilita la recopilació d’informació i l’elaboració dels càlculs per poder establir la qualificació energètica. “A més, en el nostre cas, a part de fer l’etiqueta també hem d’elaborar recomanacions sobre com fer més eficient energèticament aquell pis”, va exposar.
Tant Nadal com Rossell van remarcar, també, que a Catalunya, a més del cost del tècnic, es cobra una taxa per fer el registre. Aquesta càrrega tributària a Andorra no s’ha previst, sinó que el cost se cenyeix estrictament a què cobren els professionals. Tot i així, Galobardas remarca que “la taxa és baixa, pot rondar els 20 euros i si ho sumes als 50 del tècnic, encara quedes molt lluny dels 240 euros”.

El president de l’APBI, Pascual Gracia va destacar que “em va xocar molt que es fixés el preu màxim. Em sembla poc seriós. Si cal fer el certificat, suposo que ja es posaran d’acord el privat i el tècnic sobre quant costarà. Suposo que no serà el mateix fer-ne un que deu i si faig una reforma global, entenc que ja m’inclouran l’etiqueta”. A parer seu, “els metres quadrats d’un pis tampoc són indicatius del volum de feina que hi haurà. Serà l’inquilí o el propietari qui faciliti la informació sobre els consums”.

Lloguers
L’obligació de disposar de la certificació energètica ara es limita als immobles que es vulguin vendre, però a partir del 2023 s’estendrà als de lloguer. L’AGIA i l’APBI temen que en aquest cas el cost pugui acabar repercutint en el preu del lloguer. “240 euros sobre un pis que costa més de 200.000 euros no implica massa, però en el cas d’un lloguer la proporció és més important”, va assenyalar Galobardas, que considera, igual que Gracia, que s’hauria pogut preveure una implantació més progressiva. En cap cas, però, rebutgen la mesura. “El món va  cap aquí”, admet el president de l’APBI i per Galobardas, fins i tot, “anem una mica tard, perquè fora d’aquí ja fa temps que es fa”. Ho veuen positiu, com Rossell, “perquè el ciutadà estigui informat i pugui valorar un criteri més a l’hora de decidir la compra i tenir clar els consums que li comportarà aquell habitatge”.

La degana dels arquitectes nega que els lloguers quedin afectats. “L’etiqueta té una vigència de 10 anys i l’assumeix el propietari. Quan entri en vigor pels lloguers, ja estarà tot més rodat i no té per què influir”, va exposar.

Per últim, Pascual Gracia va lamentar també que “no s’hagi consensuat el reglament amb les parts implicades per coordinar, per exemple, el calendari d’implantació”. Amb tot, va matisar que abans d’entrar en valoracions més profundes volien analitzar a fons el reglament.

neguit
AGIA
propietaris
cost
etiqueta
energètica
Comentaris: 2

Comentaris

Un robo
Govern vol abaratir pisos? Ya....

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic