Neguit dels apicultors per la pèrdua important de colònies d’abelles

Entre els apicultors hi ha un cert neguit. I és que enguany han constatat la pèrdua d’un gran volum de colònies d’abelles. “L’escabetxada” ha estat important en algunes zones, segons han explicat fonts del sector, que han remarcat que moltes colònies no han tornat, o no hi són o són mortes. L’alarma ha arribat fins al departament d’Agricultura, encara que de forma puntual, tal com va afirmar el director, Landry Riba. Tot i així, el Govern esperarà fins a finals de mes, quan hi ha el període de declaracions obligatòries, per “tenir un retorn més fiable” i valorar si cal emprendre alguna acció. En aquest sentit, Riba va remarcar que a hores d’ara ja hi ha apicultors que han revisat el nombre d’arnes i saben si hi ha hagut una reducció però d’altres encara no ho han fet, ja que “tot just estem sortint de la hivernada”.

El fet és que en els darrers anys a escala mundial hi ha una síndrome d’abandonament de la colònia, una situació de la qual no se saben del cert els motius, va dir Riba. Així, es pot tenir una colònia amb bona salut i en 24 hores pot reduir-se de forma important o desaparèixer, perquè ha marxat a un altre lloc o ha mort. Aquest fet no s’havia detectat mai abans a Andorra, tal com van indicar des del sector. El director d’Agricultura va apuntar que aquesta síndrome està relacionada amb certes substàncies que s’utilitzen en alguns conreus com a producte fitosanitari, tot i que va indicar que al país no s’han fet servir.

Altres fonts van declarar que aquesta reducció de les arnes pot estar motivada, a banda de la síndrome d’abandonament de la colònia registrat mundialment, per la climatologia o el tractament utilitzat contra la processionària. Assenyalen, però, en relació amb la segona hipòtesi, que encara que la primavera ha estat una mica estranya l’hivern ha estat normal, i quant a la tercera, la informació que els ha arribat és que els comuns han fet el tractament amb productes respectuosos amb aquests insectes. El director d’Agricultura va afirmar que hi ha diferents tractaments que es fan servir contra la processionària i que el Govern desconeix quin producte van utilitzar els comuns, que són els que tenen la competència sobre la gestió dels boscos. Riba va acceptar que alguns tractaments poden tenir un cert impacte en els insectes, tot i que s’intenta evitar. 

Des d’Agricultura s’esperarà a tenir totes les declaracions dels apicultors fetes abans d’iniciar cap mena d’investigació. Així, Riba va indicar que aquest tràmit ha de permetre tenir “una foto” de les pèrdues i a partir d’aquí es podrà verificar si coin­cideixen les zones de tractament contra la processionària amb aquelles on s’ha perdut un nombre de colònies fora del normal. “Si tot el món apícola dona el senyal d’alarma i es registren pèrdues del 75%”, caldrà recollir mostres i analitzar-ho, va dir. Amb tot va remarcar que cal anar amb cura a l’hora de valorar les xifres. La majoria són petits apicultors i la producció es destina a l’autoconsum. Així, de les 36 explotacions amb activitat apícola, només dues es dediquen a la comercialització, una a Canillo i una a Sant Julià de Lòria, amb 15 i 60 arnes, respectivament. Segons dades del 2016, al país hi havia 371 arnes (unes deu de mitjana per explotació, tot i que en realitat serien entre cinc i set perquè hi ha una explotació que en té moltes, mentre que la resta en tenen més poques). Hi ha 13 explotacions que tenen l’apicultura com a activitat única, mentre que per a les 23 restants representa una activitat complementària.